Resultats de la cerca

Fidel al papa d’Avinyó, Benet XIII, que el nomenà, participà activament en la vida política i eclesiàstica del país com a ambaixador, conseller reial i diputat de la generalitat de Catalunya 1413-16 i 1431-34 Els seus parlaments a les corts catalanes, en llatí i en català, florejats d’abundoses citacions bíbliques i d’autors clàssics l’acreditaren com un dels representants destacats, en el camp de l’oratòria, de l’humanisme català contemporani

Vida i obra Senyor de Tormos, participà en la justa poètica de l’any 1474 amb la composició Alta sens par, santa verge Maria , i al certamen immaculista celebrat el mateix any amb Ans que la lum mostràs lo primer dia , totes dues en decasíllabs correctes i plens de fervor religiós Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València

Fou músic a la Corunya, Bilbao, París i Lió A la Martinica i la Granada es dedicà al comerç per tota la mar Carib, i fou empresonat per motius poc clars el 1780 De nou a la península Ibèrica 1783, tractà inútilment de guanyar-se el favor del secretari general d’Índies José de Gálvez comunicant-li informació dels moviments subversius a les colònies d’ultramar Establert a Londres 1784, entrà en contacte, fent-se passar per italià, amb exjesuïtes que conspiraven per la independència de Xile d’ací que hom hagi parlat d’una conspiració de Vidalle Delatat a l’ambaixador Bernardo del Campo, fugí a…

Baró de Solivella i cavaller de Sant Joan El 1808 formava part de la guarnició de Barcelona i, com a tinent general més antic d’aquesta, fou obligat a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya per les autoritats franceses, que havien destituït el comte d’Ezpeleta Quan les autoritats franceses intentaren d’exigir-li un jurament de fidelitat a Josep I Bonaparte abril del 1809, s’hi negà i dimití irrevocablement el càrrec El 1821 fou capità general de Castella la Nova, però hagué de dimitir arran de l’assassinat del capellà Matías Vinuesa

Formació i activitat docent Fill de pare gallec i mare bascofrancesa, el 1939 inicià estudis de dret a la Universitat de Sant Jaume de Compostella, i es llicencià el 1944 per la Universitat Complutense de Madrid Posteriorment obtingué el doctorat en Dret i també un doctorat en Ciències Polítiques i Econòmiques Guanyà per oposició la promoció a lletrat de les Corts Espanyoles 1945 i el 1946 ingressà a l’Escola Diplomàtica Compaginà la carrera política amb l’activitat docent, de la qual es jubilà l’any 1987 Fins aleshores fou catedràtic de Dret polític a la Universitat de València 1948 i de…

Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa Llenguadoc i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la guerra Gran Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps En el marquesat el succeïren els seus…

Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic “La Nau” com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca Poema d’odi…

Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Fundà una acadèmia 1931, a la qual dedicà pràcticament tota la vida Mestre en Gai Saber 1929 Publicà el recull Les flors de l’ànima 1923 i les novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Poema d’odi i d’amor 1924, Santa Mare 1932, La tragèdia d’Antígona 1962 i Jesús, l’infant d’Israel 1962 L’obra més ambiciosa d’extensió i qualitat és el drama sacre en vers La Passió i Mort de NS Jesucrist 1948, que substituí el text d’Antoni de Sant Jeroni en…

Establert a Mallorca des del 1952, la seva obra en recrea el paisatge seguint fórmules postimpressionistes També és notable la seva producció com a muralista

Setè comte de Lemos, Vilalba i Andrade i marquès de Sarria Fou president del Consejo de Indias 1603-10 i virrei de Nàpols 1610-16 Protegí artistes i literats tingué Lope de Vega per secretari, i protegí els Argensola, Góngora, Espinel i altres autors Cervantes li dedicà Los trabajos de Persiles y Segismunda 1616