Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
vòmica
Patologia humana
Expulsió d’un abscés per la boca, procedent generalment del tòrax.
nou vòmica
Farmàcia
Llavor de l’arbre de la nou vòmica, tòxica, que conté estricnina i brucina, alcaloides utilitzats en el tractament de paràlisis i malalties nervioses.
arbre de la nou vòmica
rujutavinod (CC BY-NC)
Botànica
Arbre de la família de les loganiàcies, de Sri Lanka, de l’Índia, de la Cotxinxina i d’Austràlia, de grans fruits que contenen de tres a cinc llavors, grisoses, dures i amargues, les nous vòmiques, riques en estrictina i brucina.
loganiàcies
Botànica
Família de contortes que consta d’unes 500 espècies, quasi totes tropicals.
Són plantes generalment llenyoses, de fulles simples oposades, de flors tetràmeres o pentàmeres, amb la corolla infundibuliforme o urceolada, agrupades en cimes, i de fruits en càpsula, en baia o en drupa Loganiàcies més destacades Gelsemium sempervirens gelsemi Mitragyna stipulosa abura Strychnos nux-vomica arbre de la nou vòmica
Quist hidatídic de pulmó
Patologia humana
L’anomenat quist hidatídic de pulmó és una cavitat plena de líquid formada al pulmó a conseqüència de la hidatidosi, que és una infestació deguda al cuc Echinococcus granulosus , o tenia del gos Aquest cuc té entre 3 i 6 cm de longitud, viu a l’intestí del gos i els seus ous són expulsats per la via digestiva d’aquest animal L’home pot ingerir aquests ous en prendre aliments o begudes contaminats, o bé directament de les mans després d’haver estat en contacte amb un animal contaminat Ja a l’interior de l’organisme, els embrions del cuc travessen la paret intestinal i, a través de la vena…
brucina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide extret de la nou vòmica.
Es presenta com a dihidrat o tetrahidrat en forma de pólvores amargants, cristallitzades en petites agulles, de tast molt amarg És soluble en els solvents orgànics Té el punt de fusió a 178ºC És emprada com a desnaturalitzant d’alcohols i olis, i en forma d’hidroclorur o de nitrat en medicina, amb les mateixes indicacions que l’estricnina, tot i que sembla que hom li ha descobert clares propietats carcinògenes en anàlisi química té utilitat per a separar mescles racèmiques
metzina
Farmàcia
Substància que, en ésser introduïda en l’organisme animal, pot produir un efecte morbós o causar la mort.
Entre les metzines metàlliques més conegudes hi ha diversos metalls, com el mercuri, que a temperatura ordinària emet vapors que produeixen lesions nervioses i digestives el crom i, més encara, els dicromats alcalins, que provoquen ulceracions cutànies i nasals i, per ingestió, nefritis greus el manganès, que produeix un parkinsonisme professional, i el berilli, que causa pneumopaties agudes Ultra els metalls, cal destacar els composts de sofre l’anhídrid sulfurós SO 2 és un irritant respiratori, que sovint contamina l’atmosfera, i el sulfur d’hidrogen H 2 S és un tòxic cellular que bloqueja…
Abscés de pulmó
Patologia humana
Definició És anomenada abscés de pulmó l’acumulació de pus —líquid viscós constituït bàsicament per microorganismes, cèllules del sistema immunitari i restes de teixits— que es localitza en una cavitat formada a l’interior del pulmó per la destrucció dels teixits broncopulmonars normals en el curs d’una infecció Aquesta cavitat habitualment es comunica amb el bronqui per on han entrat els gèrmens responsables de la infecció en el teixit pulmonar Causes L’abscés de pulmó és degut en general a una infecció del pulmó causada per microorganismes procedents de la boca i la faringe, que solen…
estricnina
Farmàcia
Alcaloide que hom troba, juntament amb la brucina, en les llavors de la Strychnos, Nux vomica i en altres espècies.
La seva acció principal té lloc sobre la medulla espinal i produeix, amb dosis mitjanes, un augment del to muscular rigidesa dels músculs de la nuca, amb increment de l’excitabilitat reflexa Amb dosis de 0,03 a 0,1 g apareix una tetània que afecta tota la musculatura esquelètica, i la mort s’esdevé per anòxia Ha estat emprat com a tònic, estimulant i raticida i per a matar gossos i guineus
L’origen de les plantes medicinals
Com es pot veure en els mapes, els cinc continents són, de manera desigual, llocs d’origen de diferents plantes medicinals La regió mediterrània n’és el bressol d’algunes, com el saüquer, la regalèssia, el jusquiam o la valeriana, a part de moltes espècies aromàtiques, com ara la lavanda Entre aquesta regió i l’eurosiberiana s’estén l’àrea d’origen d’altres plantes com l’àrnica o la genciana groga De l’Amèrica del Nord són espècies com l’equinàcea, l’estramoni, l’hamamelis i l’enoteràcia Les quines, el boldo, la marialluïsa, els curares, la coca o la passionera provenen de l’Amèrica del Sud…