L’anomenat quist hidatídic de pulmó és una cavitat plena de líquid formada al pulmó a conseqüència de la hidatidosi, que és una infestació deguda al cuc Echinococcus granulosus, o tenia del gos. Aquest cuc té entre 3 i 6 cm de longitud, viu a l’intestí del gos i els seus ous són expulsats per la via digestiva d’aquest animal. L’home pot ingerir aquests ous en prendre aliments o begudes contaminats, o bé directament de les mans després d’haver estat en contacte amb un animal contaminat. Ja a l’interior de l’organisme, els embrions del cuc travessen la paret intestinal i, a través de la vena porta, atenyen el fetge on es desenvolupen i generen trastorns en el 70% dels casos. Els embrions poden passar a través del fetge i amb la circulació sanguínia atenyen els pulmons, on es desenvolupen i originen la formació de quists en el 25% dels casos. Aquests quists, que poden ésser únics o múltiples, tenen una paret gruixuda i contenen un líquid clar i embrions de la tenia.
En un primer moment, els quists son petits i no solen originar trastorns. A causa, però, del fet que solen créixer uns 2 o 3 cm cada any, al cap de tres o quatre anys comprimeixen les estructures pulmonars i causen diversos trastorns. El símptoma inicial sol ésser tos seca irritativa i de vegades es manifesta dolor toràcic per irritació de la pleura. Igualment, es poden presentar esputs hemoptoics, tacats de sang, i sensació de dificultat respiratòria. Sovint, el quist s’obre a un bronqui i genera una vòmica hidatídica, que consisteix en l’expulsió del líquid clar del quist que, de vegades, està tacat de sang. En alguns casos, després de la vòmica es produeix el guariment del procés, per bé que poden quedar bronquièctasis com a seqüeles. Tanmateix, però, sovint la cavitat s’infecta i es pot formar un abscés pulmonar. En alguns casos es produeix una vòmica massiva que pot obstruir del tot les vies respiratòries i causar una aturada respiratòria.
El quist hidatídic se sol detectar a través de la radiografia de tòrax, en què s’observa com una massa rodona ben delimitada que desplaça les estructures toràciques. Per a confirmar la diagnosi poden ésser útils algunes proves específiques com la reacció intradèrmica de Casoni, o anàlisis immunològiques com el test de Weinberg i la serologia. L’únic tractament eficaç és l’extirpació quirúrgica del quist.