Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
mostra
Economia
Signe convencional que hom posa en una botiga, etc, per indicar allò que hi venen.
de baix cost
Economia
Dit de les empreses que es caracteritzen per vendre productes o prestar serveis a preus més baixos com a conseqüència d’uns costos per sota dels de la competència.
Conegudes també com a low cost o no-frills ‘sense floritures o guarniments’, són aquelles empreses que venen o presten el servei essencial, com ara transportar els passatgers d’un punt a un altre, en el cas de les aerolínies, sense donar diaris ni altres serveis de franc Dins d’aquest sector destaca Ryanair, però és una filosofia que s’ha estès a nombrosos sectors i fins i tot ha estimulat la reducció de costos en sectors tradicionals i més consolidats
venda automàtica
Economia
Sistema de venda de productes per mitjà de màquines expenedores automàtiques que els despatxen i els cobren.
La primera màquina d’aquesta mena coneguda és del s XVIII, anglesa, amb la qual es venia tabac De fet, fou amb aquest producte que més es popularitzaren, juntament amb les de begudes En l’actualitat s’hi venen tota mena de mercaderies Normalment, les màquines són propietat d’una empresa operadora que les situa en tot tipus d’establiments i se n'encarrega del manteniment i proveïment En contrapartida, generalment el titular del local on es colloca l’aparell s’emporta una part del benefici
fava
© C.I.C - Moià
Alimentació
Economia
Llavor i fruit de la favera.
Les faves són molt apreciades culinàriament, especialment les tendres, en oposició a les velles o seques, i n'hi ha diversos plats característics faves ofegades amb llorer, alls, ceba, botifarra negra, etc, faves parades amb cols o altra verdura, faves escaldines amb oli i vinagre, etc El seu consum ha estat desaconsellat en altres èpoques Així els sacerdots i les classes altes de l’antic Egipte no en menjaven i els deixebles de Pitàgores en tenien prohibit el consum Aquests prejudicis podrien ésser relacionats amb un cert coneixement intuïtiu del favisme Els principals països productors són…
National Association of Securities Dealers Automated Quotations
Economia
Indicador borsari dels Estats Units.
Fou creat per l’associació homònima, que agrupa els intermediaris que compren i venen accions a tot el país Començà a operar el 8 de febrer de 1971 amb 2 500 empreses que es negociaven al mercat no organitzat — over the counter OTC— S'introduí com el primer mercat OTC electrònic del món i l’únic veritablement global Des dels seus inicis sabé atreure les empreses més avançades que buscaven finançament De fet, per a començar a cotitzar, el Nasdaq no exigeix tenir beneficis, com passa amb altres indicadors borsaris Tampoc no hi ha bandes de fluctuació als valors, la qual cosa atreu els inversors…
competència
Economia
Rivalitat entre dos o més productors o comerciants, amb vista a controlar el mercat més ampli possible.
En sentit tècnic, la competència organitza i regula sistemàticament la participació dels subjectes de la vida econòmica en l’obtenció de productes adequats a les exigències del mercat, tant des del punt de vista de preus com de qualitats Bé que el concepte era ja utilitzat amb anterioritat als economistes clàssics, fou aquesta escola escola clàssica la primera a formular una teoria completa sobre la formació dels preus basada en el model de competència perfecta o lliure competència , desenvolupada més endavant pels economistes neoclàssics El model de competència perfecta es basa en una sèrie…
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…