Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
Violeta Chamorro, presidenta de Nicaragua
Una coalició de catorze partits antisandinistes UNO guanya les eleccions i Violeta Chamorro es converteix en presidenta de Nicaragua
Montserrat Roig publica L’hora violeta i Baltasar Porcel, Les pomes d’or
Montserrat Roig publica L’hora violeta i Baltasar Porcel Les pomes d’or
viola
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o subarbustives, de la família de les violàcies, de fulles simples alternes i estipulades, de flors zigomorfes i pentàmeres i de fruits capsulars.
La viola alba Valba , perenne, estolonífera, de 5 a 15 cm d’alt, de fulles cordades i crenades i de flors violetes o blanques i no gaire oloroses, es fa en boscs, talussos humits i llocs frescals de l’Europa central i meridional La viola boscana Vsylvestris , perenne, rosulada, caulescent, de 10 a 25 cm d’alçada, de fulles cordiformes crenulades i de flors violetes, es fa en boscs humits i llocs ombrívols de l’Europa central i meridional La viola canina Vcanina , de tiges altes de 10 a 40 cm, de fulles ovades crenades i de flors violetes, creix en landes i pastures de l’Europa no…
violat
Física
Color violat, un dels colors que hom distingeix en l’espectre solar, a l’extrem d’aquest, després de l’indi.
Les longituds d’ona de la llum violada són compreses entre 3 800 i 4 200 Å
pimpinella morada
Pimpinella morada
© Malcolm Storey
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell carnós, més o menys aplanat, de 4 a 12 cm d’ample, de color morat o violat brunenc, amb làmines escotades i de cama de color més clar que el capell.
La carn és violàcia i fa una lleugera olor d’anís És comuna en boscs i altres hàbitats És un bolet molt gustós
tinció de Gram
Biologia
Tècnica de coloració dels bacteris que fou establerta per H.Ch.J. Gram.
Es basa en la diferent afinitat als colorants bàsics violeta de genciana, violeta cristall, violeta de metil, etc dels bacteris En primer lloc hom fixa la preparació dels bacteris per mitjà de la calor, l’acoloreix amb una solució de colorant bàsic i després la renta amb aigua a continuació hom la colloca en una solució iòdica líquid de Gram, i el descoloriment amb alcohol etílic de 96° els bacteris grampositius conserven el color, mentre que els gramnegatius són completament descolorits per l’alcohol etílic La classificació dels bacteris patògens en…
El nocturno de Chopin
Cinematografia
Pel·lícula del 1915; ficció de 83 min., dirigida per Magí Murià i Torner [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Julio López de Castilla FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre i virats, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu marquesa de Valle-Verde i Violeta, Ricard Puga marquès de Valle-Verde, Celia Ortiz, Josefina Santolària, José Rivero, Miguel Ortín, Alexandre Nolla, Intervenció de la comparseria de la companyia Xirgu-Puga Teatre Novetats de Barcelona ESTRENA Barcelona, 09101915, Madrid, 15121916 Sinopsi El marquès de Valle-Verde expulsa la seva dona de casa per una infidelitat Aquesta es…
garota
Garota de roca
Frédéric Ducarme (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Nom donat a diversos equinoderms de la classe dels equinoïdeus dels gèneres Arbacia, Centrostephanus, Echinus, Paracentrotus i Sphaerechinus.
Són de cos globós, sense braços i recobert de pues, amb un exoesquelet calcari S’alimenten principalment d’algues L’aparell digestiu, adaptat a aquest règim alimentari, és molt llarg, per tal d’aprofitar l’escàs poder nutritiu dels vegetals Llur distribució vertical va des de pocs metres fins a grans profunditats La garota de roca Paracentrotus lividus fa uns 4-5 cm de diàmetre i és de color fosc o negre habita sobre les roques calcàries de la regió costanera superficial o en balms excavats per ella mateixa És la més comuna a les costes dels Països Catalans La garota negra Arbacia lixula…
ionona
Perfumeria
Cadascuna de les dues cetones α i β no saturades, de natura terpènica i aïllades de l’oli essencial de la Boronia megastima
.
Diluïda en alcohol té una forta olor de violeta
Orfeó Lleidatà
Música
Entitat coral catalana.
Es fundà el 1902 seguint el model de l’Orfeó Català de Barcelona Fou presidit per Antoni Agelet i Romeu, i dirigit per Francesc Xavier Gelambí i Dalmau El 1915 es fusionà amb la societat coral La Violeta, i passà a denominar-se Orfeó Lleidatà La Violeta Les circumstàncies històriques no afavoriren l’activitat de molts orfeons i l’Orfeó Lleidatà passà moments molt difícils durant la Dictadura militar de Primo de Rivera, durant la República i amb la Guerra Civil, fins a la seva pràctica desaparició el 1938 amb la mort del seu director Antoni Virgili i Piñol L’entitat…