Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
vanitat
Orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits, acompanyat d’un desig excessiu d’ésser notat i lloat de les gents.
tafarrejar
Ostentar vanitat, presumir.
Sumari d’Espanya
Història
Crònica escrita al darrer terç del segle XV, però que fingeix ésser feta al segle XII per un personatge imaginari anomenat Berenguer de Puigpardines
.
La relació dels fets arriba fins a l’època d’Alfons el Magnànim Dóna preferència als aspectes genealògics amb intenció d’afalagar la vanitat nobiliària de l’època Es basa en les Històries e conquestes de Pere Tomic
Sébastien Stoskopf
Pintura
Pintor alsacià.
Es formà a Alemanya i a París, ciutat on habità del 1621 al 1641 S'especialitzà en natures mortes i també en escenes de gènere i retrats Gran part de la seva obra es troba en els museus d’Estrasburg L’estiu , La gran vanitat i de Karlsruhe
Eclesiastès
Llibre sapiencial, escrit probablement a mitjan sIII aC, el títol del qual (hebr: Qohèlet, ‘l’home de l’assemblea’ o ‘un del poble’) és pseudònim del seu autor.
L’obra no té la forma tradicional sentències breus, ans desenvolupa diversos temes Argumenta contra algunes idees acceptades aleshores comunament retribució divina, avantatges pràctics de la saviesa, etc, denuncia les injustícies socials i proclama tant la vanitat de tot i la impossibilitat d’aconseguir la felicitat absoluta en vida i després de la mort com la necessitat de guardar el terme mitjà en tot i d’acontentar-se amb la pròpia sort El llibre tingué dificultats d’acceptació en el cànon jueu
Josep Lladó i Pascual
© La Comarcal Edicions
Literatura catalana
Poeta.
De professió auxiliar de farmàcia, ha publicat Dels meus silencis 1959, Entre l’alba i el capvespre 1975 i Vanitat de vanitats 2002 i el 1974 fou nomenat Mestre en Gai Saber A banda de la poesia, ha destacat com a estudiós de la història i el folklore d’Argentona, a títol individual i amb el Centre d’Estudis Argentonins Ha publicat Festes i festetes d’Argentona 1992 i és autor de l' Enciclopèdia d’Argentona , inèdita Fou regidor de Cultura de la seva vila amb UCD al primer ajuntament democràtic
ostentació
Exhibició, feta amb afectació, de quelcom que afalaga la vanitat.
nobiliari
Historiografia
Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.
La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren…
Elias Canetti
Literatura alemanya
Escriptor búlgar d’origen sefardita en llengua alemanya.
Passà la seva infància a Bulgària, Anglaterra, Àustria, Suïssa i Alemanya Estudià ciències a Viena, on visqué fins el 1938, emigrà a París 1938 i a Londres, on s’installà el 1939 i prengué la nacionalitat britànica La seva obra presenta una triple temàtica la defensa de la dignitat individual contra la massificació de l’home, l’abús del poder i l’absurd de la mort Les primeres obres, les comèdies Hochzeit ‘La boda’, 1932 i Komödie der Eitelkeit ‘La comèdia de la vanitat’, 1950, i la novella Die Blendung ‘L’enlluernament’, 1935 tingueren escassa ressonància abans dels anys…
Eduard Escalante i Mateu
Teatre
Autor teatral.
Fill de castellans, nascut circumstancialment a València, i orfe de molt petit, es dedicà a l’artesania de pintar ventalls Estrenà dos miracles La vanitat castigada , La muda el 1855 en ocasió d’unes festes de sant Vicent Ferrer, i el 1861, la comèdia El deu, dèneu i noranta , en llenguatge dialectal, que tingué un gran èxit La seva producció, a part algunes temptatives en castellà, comprèn 47 sainets, de diversa edició, finalment reunits en els tres volums d' Obras dramáticas 1922-24 S'hi destaquen peces com Bufar en caldo gelat 1869, La xala 1871, L’escaleta del dimoni 1874,…