Resultats de la cerca

Primitivament es deia Llibreria i Arxiu Teatral Millà, atès que llogava o venia comèdies per a les companyies de tot Catalunya Continuador d’una tradició vuitcentista, el fill, Àngel Millà i Navarro , aprengué l’ofici de llibreter amb el seu avi, Melcior Millà i Castellnou , i, bé que el primer s’establí pel seu compte, després ajudà el seu pare en el negoci de la llibreria-arxiu Com a editors iniciaren la sèrie Catalunya Teatral , amb més de dos-cents cinquanta títols A la postguerra, amb la collaboració del seu fill Lluís Millà i Reig , primer hagué d’editar només en castellà…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885 Abandonà els estudis de jesuïta i es doctorà en dret, i fou catedràtic d’institut a Ciudad Real, Lleida i Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols S'inicià en la poesia mestre en gai saber, 1905 i collaborà, entre altres publicacions, a “La Bandera Catalana”, “L’Aureneta” Buenos Aires i “La Patria Catalana”, i sovint a “La Vanguardia” Poeta romàntic, publicà Poesies líriques, històriques, bíbliques i populars 1879, Poesies 1893, De l’art vell i de l’art nou…

Vida i obra Es doctorà en dret el 1890 Formà part de la Lliga Catalana i d’Unió Catalana Fou redactor de La Veu de Catalunya 1891 i de La Renaixença 1896, on publicà crítica literària També publicà articles polítics en diversos periòdics catalans i obres com Jerarquia i descentralització 1891 i Resum sintètic de la història del catalanisme 1907 En l’àmbit de la historiografia edità diversos treballs com Les costums marítimes de Barcelona 1914, L’antic ordre judiciari observat en la cort dels cònsols de la mar de Barcelona 1917 o la revisió de la Història de Catalunya d’Aulèstia 1922, L’…

Es conserva al Museu d’Art Modern de Barcelona Els primers esbossos daten del 1867 —any del casament del pintor—, i n’és el més complet l’aquarella del Museo de Bellas Artes de Saragossa Una primera versió, també a l’oli sobre taula París, collecció hereus de Goupil, fou pintada a Madrid 1867-68 A Roma, el 1868, començà la versió definitiva, que no acabà fins el 1870, a París, on s’exposà el mateix any a la galeria Goupil i obtingué un èxit extraordinari i una crítica molt elogiosa de Théophile Gautier Adquirida per Mme Cassin, passà el 1912 al comte de Pradère, a qui Joaquim…

Feu estudis d’arquitectura i de dret Cofundador 1908 i secretari 1909 de la Joventut Valencianista de València, fou un dels animadors de la secció de Barcelona, des d’on, amb Miquel Duran i d’altres, mirà de catalanitzar el regionalisme valencià Collaborà, entre d’altres, a La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , “Llegiu-me” i “Las Provincias” Publicà dos reculls poètics Breviari romàntic 1913, un aplec que, encapçalat per un poema pròleg de Josep Carner, evidencia la recepció d’alguns dels models que conflueixen en el modernisme català i Flama 1916, on retorna als usos tradicionals d’arrel…

Vida i obra Collaborà, entre altres publicacions, a “La Creu del Montseny”, La Renaixença , L’Avenç , “Catalunya Artística” i “Joventut’, i dirigí la “Revista Illustrada Jorba”, de Manresa Es responsabilitzà de les edicions de les obres de Jacint Verdaguer Aires del Montseny 1901, i, conjuntament amb Lluís Carles Viada i Lluch, de La mellor corona 1902, un aplec pòstum de setanta-cinc poemes També participà assíduament als Jocs Florals d’arreu del territori català, on obtingué diversos premis De la seva producció, que té com a punt de partida el costumisme vuitcentista i que…

Des dels anys cinquanta compaginà la feina en una oficina bancària amb treballs editorials de correcció a l’editorial Plaza i Janés, on conegué escriptors com Salvador Espriu, Josep Maria de Sagarra o Carles Riba Publicà Els hereus de la terra  1986, premi Sant Joan i Figures vora el rec  1995, novella amb què l’any anterior havia guanyat la polèmica edició del premi Josep Pla, al qual renuncià després que una part del jurat dimitís La seva producció supera els 150 títols, centrats especialment en el municipi d’Albinyana, el Penedès i altres zones de Catalunya Entre d’altres, publicà tres…

Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904 per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907 Cap al 1911, per influència d’Antoni M Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull ,  i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover 1919-23 Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull 1911-38 i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles 1931-…

Vida Filla de l’actriu Juana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut 1878-1947, que signava Gastó A Màntua i autor de la popular La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1922, que Josep Amich i Bert, Amichatis , adaptà a la pantalla gran el 1927 Escriví peces teatrals de caràcter sentimental, costumista o vuitcentista, que gaudiren d’un elevat predicament, com Ha passat una oreneta 1936 La Pepa maca 1954 La cinglera de la mort 1958 Princesa de Barcelona 1959 La cançó de la florista 1959 Maria Coral, la pessebrista 1961 i Història d’un mirall 1966 Escriví novelles…

Es llicencià en dret administratiu 1880 a la Universitat de Barcelona, ciutat on visqué habitualment fins que, el 1898, esdevingué secretari de l’Ajuntament de Vic Fou membre de la Joventut Catòlica de Vic i participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic collaborà a La Veu del Montserrat amb la sèrie “Quinzena barcelonina”, a Lo Gai Saber , en què publicà una versió de la novella René de Chateaubriand,  La Ilustració Catalana , etc, i, entre altres periòdics, a La Renaixença , en què, amb el pseudònim de Francesc de Ricmar , publicà articles sobre la novella a Catalunya i sobre la…