Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
vinca
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les apocinàcies, glabres, de tiges decumbents, de fulles oposades el·líptiques, quinquelobulades, de color blau o violaci, i de fruits formats per dos fol·licles corniculats.
Es fan en indrets humits Malgrat ésser considerades oficinals, no són gens usades en medicina popular
cultura de Vinča
Cultura neolítica i calcolítica dels Balcans.
Pren el seu nom d’un jaciment en forma de tall de Sèrbia, situat a la vora del Danubi al sud de Belgrad, on es registraren sis nivells estratigràfics, en els quals la cultura de Vinča es datà entre el 4 000 aC i el 3 500 aC Els habitatges, formats per cases rectangulars fetes amb matèria vegetal recoberta de fang, es fortificaren en la fase calcolítica En són característics els petits ídols de ceràmica, al principi només femenins, i després també masculins o en forma de petits altars
apocinàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 180 gèneres que comprenen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint enfiladisses, la majoria de les quals són intertropicals, bé que algunes arriben a la regió mediterrània i àdhuc a l’Europa mitjana.
Presenten fulles enteres, oposades flors regulars, hermafrodites, sovint ben grosses, de color blanc, molt oloroses, agrupades en inflorescències cimoses L’ovari és superior, bicarpellar amb un o dos lòculs, cadascun dels quals té de dos a nombrosos òvuls anàtrops El fruit en dos follicles és una baia o càpsula Força espècies són proveïdes de tubs lactífers, generalment amb substàncies tòxiques d’altres, concretament d’algunes llavors, se n'extreuen glucòsids cardíacs Les apocinàcies són utilitzades com a plantes ornamentals i com a productores de làtex Apocinàcies més destacades Nom…
vincamina
Farmàcia
Química
Alcaloide cristal·lí, d’estructura pentacíclica, del grup de l’indole.
Es presenta en forma de cristalls incolors, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua, òpticament actius, que es fonen a 232-233°C Forma un hidroclorur, soluble en aigua, que es fon a 212°C Hom l’obté de Vinca minor , en la qual ocorre, i és emprada com a activador de les funcions cerebrals
Les apocinàcies
Apocinàcies 1 Baladre Nerium oleander a flor seccionada longitudinalment, amb els àpexs de les anteres entortolligats en espiral, els replecs corollins formant la corona i l’ovari súper x 1 b aspecte del fruit follicle madur x 0,5 2 Vincapervinca Vinca difformis a aspecte general d’una branca amb les fulles ovades, una poncella, una flor ben oberta al capdamunt i un fruit x 0,5 b detall del calze i del peduncle floral x 2 Eugeni Sierra Comprenen unes 1500 espècies esteses per les zones tropicals i temperades Són petits arbres, arbusts sovint lianoides i herbes de fulles simples…
Oton Župančič
Literatura
Poeta eslovè.
Considerat el primer poeta modern del seu país, de la seva abundosa producció destaca la de caràcter líric, com els reculls Čaša opojnosti ‘La copa d’èxtasi’, 1899, Čez plan ‘Per la plana’, 1904, Samogovori ‘Soliloquis’, 1908, Vzarje Vidove ‘A l’alba de sant Guiu’, 1920 i Naša beseda ‘La nostra paraula’, 1929 Sobre el tema de la guerra i la lluita per la independència tracta el volum Zimzelen pod snegom ‘La vinca sota la neu’, 1946 Director del teatre nacional de Ljubljana, és autor de la tragèdia Veronika Deseniška 1924 A més d’alguns reculls poètics per a infants, exercí una…
vinblastina
Farmàcia
Química
Alcaloide aïllat de la planta Vinca rosea
.
Es presenta en forma d’agulles cristallines que es fonen a 211-216°C Actua com a inhibidor mitòtic, inactivant els microtúbuls en interactuar amb la tubulina En medicina és emprat com a sulfat en el tractament de les malalties neoplàstiques, especialment la malaltia de Hodgkin
vincristina
Farmàcia
Química
Alcaloide aïllat de la Vinca rosea, juntament amb la vinblastina.
És un sòlid que es fon a 218-220°C De propietats similars a la vinblastina, és emprat en medicina en forma de sulfat com a antineoplàstic
Els ambients aigualosos
De manera semblant a allò que succeeix a la franja litoral, els cursos d’aigua, aiguamolls i llacs generen condicions ecològiques locals que esdevenen tant o més determinants que el clima general Els factors determinants són, en aquest cas, l’abundància, i fins l’excés, d’aigua i la relativa frescor ambiental que aquesta assegura A les ribes i rabeigs dels rius i rieres, dins l’aigua de les llacunes, als mulladius que s’estenen al voltant dels estanys, arrelen o suren diverses espècies vegetals particulars, amb un elevat grau de dependència del medi aquàtic N’hi ha que viuen submergides…
El paisatge vegetal de l’illa de Menorca (territori menorquí)
L’illa de Menorca és la més septentrional de les Balears pròpiament dites, és a dir de les Gimnèsies I també, potser, la més singular de tot l’arxipèlag, en termes naturalístics En efecte, la diversitat del seu substrat geològic i la seva supeditació climàtica als vents dominants del N confereixen al seu mantell vegetal unes característiques especials Fisiografia Menorca, en conjunt, és una illa plana, majorment en la seva meitat meridional Només al centre i al nord el relleu es fa una mica més sensible Però les màximes cotes són molt modestes Muntanya del Toro 358 m, s’Enclusa 274 m i Santa…