Resultats de la cerca

Pertangué a la primera generació de violistes Juan Bermudo el cita en El libro primero de la declaración de instrumentos Osuna, 1549 com un dels més importants intèrprets de viola de mà del seu temps També li atribueix composicions per a viola de mà de set ordres, però cap obra seva no s’ha conservat fins avui Les fonts de l’època el mencionen com a exponent d’alguns tipus particulars de scordatura

Fou fundat el 1972 per membres de l’Orquestra Simfònica de Viena Ha tingut com a violinistes Thomas Kakuska 1972-81 i Jan Pospichal des del 1981, com a violistes, Tomislav Sestak 1972-81 i Wolfgang Klos des del 1981, i Wilfried Rehm com a violoncellista des de la consitució del grup És una de les formacions de cambra més prestigioses del panorama actual i destaca especialment en el conreu del gran repertori clàssic i romàntic, tot i que també interpreten autors contemporanis, com R Strauss i E Wellesz

Fundat el 1956, Břetislav Novotný en fou el primer violí El lloc de violí segon l’ocuparen, successivament, Miroslav Richter 1956-57 i Karel Přibyl 1957 Hubert Šimáček 1956-58, Jaroslav Karlovský 1958-68 i Lubomír Malý 1968 foren violistes, i Zdeněk Koníček 1956-68, Jan Širc 1968-84 i Saša Večtomov des del 1984, violoncellistes L’any 1958 guanyà el Concurs de Lieja, i a partir del 1961 els seus integrants abandonaren qualsevol altra activitat per dedicar-se exclusivament al quartet Especialitzat en el repertori txec, sobretot en A Dvořák, de qui enregistrà tots els quartets Feu…

Fou fundat el 1882, amb Arnold Rosé com a primer violí El lloc de segon violí ha estat ocupat, successivament, per Julius Eggard 1882-84, Anton Loh 1884-90, August Siebert 1890-97, Siegmund Bachrich 1897-1905 i Paul Fischer 1905-38 Anton Loh 1882-84, Siegmund Bachrich 1884-95, Hugo von Steiner 1895-1901, Anton Ruzitska 1901-30 i Max Handl 1930-38 han estat els violistes, i Eduard Rosé 1882-84, Reimhold Hummer 1884-1901, Friedrich Buxbaum 1901-21, Anton Walter 1921-30 i Friedrich Buxbaum 1930-45, els violoncellistes Fou un quartet que es dedicà a la divulgació de la música més…

Fundat el 1913, els seus components anaren variant al llarg dels anys El primer violí fou Adolf Busch 1913-52, que donà el seu nom al conjunt El lloc de segon violí l’ocuparen successivament Fritz Rothschild 1913, Karl Reitz 1919-21, Gösta Andreasson 1921-45, Ernest Drucker 1946 i Bruno Straumann 1946-52 Karl Doktor 1913, Emil Bohnke 1919-21, Karl Doktor 1921-45 i Hugo Gottesmann 1946-52 foren els violistes, i Paul Grümmer 1913-30 i Hermann Busch 1930-52, els violoncellistes Digne successor del llegendari Quartet Joachim, fou un dels quartets més importants de la primera meitat del segle XX i…

Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou quartet resident de la…

Hi ha poca informació d’abans del 1639 -any en què està documentat com a mestre de guitarra a Bolonya- de qui fou un dels guitarristes més importants del segle XVII Després d’haver estat durant un temps músic del duc de Màntua i de l’arxiduc d’Àustria, el seu renom i les seves primeres obres impreses per a guitarra sola, els Scherzi armonici 1639 i els Varii caprici per la ghitarra spanuola 1643, feren que, a mitjan segle, fos cridat a París pel cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Com molts altres músics italians que s’establiren a la cort francesa durant aquella època, pogué menar una carrera…

Un dels primers documents relacionats amb la música trobats a la ciutat fou obra d’Isidor de Sevilla ~559-636 Aquest autor, en el tercer llibre d' Etymologiarum sive Originum libri XX parla de música i divideix el so en tres categories harmònica, orgànica i rítmica De fet, però, la història coneguda de la música a Sevilla començà amb la dominació àrab segles VIII-XIII Durant aquest període fou un important centre de fabricació d’instruments que proveïa el nord d’Àfrica Després de la reconquesta de la ciutat pels cristians 1248, atragué un gran nombre de trobadors i joglars Alfons el Savi la…

L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…

Probablement inicià la seva formació musical a Barcelona amb Joan Castelló , mestre de capella de la catedral de Barcelona El 1522 ingressà com a cantor a la capella musical de la catedral de Lleida, de la qual arribà a ocupar el magisteri l’any següent, i romangué a la ciutat fins el 1525 Sembla que estigué actiu durant alguns anys a la cort del duc de l’Infantado, Diego Hurtado de Mendoza, i a la de Germana de Foix i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a València El 1533 apareix a Sigüenza, on ocupà, entre el 1537 i el 1539, el càrrec de mestre de capella Des del 1544 exercí la màxima…