Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
visaia
Etnologia
Individu d’un poble malai que dóna el nom a les illes Visayas, però que s’estén també a les illes veïnes (sud de Luzon i de Mindoro, nord i costes occidentals de Mindanao).
Constitueix la població més nombrosa de les Filipines uns 28 000 000 h a la meitat dels anys noranta, és a dir, més de la tercera part de la població total L’activitat tradicional del visaies és l’agricultura i la pesca Posseeixen una cultura desenvolupada Han rebut la influència successiva d’elements de civilització vèdics, bramànics i búdics, i posteriorment adoptaren part de les característiques generals de la civilització hispanitzada dels habitants cristians de les Filipines Són centres culturals importants les ciutats de Cebu, Iloilo, Dumaguete Universitat i San Carlos Els visaies es…
afgà | afgana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment al centre, el sud i l’est de l’Afganistan, on és anomenat, també, paixtu i on constitueix el grup ètnic més nombrós.
Els afgans, alts i de pell clara, també habiten les zones veïnes del Pakistan on són anomenats pathans i de l’Iran De vida nòmada o seminòmada,es dedican a la ramaderia camells, ases, alguns cavalls, són de religió musulmana
camita
Etnologia
Terme aplicat originàriament a les poblacions nord-africanes no semites.
Ultra els grups berber i cuixític, comunament admesos, encloïa també en algunes classificacions els pobles txadians, fulbes, nilòtids i àdhuc hotentots, i s’estenia així a poblacions ramaderes de pell clara, per diferenciació racial i cultural amb les poblacions veïnes de raça negra Hom feia derivar aquests pobles dels suposats descendents de Cam llengües camítiques
blackfoot
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble algonquí de les Praderies compost de tres tribus federades que parlen una mateixa llengua: els blackfeet
pròpiament dits o siksika
, els piegans
i els bloods
.
Ocupaven les regions al peu de les muntanyes Rocalloses, al voltant del curs superior del riu Saskatchewan Cada tribu estava dividida en diversos clans que se separaven i s’unien de manera intermitent La forma de vida tradicional es basava en la cacera del bisó americà, principal recurs alimentari, i en la guerra contra les tribus veïnes A mitjan s XVIII domesticaren el cavall, que esdevingué un element essencial de llur cultura Resistiren la penetració dels blancs fins a mitjan segle XIX però l’extinció del bisó americà acabà de precipitar-ne el declivi demogràfic Posteriorment…
beduí | beduïna
© Fototeca.cat
Etnologia
Individu de les tribus nòmades o seminòmades, d’origen àrab, que habiten les estepes i els deserts de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica septentrional.
Als països de llengua àrab, el nom de badwī o badawī designa l’habitant del desert, en contraposició al ciutadà Els beduïns posseeixen unes formes de vida i algunes característiques ètniques comunes, però no constitueixen una ètnia particular, i hi ha grans diferències entre ells, segons els països Menyspreen tradicionalment el treball manual, viuen del comerç i la ramaderia i s’allotgen en tendes Llur organització social es basa en la divisió en tribus cabila, subdividides en famílies ' aila i governades per un xeic šayh , càrrec que, en principi, no és hereditari El règim de propietat de…
tswana
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita a la República de Sud-àfrica, a Namíbia i a Botswana, a les zones veïnes del desert de Kalahari.
Per la seva contínua relació amb els boiximans i hotentots presenten un fort mestissatge amb aquests pobles Llur economia és essencialment ramadera, però també practiquen l’agricultura, a la qual es dediquen les dones S'agrupen en clans patriarcals, que integren una tribu amb un tòtem comú Animistes, centren llur religió en el culte als avantpassats i al tòtem Hom estima la seva població en uns dos milions
bhòtia
Etnologia
Individu d’un poble d’origen tibetà i de raça mogòlida que habita a l’Himàlaia, principalment al Bhutan i, amb menys extensió, a les regions veïnes del Tibet, del Sikkim i del Nepal.
Llur activitat principal és la ramaderia iacs, cabres i ovelles Els bhòties uns 700 000 individus són de religió budista i parlen diverses llengües del grup tibetà, la més important de les quals, el dzongka, és oficial a Bhutan
orang-laut
Etnologia
Nom genèric que designa els individus d’un grup de pobles protoindonesis que habiten a les costes de la Birmània meridional i a les illes veïnes, a la península de Malaca i a la Sumatra oriental.
Viuen exclusivament de la pesca Parlen dialectes malais
carib
Etnologia
Individu d’un grup de tribus ameríndies que des de poc temps abans de la descoberta d’Amèrica ocupava les Petites Antilles i part de les terres veïnes del continent, anteriorment poblades pels arawaks, de trets característics de la cultura amazònica.
El nucli principal dels caribs actuals és a les zones muntanyoses de les Guaianes i de Veneçuela, en llur frontera amb el Brasil n'hi ha també altres tribus aïllades a les ribes del riu Negro i a la conca dreta de l’Amazones Als contraforts dels Andes colombians n'hi ha un altre grup important Els primitius caribs insulars, coneguts en llurs primers contactes amb els europeus per llur bellicositat i canibalisme, han desaparagut gairebé totalment de les Antilles El 1960 els 6 000 supervivents dels caribs insulars foren relegats per França i Anglaterra a la Dominica, on en resten uns 500, i a…
bugui
Etnologia
Individu d’un poble malai que habita, conjuntament amb els macassaresos, la península sud-occidental de les Cèlebes, així com la costa oest de Cèlebes central, i que s’ha estès, a més, en diverses colònies a les costes veïnes de Borneo, Bali i Lombok.
Els buguis 4 000 000 d’individus, aproximadament, practiquen el conreu de l’arròs, del blat de moro i de la palma de coco, la ramaderia, la pesca i el comerç marítim i dominen la tècnica dels metalls Són organitzats en famílies matrilocals, formades d’unes 20 persones, que habiten en una mateixa casa A la primeria del s XVII foren islamitzats, però conserven força restes de les creences hindús i prehindús anteriors