El creixement institucional al voltant de la botànica

Per a consolidar el projecte del nou Institut i Jardí Botànic, iniciat per l’Ajuntament de Barcelona el 1989, es van necessitar catorze anys. S’hi van destinar 15 ha a Montjuïc i, mitjançant un concurs públic, es va contractar l’equip d’arquitectes, dirigit per Carlos Ferrater. El nou jardí va permetre definir una proposta arquitectònica que posteriorment ha inspirat nombroses intervencions paisatgístiques arreu del món i que ha rebut el reconeixement de nombrosos premis.

Roger Rovira.

Els darrers decennis l’activitat científica i cultural ha progressat en consonància amb les noves demandes socials, i l’interès per les plantes i la botànica no han quedat exclosos del progrés general. En aquest sentit, pel que fa a l’àmbit institucional, s’han millorat alguns equipaments museístics, se n’han creat de nous i s’ha ampliat l’oferta d’ensenyament universitari relacionat amb la botànica.

El projecte d’ampliació del Jardí Botànic de Barcelona, iniciat el 1989 i completat amb la inauguració el 1999, va comportar un canvi institucional, pel qual l’Institut Botànic va convertir-se en un centre mixt del CSIC i l’Ajuntament de Barcelona. Aquest projecte incloïa un emplaçament nou i la destinació de 15 ha dins el mateix recinte de Montjuïc per al nou jardí i la construcció del nou edifici de l’Institut Botànic. És previst que les col·leccions del Jardí i l’Institut passin a formar part del Museu Nacional de Ciències Naturals.

El principal objectiu de l’Institut Botànic és la recerca científica, orientada a descobrir, comprendre i explicar la diversitat del món vegetal. Aquesta activitat es coordina estretament amb altres grups d’investigadors catalans dedicats a l’estudi de les plantes vasculars. L’Institut conserva un dels principals herbaris peninsulars i el més important dels Països Catalans tant per les dimensions com pel valor de les col·leccions històriques. L’estudi dels herbaris històrics, particularment els prelinneans, ha permès comprendre les valuoses aportacions al coneixement de la flora realitzades per la nissaga dels Salvador entre els segles XVI i XVIII. Els darrers anys l’Institut ha contribuït en projectes d’àmbit regional i estatal, particularment en la resolució taxonòmica d’alguns gèneres per al projecte Flora Ibérica (Real Jardín Botánico de Madrid / CSIC) i, a escala internacional, la Flora del nord del Marroc (coordinat per la universitat de Sevilla).

El salt qualitatiu més important en l’activitat científica de l’Institut va ser la introducció, al principi de la dècada de 1990, de tècniques de seqüenciació del DNA cloroplasmàtic i nuclear. Aquestes tècniques s’han aplicat als estudis de sistemàtica i filogènia de les compostes o asteràcies, estudis que han portat l’equip de sistemàtica molecular de l’Institut a integrar-se en nombrosos projectes internacionals. El ventall d’estudi s’ha ampliat a altres famílies, com les valerianàcies, les campanulàcies i les euforbiàcies. Les noves tècniques moleculars han facilitat la interpretació de les àrees de distribució de les plantes. Algunes aproximacions han permès resoldre nombrosos interrogants que emergien en tractar d’explicar les àrees de distribució d’algunes espècies i situar en l’escala geològica els processos d’expansió d’algunes plantes molt característiques de la Mediterrània occidental.

Recentment s’han incorporat a l’Institut línies de recerca en palinologia i paleoecologia, basades respectivament en la caracterització morfològica del pol·len i les espores de les plantes vasculars i en l’estudi de la seqüència de la seva deposició als sediments.

