Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
vidre
Mineralogia i petrografia
Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites tectita i la fulgurita Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristallització
lechatelierita
Mineralogia i petrografia
Mineral incolor i amorf, no gaire abundant, format quan un llamp cau en arenes de quars pur i les fon.
nefelina
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de sodi, NaAlSiO4.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, amb hàbit prismàtic o bé irregular És un tectosilicat que pertany al grup dels feldespatoides feldespatoide De color blanc o gris i esclat com el del vidre, té una duresa de 6 i una densitat de 2,55-2,65 La nefelina pura és una primera matèria per a fabricar vidre i ceràmica Hom en pot trobar en els basalts del Gironès
esmeril
Mineralogia i petrografia
Roca de color negre o gris constituïda per una barreja granular de corindó, amb magnetita o hematites i espinel·la.
És emprada, per la seva duresa, per a polir metalls, desllustrar el vidre, treballar les pedres precioses, etc
idocrasa
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i calci, Ca1 0Mg2Al4(Si2O7)2(SiO4)5(OH)4
.
Mineral del grup dels sorosilicats que cristallitza en el sistema tetragonal És de color verdós o groc i amb esclat de vidre La seva duresa és de 7, i la densitat de 3,3-3,5
leucita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i potassi, KAlSi2O6.
Mineral feldespatoide que cristallitza en el sistema regular L’hàbit és en trapezòedres Incolor i amb esclat de vidre, té una duresa 6 i una densitat 2,47 Els millors exemplars han estat trobats a les laves del Vesuvi
heulandita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.
L’hàbit és tabular, en cristalls trapezoidals Té color blanc i esclat de vidre amb una duresa 4-3 i una densitat 2,2 Pertany al grup de les zeolites Hom en troba a les cavitats de les roques basàltiques
hiperstena
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i ferro, (MgFe)SiO3
.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens És de color fosc verdós o marró i, a vegades, negre Té esclat de vidre, la seva duresa és de 6 i la seva densitat de 3,4-3,9
toleiïta
Mineralogia i petrografia
Tipus de basalt compost per plagiòclasi càlcica, piroxens (augita i, com a fet característic, hiperstena i pigeonita) i òxids de ferro.
Les toleiïtes o basalts toleiítics tenen quars normatiu i vidre silícic intersticial, mentre que la olivina n'és molt subordinada o absent És el tipus de roca dominant a la capa basàltica de l’escorça oceànica, i es genera als marges de placa constructius o dorsals centreoceàniques
komatiïta
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica ultramàfica.
Presenta característiques morfològiques indicatives de refredament ràpid a partir d’una lava, formant coixins o cossos massius Conté abundant vidre volcànic, i fenocristalls d’olivina i piroxens d’alt contingut en magnesi Les komatiïtes són característiques dels terrenys arqueans, amb una presència molt més rara durant el Fanerozoic