Resultats de la cerca
Es mostren 513 resultats
vidre
Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé…
vidre
Làmina més o menys gruixuda de vidre que hom posa a les finestres, les portes, etc, per tal d’impedir el pas de l’aire, però no el de la claror.
vidre
Mineralogia i petrografia
Matèria amorfa que no té una estructura cristal·lina i, per tant, amb les partícules que la formen ordenades a l’atzar.
Moltes vegades, amb el temps, aquestes substàncies adquireixen una certa ordenació interna, fenomen conegut amb el nom de desvitrificació Els vidres naturals més coneguts són l'obsidiana, les tectites tectita i la fulgurita Els vidres també poden ésser obtinguts artificialment, però es diferencien dels naturals perquè aquests sempre presenten un inici de cristallització
vidre d’augment
Física
Lent graduada a través de la qual hom veu els objectes més grans que a ull nu.
vidre flint
Física
Vidre òptic, molt dispersiu, amb un índex de refracció que pot arribar fins a 1,9.
És compost de sílice, d’òxid de plom i, a vegades, d’òxids de bor, de bari o d’alumini, i porta com a fundent òxids de sodi o de potassi Combinat amb vidre crown és emprat per a corregir aberracions en sistemes òptics
vidre sinteritzat
Química
Vidre de propietats filtrants obtingut per sinterització de partícules de vidre.
Segons les dimensions de les partícules, hom obté vidres filtrants de diverses porositats, que tenen aplicacions específiques d’acord amb la grandària de les partícules que hom desitja separar per filtració
vidre calcogenur
Química
Estructura amorfa constituïda per cadenes polimèriques d’elements del grup VI a la de la taula periòdica (sofre, seleni, oxigen i poloni), que actuen com a semiconductors i troben aplicacions tecnològiques importants, especialment en la fotografia no argèntica i els dispositius de visualització.
vidre metàl·lic
Química
Estructura amorfa constituïda per metalls conductors de l’electricitat, els quals, un cop aliats, són refredats a una velocitat extremament ràpida (106 °C per segon) que els impedeix de cristal·litzar.
Els composts d’aquesta estructura presenten supraconductivitat i tenen aplicacions en la fabricació de pantalles magnètiques, en la protecció anticorrosió i en les bombolles magnètiques
paper de vidre
Papers de vidre
Tecnologia
Química
Oficis manuals
Paper fort proveït d’una capa de pols de vidre o d’arena de quars en una de les seves cares i que hom empra per a polir superfícies.