Resultats de la cerca

Fou professora a Brusselles Publicà un llibre de versos 1846 amb el pseudònim de Currer Bell la primera novella, The Professor, no trobà editor i fou publicada pòstumament 1856 Per contra Jane Eyre 1847 aconseguí una gran anomenada Aquesta, juntament amb Shirley 1849 i Villette 1853, que vénen a ésser una nova versió de The Professor, obrí pas a la novella feminista anglesa

Publicà volums de poesia i de traduccions poètiques a partir del 1949 Influïren sobre la seva obra la poesia folklòrica i els trets surrealistes del poeta hongarès AJozsef La seva etapa més madura es caracteritza per imatges suggestives i visions poètiques d’una gran complexitat Els seus volums principals són Deres majális ‘Festa de maig amb gebrada’, 1957, Himnusz minden idöben ‘Himne a tothora’, 1965, Arccal a tengernek ‘De cara a la mar’, tria de poemes, 1966, Versben bújdosó ‘Exiliat al vers’, 1973, Csodafiú-szarvas ‘El fill-cérvol miraculós’, 1977 i Jönnek értem a harangok ‘Les campanes…

Crític ferotge de la classe mitjana, és autor dels reculls de poemes Irdisches Vergnügen in g ‘Plaers terrenals en sol’, 1959 i Haltbar bis Ende 1999 ‘Caduca al final del 1999’, 1979, i de drames com Was heisst hier Volsinii ‘Què vol dir Volsinii', 1969 i Die Handwerker kommen ‘Els artesans vénen’, 1974 Aconseguí crear efectes paròdics i grotescs emprant expressions fora de context i juxtaposant diversos nivells del llenguatge Escriví també assaigs i una autobiografia  Wo ich gelernt habe 'Quan em vaig assabentar', 1999 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Georg Büchner 1993

Membre del partit comunista des del 1929, fou presidenta de l’Associació Alemanya d’Escriptors des del 1952 al Berlín oriental Narradora de les lluites revolucionàries i de la resistència antifeixista, en l’estil del realisme socialista, contribuí a definir programàticament aquest, sobretot a través de la seva correspondència amb GLukács Obres importants són Das siebte Kreuz ‘La setena creu’, 1942, Die Entscheidung ‘La decisió’, 1959 i Das Vertrauen ‘La confiança’, 1968 En el camp de l’assaig, cal esmentar Briefe an Leser ‘Cartes al lector’, 1970, Über Kunstwerk und Wirklichkeit ‘Sobre l’obra…

A la mort del seu pare 1904 es traslladà a Itàlia residí també un quant temps a Munic i, del 1911 al 1915, a París La seva obra era ja aleshores dins la línia característica de la “pintura metafísica”, que seguí fins el 1919 La seva sèrie de Places d’Itàlia , que reflecteixen una profunda solitud i que s’obren a espais infinits, és una visió desolada i angoixada del món, abocat a la gran catàstrofe bèllica Rara vegada hi apareix un ésser viu Els edificis són inspirats en el Renaixement de Ferrara i Florència Hi conjuga el que sembla un esperit clàssic amb una nova exploració interior, i així…

Començà a estudiar violí a París, i més tard ho feu a Itàlia amb GB Somis El 1737 esdevingué musicien ordinaire de Lluís XV, i un dels músics més populars i més ben pagats de la cort francesa Triomfà, definitivament, el 1748 amb el ballet pantomima L’opérateur chinois , i moltes peces seves s’interpretaren als Concerts Spirituels durant la dècada del 1750 Les seves obres instrumentals aparegueren en divuit publicacions música per a violí sense acompa nyament 12 Caprices , 1762, violí amb baix continu Premier livre de 12 sonates , opus 1, trio sonates, quartets, concerts en l’estil galant, i…

Treballà com a tècnic d’educació dels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i de Badalona És autor d’estudis d’història local i de folklore Festes tradicionals de Catalunya 1978, premi Crítica Serra d’Or, 1979, Barres i onades Relats d’història a Badalona 1982, premi Baldiri Reixac, Maig major Història de les Festes de Maig a Badalona premi Josep Ametller de la Revista Recull de Blanes, 1985, Fiestas de los pueblos de España 1988, Mitologia catalana 1990,  Nadal català 1995, Enciclopèdia de la fantasia popular catalana 1998, Sant Jordi La diada La tradició L’actualitat 2000, Cultura…

Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a  Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a  En Patufet  durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques,  El Be Negre  1935-36,  Papitu,  Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya ,  Locus  1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán  També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …