Resultats de la cerca

Es trenca l’aliança UGT-CNT davant la inhibició ugetista a la vaga general de la CNT de Catalunya

Desenvolupament enciclopèdic La seva creació fou possible perquè la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, fundada el 1936 en substitució de la Diputació, es trobava sota control del Partit Valencianista d’Esquerra i, en concret, de Francesc Bosch i Morata, nomenat conseller Aquest prengué la iniciativa de plantejar a la susdita corporació provincial la necessitat de bastir un organisme superior d’estudis i investigació dedicat al conreu, la defensa i la revitalització de la cultura dels valencians Les raons allegades foren diverses corregir la precarietat del País…

Participació obrera en la collectivització de Rivière Resseguir el procés viscut a l’interior d’una empresa durant la seva trajectòria cap a la collectivització permet comprovar com es va produir un parallelisme entre els esdeveniments propis de la conjuntura política i el que va succeir en realitats productives concretes El cas de l’empresa Rivière, anomenada més tard Trefilería Barcelonesa Industria Obrera Colectivizada, és un exemple illustrador del conjunt de processos que es van viure en altres centres productius Malgrat que es circumscriu a una experiència concreta, el conjunt de la…

Acte de la inauguració de la làpida dels “caídos” a l’IACSI, Barcelona, 5-12-1941 AF/AHC Al tombant del segle XIX i, de manera especial, al llarg del primer terç del XX, es desenvolupà a Espanya, com arreu d’Europa, l’embranzida d’un nou moviment pagès Al camp català i al valencià aquest moviment tingué un caràcter plural, i hi van conviure fins a la fi de la Guerra Civil tres tradicions Una d’aquestes era la impulsada pels grans propietaris i les cambres agràries, representades per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI i la seva filial de cooperatives, la Federació Agrícola…

El congrés fundacional, per iniciativa del Centre Obrer de Mataró, tingué lloc a Barcelona del 12 al 14 d’agost de 1888, amb assistència de 25 delegats que representaven 41 societats obreres de Catalunya Mataró, Barcelona, Vic i Manlleu, Castelló i Madrid, bàsicament El primer consell estatal fou presidit per A García Quejido Formada inicialment per 29 societats i uns 3300 afiliats, no aconseguí d’implantar-se a Catalunya, però sí a Madrid hi acollia la meitat dels seus afiliats, al País Basc on destacà el seu dirigent F Perezagua i Astúries Fou un sindicat de classe, democràtic, moderat,…

Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…

Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100 delegats D’una…

Cartell d'Antoni Utrillo per a un candidat de Solidaritat Catalana ECSA / A d'Azpiazu La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que la vida política catalana al primer terç del segle XX pivota al voltant de tres eixos fonamentals el catalanisme, el republicanisme i l’obrerisme Ara bé, aquesta tríada de conceptes es materialitzà en la presència de nombroses organitzacions polítiques i sindicals diverses, moltes de les quals no es podien adscriure exclusivament a un dels tres moviments, sinó que bevien de més d’un Així, per exemple, hi havia el catalanisme republicà Acció Catalana…

Per a la majoria dels catalans, valencians i illencs, els records dels anys quaranta podrien sintetitzar-se amb el títol d’aquest capítol, perquè, efectivament, van ser anys de treball dur i difícil, anys d’obediència als “superiors” polítics i socials, anys de silenci obligat davant una repressió política i social d’una magnitud extraordinària i no comparable a cap altra situació de la història contemporània espanyola Treballar, obeir i callar eren les úniques alternatives per a la majoria de la població, en un context de penúria després d’una guerra civil que havia provocat importants…