Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Mudances
Teatre
Companyia de dansa contemporània creada el 1985 al voltant de la coreògrafa i ballarina Àngels Margarit.
Debutà amb l’espectacle Mudances al Festival de Teatre de Tàrrega, i el 1986 li fou atorgat el Premi Nacional de Dansa El 1988 estrenà Kolbebassar , a la qual seguiren Atzavara i Solo per a habitació d’hotel , el 1992 Suite d’estiu 1993 Corolla Arbre de te i Saó , el 1996 En els darrers anys ha presentat Tèrbola 1998, L’edat de la paciència 1999, Peces mentideres 2000, El somriure 2001, Origami 2002 i Urbs#1 2004
epítet
Gramàtica
Nom donat a l’adjectiu quan no funciona com a especificador respecte al substantiu que completa ni aporta al context on apareix cap contingut significatiu essencial.
L’adjectiu qualificatiu clara , a la frase vàrem beure l’aigua clara d’aquell riu , és una forma d’epítet, perquè no funciona com a especificador respecte al substantiu aigua , el qual, en canvi, és especificat pel sintagma preposicional d’aquell riu La mateixa unitat qualificativa, en una expressió com l’aigua clara deixa veure la terra al fons l’aigua tèrbola no , té una funció especificativa i, per tant, no és epítet respecte a aigua
Shiga Naoya
Literatura
Escriptor japonès.
Provinent d’una família de samurais, estudià literatura anglesa i el 1910 fundà, amb altres escriptors, la revista literària “Shivakaba” ‘El bedoll’, que propugnava ideals humanistes Conreà una prosa acurada i precisa amb la qual confegí novelles i narracions, entre les quals Nigotta Akama ‘Confusió tèrbola’, 1911, Han no hanzai ‘El crim de Hanzai’,1913, Wakai ‘La reconciliació’, 1917 i Anya kōro ‘El pas per la tenebra’, 1933-46, totes elles de contingut psicològic i amb nombroses referències autobiogràfiques
cistitis
Patologia humana
Inflamació aguda o crònica de la bufeta de l’orina, generalment d’origen bacterià (colibacils, estafilococs, pròteus, estreptococs, bacil de Koch).
Són causes habituals en el desencadenament de la cistitis el sondatge uretral, les exploracions endocavitàries i la infecció de la paret o del contingut vesical a vegades, un focus infectiu distant amigdalí, dentari, intestinal o una infecció general intercurrent grip, febre tifoide poden ésser-ne el punt de partida Clínicament es presenten tres símptomes cardinals micció freqüent pollaciúria, evacuació vesical difícil o dolorosa disúria i presència de pus a l’orina piúria En condicions desfavorables la inflamació aguda pot esdevenir crònica, i aleshores la simptomatologia subjectiva no sol…
pepsina
Bioquímica
Farmàcia
Enzim proteolític, aïllat per primera vegada per Northrop, que catalitza la hidròlisi dels enllaços peptídics que presenten un grup carbonil pertanyent a algun dels següents aminoàcids: fenilalanina, triptòfan, tirosina, leucina, aspàrtic o glutàmic.
Té un pes molecular de 32 000 daltons És secretat pel suc gàstric dels mamífers en forma d’un precursor inactiu pepsinogen, el qual precursor es converteix en pepsina mitjançant la seva pròpia acció catalítica autocatàlisi en presència de l’àcid clorhídric que conté el suc gàstric L’emprada en farmàcia es presenta en forma de pólvores o escates i ha de tenir, segons la farmacopea espanyola, un títol = 100 parts d’albúmina d’ou que pot digerir una part de pepsina les farmacopees anglesa i nord-americana admeten una pepsina concentrada de títol 2 500 o 3 000, respectivament Les pepsines de…
Giuseppe Lechi
Història
Militar
Militar italià.
Estudià a Viena Passà al servei de Napoleó, i assolí el grau de general 1796 Es distingí a les batalles de Marengo 1800 i Austerlitz 1805 i en la invasió del regne de Nàpols 1806 Nomenat cap de la divisió italiana que entrà a Catalunya amb les forces franceses de Duhesme 1808, per ordre d’aquest s’apoderà de la Ciutadella de Barcelona, on romangué com a cap de la guarnició Participà en la presa de Mataró, on es distingí per les seves crueltats i pel seu afany de botí En dirigir-se Duhesme a Girona, hagué de restar a Barcelona, amb forces numèricament reduïdes, com a governador interí Compensà…
Konstandinos Kavafis
Literatura
Poeta grec.
De família benestant, en morir el pare i arruïnar-se el comerç familiar residí a l’estranger Anglaterra, Constantinoble, fins el 1885 Des d’aleshores residí sempre a Alexandria, i, no podent acomplir la seva vocació intellectual, treballà de funcionari en l’administració Reclòs a casa seva, produí la seva obra poètica, d’extensió limitada i única pel seu to hi revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació tèrbola i constant dels amors prohibits —l’amor grec— i de la voluptat que ofereixen a qui —segons el poeta— gosa gaudir-ne Alhora…
La teranyina
Cinematografia
Pel·lícula del 1989-1990; ficció de 125 min., dirigida per Antoni Verdaguer i Serra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Floc Enric Gratacós - Alba Molas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1983 de Jaume Cabré GUIÓ JCabré, Jaume Fuster, AVerdaguer, Vicenç Villatoro FOTOGRAFIA Macari Golferichs Kodakcolor, Panavision AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Espada MUNTATGE Amat Carreras MÚSICA Ramon Muntaner INTERPRETACIÓ Fernando Guillén Julià Rigau, Amparo Soler Leal Mercè Rigau, Sergi Mateu Enric Turmeda, Ramon Madaula Mercader, Anna Lizarán Montserrat, Ovidi Montllor Cordetes , Patxi Bisquert Quico, Jordi Dauder Arcadi Costa, Alfred Lucchetti el notari Cases, Montse Guallar…
Pier Paolo Pasolini
Cinematografia
Escriptor i autor cinematogràfic italià.
Influït per Gramsci, intentà d’empeltar un filologisme d’ascendència hermètica en el tronc de l’ideologisme marxista Crític, narrador i poeta, lluità per la revaloració del fet de creació popular i, sobretot, del dialecte de primer, el friülès, com a expressió d’una realitat En són testimoni diversos estudis crítics, històrics i estilístics Passione e ideologia , 1960, antologies Poesia dialettale del Novecento , 1952 Canzoniere italiano , 1955 Poesia popolare italiana , 1960 i les novelles Ragazzi di vita, 1955 Una vita violenta , 1959 En les novelles, però, l’autor recorre a l’argot del…
Concepció G. Maluquer
Literatura catalana
Forma amb què signava l’escriptora Concepció González i Maluquer.
Estudià magisteri i exercí de mestra després d’un parèntesi a la postguerra Aquests anys assistí a vetllades poètiques, on coincidí amb els escriptors Carles Sindreu i Aurora Bertrana, entre d’altres Es donà a conèixer com a poeta amb La creu dels vents 1959, premi Ciutat de Barcelona 1957 i La ciutat i les hores 1960, poemaris centrats en la gent i el paisatge de Barcelona A partir dels anys seixanta es dedicà al conreu de la narrativa, entre realista i costumista, amb Dues cases 1961, premi Joan Santamaria 1960, i de la novella, amb una marcada orientació realista i un interès pel retrat…
,