Resultats de la cerca

S'utilitzen principalment en adhesius, recobriments i peces modelades per les seves propietats d’insolubilitat i gran resistència tèrmica i química Les més importants són les resines melanina-formaldehid i urea-formaldehid

Llur comportament depèn de la densitat, de la rigidesa i de les dimensions i estructura de la cèllula oberta o tancada Presenten unes propietats gairebé comunes en tots ells inalterables per la humitat i pels insectes, impermeables a l’aigua si la cèllula és tancada, no propaguen la flama, són de poc pes i tenen característiques iguals en totes direccions La temperatura màxima de servei TMS varia segons els polímers Les sèries més importants són les resines d’urea-formaldehid , en les quals l’escuma pot ésser carregada amb fibra de vidre o amiant, de TMS 40°C,…

Poden ésser a base de cautxú, de resines termoenduribles o de resines termoplàstiques Els preparats amb caut xú es presenten en forma de làtex d’alt contingut en sòlids i de baixa viscositat o —més freqüentment— en forma de dissolució En el darrer cas és important la proporció de resines tals com colofònia, resines de cumarona-indè, etc que són afegides per a donar mordent Les resines fenòliques reactives i els isocianats en els adhesius de dos components augmenten la resistència a la temperatura Com a dissolvents són utilitzades mescles azeotròpiques, que asseguren l’evaporació sense deixar…

Històricament, el desenvolupament industrial de les silicones començà als EUA en el decenni 1930-40, en què s’inicià llur ús com a aïllants elèctrics resistents a la calor La preparació de les silicones és feta per hidròlisi i posterior polimerització —catalitzada tant per àcids com per bases— d’alquilhalogenosilans Els alquilhalogenosilans són preparats en la pràctica per un procediment directe, catalitzat per coure, en el qual el silici reacciona amb l’halogenur d’alquil corresponent Aquest procés condueix a mescles de productes, la composició de les quals pot ésser modificada mitjançant un…