Resultats de la cerca
Es mostren 865 resultats
vescomte
Història
A l’imperi Carolingi, dignatari o funcionari al servei d’un comte, generalment a la capital o en un pagus del comtat.
Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es féu hereditari des del començament del s X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de…
vescomtat de Peralada
Geografia històrica
Vescomtat de l’antic comtat d’Empúries-Peralada que comprenia el pagus de Peralada.
El primer vescomte documentat és Bonfill sX El 1154 encara apareix esmentat en documents el vescomtat de Peralada El 1078 la vila de Peralada havia estat legada pel comte Ponç I d’Empúries al seu segon fill Berenguer d’Empúries aquest i els seus successors, però, no empraren regularment el títol de vescomtes de Peralada, que canviaren aviat pel de vescomtes de Quermançó i més tard pel de vescomtes de Rocabertí, i empraren per a la vila de Peralada el títol de senyoria
baronia de Jóc
Història
Nom que prengué, vers la meitat del s XIV, la senyoria de Jóc, que comprenia originàriament els territoris del castell de Jóc, de Finestret i de Saorle.
El castell de Jóc havia estat, al s XI i probablement des del s X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels …
comtat de Lodeva
Història
Territori feudal occità centrat en la ciutat homònima.
Durant el regnat de Felip II de França passà a ésser jurisdicció dels bisbes de Lodeva, després d’ésser-ne destituïts els comtes de Roergue Dins el comtat hi hagué també els vescomtes de Lodeva El títol vescomtal fou transmès per Nobília morta després del 1070, filla dels vescomtes Odó i Luimberga, el seu marit, el vescomte Gilbert II de Carlat, i a llurs descendents
castell de Milany
Castell
Antic castell del municipi de Vallfogona de Ripollès, situat a 1.533 m alt. a la serra de Milany
, al límit amb el terme de Vidrà.
Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas Era el centre de la baronia de Milany , que comprenia la parròquia de Vidrà amb les sufragànies de Cabagés i Covidases i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés En foren castlans la família Milany El castell fou abandonat al s XIV i els senyors s’installaren a Vallfogona a partir del s XVI s’anomenà, per això, baronia de Vallfogona Pertangué als Milany i als Pinós
Pruit
© Fototeca.cat
Poble
Poble (949 m alt.) del municipi de Rupit i Pruit (Osona), centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, esmentada el 1134, que conserva una nau romànica acabada amb un gran cos d’edificació i un campanar del segle XVIII.
El lloc, esmentat ja el 955, pertanyia als antics vescomtes d’Osona i sempre estigué unit al castell i jurisdicció de Rupit en canvi, el poble i parròquia de Sant Llorenç Dosmunts, creada el 1154 i convertida en sufragània de Sant Andreu al s XIV, era dels vescomtes de Cabrera Formà municipi independent fins el 1978 i comprenia també les grans masies del Bac de Collsacabra i de les Viles, el veïnat de Coll de Pruit, la Devesa i la masia i església de Comajoan
vescomtat de Tursan
Història
Territori del ducat de Gascunya travessat per l’Ador al sud de Mont de Marsan i flanquejat per la Chalossa i l’Armanyac.
Format al final del s X, és centrat pel castell de Tursan El primer titular fou el vescomte Sanç I, que abans s’havia intitulat vescomte de Gascunya, com el seu pare, el vescomte Aner, segurament fill del duc Sanç III A la fi del s XI els vescomtes adoptaren el cognom de Miramont, i esporàdicament també s’intitularen vescomtes de Miramont El vescomte Auger IV es trobà 1118 al setge de Saragossa, i es casà amb l’hereva del vescomtat de Zuberoa Passà als bisbes d’Aira
vescomtat de Roda
Geografia històrica
Nom amb què en català era conegut el vescomtat de Rueda, a Aragó.
Després de la venda de les viles de Rueda i Épila per Francesc de Perellós als Ximénez de Urrea, bé que aquests es titularen des d’aleshores vescomtes de Rueda, els Perellós continuaren utilitzant el de vescomtes de Roda, així com llurs successors, els Torrelles, els Lanuza, els Formbuena i els Jordán de Urríes, que encara en posseeixen el títol Amb el nom de vescomtat de Roda hom suposa que s’identificava el territori centrat en la vila de Millars, al Rosselló, ja posseïda pel primer vescomte de Rueda En realitat, es tracta de la creació d’un sol títol vescomtat de…
vescomtat d’Évol
Història
Títol senyorial creat per Jaume III de Mallorca, el 1335, a favor de Bernat IV de So.
Constituït per les senyories d’Évol i els Horts al Conflent, Santó, Estavar i Bajande a la Cerdanya i Font-rabiosa i Creu al Capcir, a totes les quals s’afegiren més tard Oleta, la bastida d’Oleta, Jújols i Fetges, al Conflent Per raó de matrimoni, el 1428 passà als Castre-Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet a mitjan s XVII, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas Confiscat amb el de Canet per Lluís XII, foren retornats al seu propietari, el duc d’Híxar, el 1730, per decisió del consell d’Estat francès El nucli més important fou Oleta, però els …
marquesat de Gelida
Història
Títol concedit el 1896 a Joaquim Jover i Costas.
Ha passat als vescomtes de Güell