Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Francisco Jordán de Urríes
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Era fill dels barons d’Ayerbe i sembla que nasqué a Osca, on certament morí, a la residència dels seus familiars El 1532 era bisbe de Patti Sicília, però ja actuava a la diòcesi d’Urgell, d’on fou nomenat bisbe titular el 1534 Residí molt fora de la diòcesi, on tingué per vicaris generals dos bisbes titulars el dominicà Baltasar de Heredia 1535-40 i Joan Punyet 1550-51 Feu celebrar dos sínodes, els anys 1542 i 1545, i imprimir un ordinari el 1536 Fou enterrat a la vila d’Ayerbe Aragó
Hugo Jordán de Urríes y Vázquez
Història
Alt funcionari reial.
De la família dels barons d’Ayerbe, era fill d’Hugo Jordán de Urríes i net de Felipe Jordán de Urríes mort el 1453 Estigué més de cinquanta anys al servei de Joan II de Catalunya-Aragó, de qui fou conseller, coper i ambaixador a Anglaterra el 1466, i aconseguí una aliança amb Eduard IV d’Anglaterra contra el rei de França El 1474 hi tornà i anà també a Bretanya, Borgonya i Alemanya A Bruges traduí del francès al castellà el llibre de Valeri Màxim que fou imprès per P Hurus a Saragossa el 1495
Carlos Jordán de Urríes y Pérez de Salanova
Cristianisme
Dret canònic
Cardenal i canonista aragonès, fill de Pedro Jordán de Urríes (mort a Barcelona el 1386), baró d’Ayerbe i majordom de Pere el Cerimoniós.
Al servei de Benet XIII, fou creat cardenal a Perpinyà el 1408 Tot i haver escrit un tractat en defensa de la legitimitat del papa Luna i d’haver-lo seguit pertot, el 1417 l’incità a renunciar, i l’any següent passà a l’obediència de Martí V
marquesat d’Ayerbe
Història
Títol concedit el 1750 a favor de Pedro María de Alcántara Jordán de Urríes sobre la seva baronia d'Ayerbe
.
El seu fill Pedro Vicente Jordán de Urríes i Pignatelli, marquès de Rubí, fou elevat el 1789 a la dignitat de gran d’Espanya
Jeroni Agustí i Albanell
Història
Militar
Militar i funcionari al servei de Carles V.
Fill primogènit del vicecanceller Antoni Agustí Es casà amb Ana Urríes, filla de l’ambaixador aragonès Hugo de Urríes Fou batlle general de Catalunya 1533-51 vers l’any 1540 freqüentava la tertúlia literària barcelonina de Joan Boscà Tant aquest com el castellà Diego Hurtado de Mendoza, també contertulià, l’elogiaren en llur correspondència literària El 1552 acompanyà el príncep Felip a Flandes i a Alemanya L’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, germà seu, n'escriví una biografia, avui perduda
marquesat de Conquestes
Història
Títol concedit per Felip V, el 1704, a Miquel de Cervelló i de Castellví, procurador reial de Sardenya.
Ha passat als Jordán de Urríes
baronia de Torrellas
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el municipi de Torrellas, Aragó, atorgada en una concòrdia feta el 1381 entre el rei Pere III de Catalunya-Aragó i Pere Lopes de Gurrea òlim Pere de Torrelles.
Passà als Bardaixí, cognomenats també Torrelles, i finalment als Jordán de Urríes
marquesat de Rubí
Història
Títol concedit per Carles II de Castella i Catalunya-Aragó a Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, el 1694.
El títol passà més tard als Pignatelli i als Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe
marquesat d’Aimeric
Història
Títol concedit el 1703 al general d’artilleria Bernat d’Aimeric-Cruïlles de Santa Pau i d’Oluja, baró de Rajadell (1632-1707).
El títol passà, per aliances matrimonials, dels Aimeric als Pignatelli, marquesos de San Vicente, i darrerament als Jordán de Urríes, marquesos d’Ayerbe