Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
valerianàcies
Botànica
Família de rubials formada per plantes herbàcies o rarament arbustives, de fulles oposades, simples o pinnades, exstipulades; de flors pentàmeres, asimètriques, sovint esperonades o giboses, generalment hermafrodites, amb pocs estams i amb l’ovari ínfer i tricarpel·lar, entomòfiles, i de fruits en aqueni, amb un vil·là calicí.
Comprèn prop de 400 espècies, pròpies de l’hemisferi nord i dels Andes Valerianàcies més destacades Centranthus sp centrant Centranthus angustifolius andianeta Centranthus calcitrapa pedrosa Centranthus ruber herba de Sant Jordi , lilà de terra Nardostachys jatamansi espicanard Valeriana officinalis valeriana Valerianella locusta herba dels canonges , canonges
Les valerianàcies
Valerianàcies 1 Valerianella olitoria a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b detall d’un fruit x 7 c secció transversal d’un fruit amb la cavitat central engruixida pel dors i amb una sola grana, i dues cavitats ventrals, buides x 7 2 Valerianella rimosa a fruit x 7 b fruit seccionat transversalment, amb una cavitat fèrtil amb una sola grana i dues d’estèrils més grosses, buides x 7 3 Valerianella coronata a detall d’un fruit amb el calze acrescent a l’àpex x 7 b fruit seccionat, amb les dues cavitats estèrils, molt reduïdes x 7 4 Herba de sant Jordi Centranthus ruber…
rubials
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales compost per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles oposades, freqüentment simples, de flors hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres o pentàmeres, d’ovari ínfer, generalment agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits de diversa mena.
Les principals famílies que comprèn són les de les caprifoliàcies, de les dipsacàcies, de les rubiàcies i de les valerianàcies
espicanard
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les valerianàcies, de fulles lanceolades, flors purpúries i fruits en càpsula, originària de l’Índia.
Hom n'extreu de l’arrel un oli essencial
andianeta
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de flors rosades i oloroses, agrupades en cimes denses, que creix en llocs muntanyosos, a les pedrusques calcàries.
herba de Sant Jordi
Flors de l’herba de Sant Jordi
© Pancrat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles oposades, ovades acuminades i glauques, i de flors roses o blanques, aplegades en corimbes.
Creix en roques i en murs Gaudeix de propietats antiespasmòdiques
herba dels canonges
Herba dels canonges
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les valerianàcies, de 10 a 40 cm d’alt, gràcil, de fulles inferiors en roseta, ovals, i fulles superiors lanceolades, i de flors blavoses apinyades en glomèruls.
Es fa en camps conreats i incultes Les seves fulles són utilitzades per al consum humà
El creixement institucional al voltant de la botànica
Per a consolidar el projecte del nou Institut i Jardí Botànic, iniciat per l’Ajuntament de Barcelona el 1989, es van necessitar catorze anys S’hi van destinar 15 ha a Montjuïc i, mitjançant un concurs públic, es va contractar l’equip d’arquitectes, dirigit per Carlos Ferrater El nou jardí va permetre definir una proposta arquitectònica que posteriorment ha inspirat nombroses intervencions paisatgístiques arreu del món i que ha rebut el reconeixement de nombrosos premis Roger Rovira Els darrers decennis l’activitat científica i cultural ha progressat en consonància amb les noves demandes…
valeriana
Valeriana
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de tija solitària, robusta, alta de 40 a 120 cm, de fulles pinnatisectes, de flors rosades, infundibuliformes, triandres, disposades en cimes corimbiformes, i de fruits secs indehiscents, emplomallats.
Es fa en boscs clars, prats, etc, a les comarques catalanes més humides i a la major part d’Europa L’arrel és oficinal i té propietats nervines, sedants i lleugerament soporífiques