Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
parheli
Astronomia
Cadascun dels discs brillants que, a vegades, hom pot veure a banda i banda del Sol o bé de la Lluna.
Són produïts per la refracció de la llum dels dits astres en els cristalls de glaç que hi ha a l’atmosfera alta, i llur posició depèn de l’altura de l’astre sobre l’horitzó
lent gravitacional
Lent gravitacional: 1, Un raig lluminós que passa a una distància R d’una massa M sofreix una deflexió d’angle a per l’atracció gravitacional de M. 2, Si a és molt petita, l’observadir veu dues imatges Sa i Sb provinents de dos feixos de raig lluminosos soritts de S i que passen a banda i banda M, fet que origina un miratge gravitacional
© Fototeca.cat
Astronomia
Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un objecte celeste llunyà prop d’un altre més proper.
La desviació produïda fa veure molt properes la imatge real i una o diverses de virtuals Hom ha descobert diferents casos de lents gravitacionals en sengles imatges de quàsar llunyans que tenen al davant, i més a prop, una galàxia
η-Aquàrids
els η-Aquàrids Un meteorit Aquàrid creua sobre el nord de Geòrgia, EUA (29 d’abril de 2012)
NASA/MSFC/B. Cooke
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d’Aquari, que té lloc anualment des de mitjan abril fins al final de maig, amb el pic d’activitat al voltant del 6 de maig.
Són més ben vists durant les hores prèvies a l’alba, lluny de les llums de la ciutat El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud El cos progenitor dels η-Aquàrids és el cometa 1P/Halley
diagrama de papallona
Astronomia
Diagrama en el qual es representa el camí que segueixen les taques solars en el decurs del cicle solar.
Les taques apareixen a latituds altes en començar el cicle i després cada vegada més a prop de l’equador solar a mesura que s’acosta el mínim del cicle Quan es representa l’evolució de les taques al llarg de diversos cicles solars representant la latitud mitjana de cada grup de taques respecte al temps, s’obté una representació gràfica de la llei de Spörer el diagrama de papallona Abans que un cicle solar conclogui amb la major part de les taques associades, apareixen prop de l’equador les taques del nou cicle Aquestes comencen a aparèixer a 30º o 40º de latitud El diagrama permet de veure…
trànsit
Astronomia
Pas d’un dels planetes inferiors per davant del disc solar.
Durant el trànsit hom veu el planeta des de la Terra com un punt negre que creua lentament el disc solar en el sentit EW En el cas de Venus hom pot veure el trànsit a ull nu amb l’únic ajut d’algun dispositiu per evitar que la llum solar no lesioni la vista, però en el cas de Mercuri sempre cal un telescopi El trànsit es presenta durant una conjunció del planeta Mercuri o Venus amb el Sol, però no té lloc sempre a cada conjunció, perquè normalment el planeta és al N o al S del Sol i, per tant, no passa per davant del seu disc cal que la conjunció es produeixi mentre el planeta és a les…
forat coronal
Astronomia
Regió extensa de la corona solar, de densitat més baixa que el seu entorn i associada a regions unipolars fotosfèriques, que apareix a les imatges de raigs X molt menys brillant que la resta del disc solar.
És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a la del seu entorn d’1,5 a…
Ganimedes
Astronomia
El més gran i més brillant dels satèl·lits galileians de Júpiter, descobert per Galileu el 1610.
El diàmetre és de 5 256 km, per la qual cosa és el satèllit més gran del sistema solar el radi orbital és de 1 070×10 3 km, té una massa 2,2 vegades superior a la de la Lluna i hom el podria veure a ull nu si la gran brillantor de Júpiter no en pertorbés l’observació El període de rotació, de 7,15 dies, coincideix amb el de revolució entorn de Júpiter és, doncs, un cas de rotació capturada , com el de la Lluna És molt probable que Ganimedes tingui atmosfera Hom suposa que l’escorça superficial d’aquest satèllit és formada principalment per glaç, i que les zones més fosques que mostren les…
Mercuri
Imatge de Mercuri proporcionada per la sonda MESSENGER
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El primer planeta del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
La distància de Mercuri al Sol varia entre els 48 milions de km 0,307 UA al periheli, i els quasi 70 milions 0,467 UA a l’afeli, per la qual cosa la seva òrbita és la més excèntrica dels planetes del sistema solar e = 205 El període orbital és de 88 dies La proximitat del Sol fa que, vist des de la Terra, la distància angular entre ambdós astres sigui sempre molt petita, amb un màxim de 28°, la qual cosa significa que l’observació de Mercuri és sempre difícil perquè se’l pot veure únicament poc després de la posta del sol o poc abans de la sortida En ambdós casos, Mercuri resta molt baix a l’…
Astronomia 2011
Astronomia
El Sol en STEREO Des del febrer d’aquest any, i per primera vegada a la història, disposem d’imatges del Sol en la seva totalitat Fins ara, els observatoris terrestres o els satèllits que s’havien enviat a l’espai per estudiar aquesta estrella tan sols observaven una cara del Sol Ara, gràcies als dos satèllits de la missió STEREO de la NASA, situats en òrbita al voltant del Sol i separats 180°, podem tenir imatges de tota l’esfera solar simultàniament Això permetrà, per exemple, estudiar el cicle sencer de l’evolució de les taques solars o saber amb antelació si una regió activa situada a la…
Saturn
Saturn i els seus anells en una imatge presa per l’astronau Cassini
© NASA
Astronomia
El sisè dels planetes del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol.
És, però, el segon per la massa, malgrat que la seva densitat és la més baixa entre les densitats de tots els planetes i satèllits del sistema solar 0,69 gr/cm 3 Saturn orbita el Sol a una distància mitjana de 1429400000 km 9,54 unitats astronòmiques La velocitat de rotació del planeta sobre ell mateix és molt elevada i varia amb la latitud, però hom accepta com a valor mitjà del període de rotació a l'equador la de 10 h 14 min Aquesta gran velocitat de rotació i una densitat molt baixa expliquen que l’aplatament de Saturn sigui molt elevat La diferència entre el radi equatorial i el polar…