Resultats de la cerca
Es mostren 1182 resultats
Sibil·la de Palou
Història
Comtessa d’Empúries i vescomtessa propietària de Bas (1247-80), succeí el seu pare Simó de Palou.
Fou casada amb el comte Hug V d’Empúries 1262 Per desavinences amb el seu fill, el comte Ponç V d’Empúries, el 1280 vengué els seus féus de Milany, Vallfogona, Llaers i Puigmal al seu parent Dalmau de Palou, el vescomtat de Bas i els castells de Monells, Castellfollit de la Roca, Montagut i Mont-ros al rei Pere el Gran i drets i rendes a Monells, Ullastret, Castell d’Empordà i Corçà, que constituïen el dot concedit pel seu marit, als bisbes de Girona
Castell de Cabrera d’Igualada
Art romànic
Situació Fragment de mur del clos que protegia aquesta fortalesa desapareguda ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Les restes del castell són situades dalt d’un pujol, sobre el congost de Capellades, al ribatge dret de l’Anoia, a la banda septentrional del terme Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 Hom hi va per la carretera de Capellades a Martorell Poc abans del quilòmetre 2, a mà dreta, just abans de travessar un pont, hi ha el trencall, degudament senyalitzat, que mena al castell i a l’església de Sant Salvador FJM-AMB Història El terme de Cabrera és conegut des de l’any 995 Les primeres…
Castell de Solivella
Art romànic
La primera referència del topònim Solivella apareix en un document datat entre el 1038 i el 1058, que es considera fals, en què els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis feren donació del puig de Forès a Miró Foguet i a Bernat Llop per tal que hi edifiquessin una fortalesa Sigui com sigui, hom sol considerar que el primer esment del castell de Solivella és de l’any 1076, quan entre les afrontacions de la quadra d’Ollers es consigna ipso castelar de Olivela Pel que fa al llinatge dels Solivella, no se’n té cap notícia fins Pere d’Olivella o Solivella, que el 1204 actua com a…
monestir de les Franqueses
Monestir
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de les Franqueses), situat 3 km al sud de la ciutat de Balaguer (Noguera), prop del Segre.
Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd Tragó de Noguera Era encara priorat el 1579 Poblet el vengué el 1700 Només en resta l’església s XII-XIII, en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur
Solanllong
Masia
Antiga masia del municipi de Gombrèn (Ripollès), de la parròquia de Sant Martí del Puigbò.
Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena abans de Sant Esteve de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un colleccionista basc
Castell de Puigcercós (Tor-la-ribera)
Art romànic
Es desconeix l’indret exacte on estigué situat aquest castell proper a Reperós Tal vegada es correspongué amb el castell de Ribagorça L’any 941 Cèntul vengué a la comtessa Toda Galindona dues terres que tenia per la seva rompuda “ in castro Poga Circuso, in loco ubi dicitur in Rio Petruso ”, pel preu de sis sous Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça donà al monestir Ovarra el vilatge Reperós en canvi d’un tresoret El 1004 els alous comtals de Rivo Petroso consten que són emplaçats a la vall Ribagorçana
Santa Margarida (Palau-solità i Plegamans)
Art romànic
El 5 de desembre de 1003, un tal Ermengild vengué a l’abat Ot de Sant Cugat del Vallès diverses terres, vinyes, cases i corrals, horts i recs amb la seva resclosa, una torre i l’església de Santa Margarida del terme de Palau En un altre document del 1071 es diu que l’església és situada “ad ipsa Buada” , nom encara conservat per la masia de can Boada vell, veïna de les poques restes que actualment en queden L’església fou reedificada l’any 1681 Tanmateix en l’actualitat roman totalment enrunada
Castell de Carbasí (Argençola)
Art romànic
Les dades documentals sobre el castell de Carbasí són escasses La primera referència d’aquesta fortalesa és de l’any 1198, en què surt esmentada en el testament de Ramon de Vilademàger, el qual la llegà a la seva germana Guilleuma i a la seva neboda, també anomenada Guilleuma El 1202 és Bernat de Balsareny qui deixà, entre altres possessions, el castell de Carbasí al seu fill i hereu, Bernat Al segle XIV, l’infant Joan vengué al prior de Montserrat la jurisdicció de diversos castells entre els quals hi havia el de Carbasí
Francesc d’Erill i de Centelles
Història
Fill de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.
Acompanyà Alfons IV a les seves primeres campanyes d’Itàlia 1423 Fou majordom i conseller del rei A la batalla de Ponça fou fet presoner 1435 fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles 1452 Fou virrei de Sardenya 1437-38 i majordom de Joan II Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei 1441, i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui 1450
Guillem d’Entença
Història
Fill natural de Gombau, procurador de València, i d’Estefania de Sicília.
Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina