Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
vergonya pública
Història
Pena o càstic que consistia a exposar els reus al públic amb algun senyal que denotés llur delicte.
Normalment els lladres solien estar-se a la porta de les esglésies sostenint amb la mà l’objecte robat Els condemnats per la inquisició solien posar-se la gramalleta o bé anaven encaputxats i amb una argolla al coll
vergonya
Torbament de l’ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda.
vergonya
Torbament de l’ànim que sol fer enrojolar, en sentir-se hom objecte de l’atenció d’algú.
pilorí
Història del dret
Instrument de suplici usat en molts països d’Europa fins al segon terç del segle XIX.
Consistia en una post amb tres forats per a les mans i el cap, on els malfactors eren exposats a la vergonya pública
picota
Història del dret
Monument arquitectònic que era signe de jurisdicció penal i s’alçava a l’entrada de les poblacions, assenyalant el lloc on es feien les execucions.
Servia també per a penjar-hi els cossos dels criminals o llurs caps i per a lligar-los-hi exposant-los a la vergonya pública
síncope
Lingüística i sociolingüística
Eliminació d’elements fonològics a l’interior d’un mot.
Es dóna molt sovint en la formació de les llengües romàniques per caiguda de vocals pretòniques i posttòniques verecundia ± 'vergonya’, medicu ± 'metge’ També dialectalment vritat, carbassa , en comptes de veritat, carabassa
confondre
Fer sentir vergonya, especialment ferint la modèstia, la humilitat.
Manuel Rocamora i Rivera
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat, fou procurador dels tribunals Membre de l’Orfeó Català, la Unió Catalanista i altres entitats, fou redactor de La Renaixença i de La Veu de Catalunya , dirigí La Barretina 1871 i collaborà, entre altres publicacions, en L’Arc de Sant Martí , Joventut i Catalunya Artística És autor de novelles Vergonya , 1905, quadres de costums Postes de sol , 1899, poesia Joguines , 1893, i Polidesa , 1911 i obres teatrals La Dama de Reus , 1894, etc
la Bòria
Raval
Antic raval de la ciutat de Barcelona, situat entre el Vilar de Sant Pere i la Vilanova de la Mar, format durant l’edat mitjana al llarg de la carretera del Vallès, des del Mercadal (plaça del Blat o de l’Àngel) fins al rec Comtal (on des de temps antic s’havia localitzat la indústria tèxtil).
La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia El carrer de la Bòria, continuat pel dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d’aglutinant dels serveis de transport alfòndecs, traginers, hostals i de correus Des del s XIV fins a l’any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejantlos dalt d’un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall
desvergonyit | desvergonyida
Que parla o obra amb desvergonyiment, que no té vergonya.