Resultats de la cerca

És un peix pelàgic que forma grans bancs i s’alimenta de plàncton En ésser perseguits per les tonyines, els dofins i les llampugues efectuen salts fora de l’aigua, sobretot amb les aletes pectorals, i també amb les ventrals, i planejant cobreixen distàncies de 20 a 40 m, i fins i tot 100 m En salts successius s’ajuden amb l’aleta caudal És comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, bé que no gaire a les costes dels Països Catalans

Es caracteritzen per l’extrema hipertròfia de les aletes pectorals i, a vegades, també de les ventrals, la qual cosa els permet de planar El peix aixeca el vol utilitzant el lòbul inferior de la cua a manera d’hèlix, i això li permet una sèrie de vols successius A les costes dels Països Catalans n'hi ha dues espècies Exocoetus volitans , que pot arribar als 20 cm de llargada total, amb dues “ales” solament té hipertrofiades les pectorals, i Cypselurus heterurus , que té desenvolupades les pectorals i les ventrals

Els seus sis primers radis dorsals, el primer dels quals atrau les seves preses com un ham esquerat, són lliures i amb làmines dèrmiques S'enterra, mitjançant les aletes pectorals i ventrals, als fons de sorra i fang, on habita esperant que els peixos dels quals es nodreix se li apropin, i la pell adquireix la mateixa tonalitat del fons Comestible i molt saborós, és molt apreciat Habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord Els individus de les dues espècies del gènere, L piscatorius rap o granota de mar i L budegassa rap vermell , rap cardaire o rap fotaire ,…

D’uns 6 cm de longitud, amb el cap deprimit, les aletes ventrals transformades en una ventosa situada just darrere el cap, sota les pectorals, i limitada lateralment pels quatre radis de les aletes ventrals des de l’últim d’aquests radis fins a la base de les aletes pectorals hi ha una membrana dèrmica, la vora posterior de l’orifici nasal proveïda d’un llarg tentacle, el peduncle caudal curt, els ulls grossos, la boca molt grossa, de color groc o gris terrós, amb taques petites terroses, roges o blavoses a la regió dorsal, i la part superior del cap amb dos ocels…

No té escates i té el cos cobert d’un mucus protector Les aletes ventrals són transformades en una ventosa amb la qual es fixa a les pedres

Les aletes no tenen radis espinosos, i les ventrals són implantades a l’abdomen solen tenir una aleta adiposa sobre el peduncle caudal Manquen de bufeta natatòria o la tenen molt reduïda Comprenen unes 300 espècies, que habiten especialment a les regions abissals tenen molts fotòfors, i per això hom els anomena peixos llanterna

Amb les aletes ventrals, transformades en una ventosa, s’agafen a les roques Té els narius sobre petites protuberàncies dèrmiques És un habitant típic de la zona de marea a les costes rocalloses, on hom el troba al damunt i al dessota de les pedres S'alimenta sobretot de petits crustacis Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània

Tenen les obertures branquials darrere les aletes pectorals, i la primera aleta dorsal és més curta que la segona i amb la base més endavant que l’origen de les ventrals Habiten a les mars càlides i temperades Inclou, entre d’altres, els gèneres Galeorhinus amb Ggaleus , el caçó, Mustelus amb Mmustelus , la mussola, i Masterias , la mussola gavatxa i Prionace amb Pglauca , la tintorera, comuns a les aigües dels Països Catalans

Caracteritzats pel fet de presentar les aletes pectorals pedunculades, els primers radis de les aletes dorsals lliures i transformats en filaments pescadors i les feses branquials reduïdes a un simple forat situat darrere cada aleta pectoral Presenten l’aleta caudal no bilobada, la boca generalment és molt grossa i les aletes ventrals són en posició jugular no tenen costelles i són fisoclists Inclou unes 225 espècies marines i bentòniques, agrupades en cinc famílies Una espècie típica és el rap

Les aletes ventrals dels mascles són parcialment transformades en pterigopodis La pell és llisa i sense escata Tenen un opercle cartilaginós que recobreix les feses branquials, i els adults conserven el notocordi La fecundació és interna, i són ovípars Són animals de costums bentònics, i habiten normalment a bastant de profunditat, on s’alimenten d’invertebrats És un grup poc nombrós, de caràcter arcaic, que inclou formes fòssils conegudes des del Devonià A la Mediterrània, hi habita la guineu