Resultats de la cerca
Es mostren 1182 resultats
Pere de Queralt i d’Anglesola
Història
Fill de Pere (III) de Queralt i de Cervelló i successor del seu germà Guillem (I).
Prengué part a la campanya de Múrcia 1296 Fou procurador reial a València 1301 Tingué litigis amb el seu oncle Guillem d’Anglesola, el qual vengué al Temple alguns dominis que tenia en comú amb la seva mare Margelina 1304 Al setge de Montsó fou enviat a tractar amb els templers, però no reeixí 1308 Lluità a la conquesta d’Almeria 1309 Fou un dels ambaixadors al concili de Viena del Delfinat 1311, del qual deixà una relació escrita El rei li vengué Vespella en feu 1314 Fou conseller de Jaume II i lloctinent de procurador a València “dellà Xixona” per l’infant Alfons…
baronia de Cervelló
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia els termes de Cervelló, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Oleseta, a la marca del Penedès.
Té l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte de Barcelona Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa els seus descendents adoptaren el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a Jaume II per 130 000 sous barcelonesos Passà a la casa comtal de Pallars El 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor Restà en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el 1390 El 1411,…
baronia de Vicari
Història
Jurisdicció feudal a Sicília concedida el 1338 a Francesc de Vallguarnera i de Blanes.
El seu besnet Simó de Vallguarnera i d’Alagó la vengué el 1408
baronia de Misilmeri
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1397, a Gilabert de Talamanca, cavaller i conseller del rei Martí I.
El seu fill Joan Vicenç La Grua-Talamanca, baró de Carini, la vengué el 1486 als Aiutamicristo
baronia de Calatabiano
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida el 1398 a Joan de Cruïlles, baró de Francoforte.
El 1484 Joan de Cruïlles i Abbatelli la vengué als Mirulla, i el 1583 fou recuperada pels Gravina-Cruïlles
El Periòdic d’Andorra
Periodisme
Diari filial d’El Periódico de Catalunya, que sortí a la venda el 1996.
El 2010 el Grup Zeta vengué el diari a Andorrana de Publicacions SAManté les característiques de la capçalera original
American Cyanamid
Química
Empresa nord-americana fundada el 1908, dedicada a la fabricació de productes químics derivats de l’obtenció de cianamida de calci.
Utilitzà la força motriu de les cascades del Niàgara Durant la Primera Guerra Mundial estengué àmpliament la seva producció, que cresqué a un ritme sostingut i diversificà la seva producció, inicialment circumscrita als adobs químics, vers una àmplia gamma de productes, com ara les fibres sintètiques, els productes farmacèutics, els plàstics i els pigments inorgànics Després de la Segona Guerra Mundial dugué a terme nombroses adquisicions i s’introduí en el camp dels cosmètics, dels productes de neteja domèstics i de la construcció Els anys setanta fou una de les primeres empreses…
Castell de Grevalosa (Castellfollit del Boix)
Art romànic
Al sector occidental de l’actual terme hi havia el castell de Grevalosa, que apareix documentat el 990 Els primers senyors apareixen el 1063, quan Bernat Otger de Castellet vengué al comte Ramon Berenguer I el castell de Grevalosa, i el 1066 quan Gaufred feu el mateix i a més vengué la quadra de Formigosa No sabem si es tracta de dos germans o bé del senyor i el castlà Únicament podem identificar Bernat Otger de Castellet com del Castellet de l’Alt Penedès i no del Bages El segle XIII hi havia a Manresa una família cognomenada Grevalosa, però mai no apareix com a…
la Cogullada
Despoblat
Despoblat i antic terme del municipi de Lleida, al sud-est de la ciutat, entre el canal d’Urgell i la vall del riu de Set.
Era poble de contribució a la fi del s XV es convertí en un erm que la paeria vengué a un particular
comtat de Namur
Geografia històrica
Feu imperial el centre del qual fou la ciutat de Namur i el primer titular el comte Berenguer I, gendre de l’emperador Lotari I.
El 1429 Joan de Namur vengué el feu a Felip III de Borgonya, i el comtat restà integrat dins els estats borgonyons