Per la seva banda, el Jardí Botànic de Barcelona cultiva plantes procedents de Xile central, la costa de Califòrnia, l’Austràlia occidental i l’extrem sudoccidental d’Àfrica, és a dir, de regions que comparteixen el clima de tipus mediterrani. Aquestes cinc regions representen només 1’ 1,7% de la superfície emergida del planeta, però tenen una flora molt rica, amb gairebé el 20% de les espècies conegudes. A més del caràcter eminentment cultural i educatiu, el Jardí Botànic també contribueix al coneixement científic de les plantes en centrar-se en recerques aplicades i en aquelles vinculades amb la conservació de la flora. Així mateix, aporta la seva experiència en el conreu de nombroses espècies silvestres i conserva llavors de plantes a llarg termini dins del seu banc de germoplasma. Des del 2000 el Jardí forma part de la Xarxa de Parcs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, cosa que facilita la transferència d’informació i tecnologia, i fa possible el manteniment integral de les col·leccions vives.

La remodelació del Jardí Botànic de la Universitat de València, duta a terme en fer-se’n càrrec la Universitat de València l’any 1987, ha comportat la construcció d’un nou edifici, obert l’any 2000 i destinat a la recerca i a la creació de diversos projectes de divulgació.

Antoni Aguilella.

La restauració integral del Jardí Botànic de València ha propiciat un gran impuls de les activitats científiques, educatives i culturals relacionades amb les plantes. Els darrers decennis ha organitzat nombroses reunions científiques, tant d’àmbit nacional com internacional, que han tornat a situar València en el primer lloc de les ciutats peninsulars amb una tradició botànica més llarga. Els nous equipaments han representat un creixement de les principals línies de recerca que es conreaven als diferents departaments de la Universitat i que són: les aplicacions medicinals de les plantes, els estudis de florística, fitogeografia, biosistemàtica, fitosociologia i anatomia vegetal, amb el desenvolupament d’importants col·leccions histològiques de referència, però també de sistemàtica molecular utilitzant tècniques de seqüenciació de DNA i la cerca dels marcadors moleculars per a interpretar des de noves perspectives molt potents les relacions geogràfiques i filogenètiques entre distintes poblacions i espècies de plantes.

Vista del Jardí Botànic de Sóller, amb la serra de Tramuntana al fons.

José María Castro.

A les Balears, destaca la creació del Jardí Botànic de Sóller, inaugurat el 1992, i del Museu d’Història Natural associat, que recullen el llegat de Guillem Colom i duen a terme una important activitat conservacionista dels nombrosos endemismes balears i des del 1990 desenvolupa un important banc de germoplasma mediterrani.

La forta vocació dels jardins mediterranis els ha convertit, d’eines per a la conservació efectiva de les espècies en perill d’extinció, en entitats col·laboradores preferents de nombroses administracions públiques per al desenvolupament de polítiques actives de conservació de flora. En aquest sentit, els jardins botànics de Sóller, València i Barcelona han col·laborat activament en diferents projectes internacionals orientats a compartir tècniques de conservació de plantes i llavors en l’àmbit de la conca Mediterrània, com ara Genmedoc (Recursos Genètics del Mediterrani Occidental) i Semclimed (acrònim de semilla, clima, mediterráneo). Dins l’àmbit territorial de Catalunya, cal destacar el jardí botànic Marimurtra de Blanes, que ha incrementat notablement no solament la seva activitat i presència pública, sinó també la capacitat de produir recerca científica. La ciutat i la Universitat de Lleida han iniciat recentment els treballs per a construir un nou jardí botànic, amb una superfície de 7 ha, vinculat al Parc Científic i Tecnològic de la ciutat.

L’activitat de l’IRBIO (Institut de Recerca de la Biodiversitat), situat a la Universitat de Barcelona, que engloba l’anterior CERBIV (Centre de Recerca de Biodiversitat Vegetal), està centrada en la recerca bàsica sobre biodiversitat de la regió mediterrània, orientada a donar assessorament científic sobre la gestió i la conservació de la biodiversitat a les administracions i agents socials.

El CeDocBiV (acrònim de Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal), adscrit a la Universitat de Barcelona, integra totes les col·leccions dels departaments de botànica de les facultats de Biologia i de Farmàcia. D’aquesta manera s’ha creat un dels principals herbaris peninsulars, amb una excel·lent representació dels diferents grups d’organismes que històricament han estat objecte dels estudis de botànica: algues, fongs, cormòfits, molses i líquens, etc., com també una col·lecció important de fruits i llavors.