Resultats de la cerca

Hi ha l’església parroquial, romànica de  Sant Pere d’Escunyau , originàriament del segle XII, que té un portal de gran vàlua El casal de Perejoan és del 1393, i d’altres són del segle XV Fins el 1970 fou municipi independent l’antic terme municipal comprenia, a més, els pobles de Casarilh i de Betren i el despoblat de Castell Als vessants septentrionals de la tuca de Betren hi ha la nova estació d’esports d’hivern d’Era Tuca i hom ha creat una reserva botànica El lloc surt documentat a partir de l’any 1278 amb els noms d’Aczcunia, ville de Scunhalibus, Cunhalibus, Scunhabli o Espinyau El 12…

Són petites mates de no més de 20 cm d’alçada, amb fulles molt petites totes verdes o matisades de groc, de rosa o de blanc les flors són petites, de color lilós, i surten en petites inflorescències a final de primavera i estiu Es fa servir com a planta ornamental per a fer rocalles, vorades i grups és força rústica i necessita sòls ben drenats El seu origen és hortícola la cultivar Aureus , amb els marges de les fulles grocs, és la més conreada

Més tard se subdividí en els terçons o sesterçons de Castièro o sesterçó de Viella i de Marcatòsa

A la part alta hi ha la pleta i les cabanes de Geles , i l’oratori de les Neus

Desapareix al peu de la muntanya de Vaquèira, i ressorgeix poc després, al güell del riu Malo o forat d’Et Bò Aflueix al riu de Ruda per la dreta

L’edifici És un edifici del romànic tardà, de transició al gòtic Consta d’una nau, que ha estat sobrealçada, capçada per tres absis poligonals, de cinc cares el central i tres els laterals, precedits d’un ampli presbiteri Cobreix la nau una volta apuntada reforçada per tres arcs torals Els absis, coberts amb voltes que no arriben al quart d’esfera, s’obren al presbiteri mitjançant arcs apuntats La porta d’entrada s’obre al mur nord i és molt semblant a la de Sant Miquèu de Vielha, d’estil gòtic A l’oest s’alça un campanar de cadireta de dos pisos, amb dues obertures al primer i una al…

L’aigua d’aquest riu és derivada, per l’esquerra, per tal de regar els horts del fons de la vall un aqüeducte en forma de pont passa l’aigua per damunt l’Aglí, per tal de regar també la riba dreta Al regadiu són conreats arbres fruiters, però el conreu principal del terme és la vinya, que s’enfila pels costers de les muntanyes Prop del poble hi ha un fàbrica d’electricitat que aprofita l’energia hidràulica Vista parcial de les arcades de l’aqüeducte d’Ancinyà © Fototecacat La població es mantingué estable fins mitjan segle XIX 301 h el 1851 i disminuí lleugerament fins al final del segle…

Fill de Gastó II i d’Elionor de Comenge De primer feu costat al rei de França Felip VI en la guerra dels Cent Anys, però després es decantà cap a una política de neutralitat entre els partits anglès i francès El 1362 obtingué a Launac diòcesi de Tarba una gran victòria sobre el seu contrincant, el comte Joan I d’Armanyac, fet presoner amb un gran nombre dels seus barons, al qual exigí, abans de retornar-li la llibertat, un fort rescat i la renúncia als drets que pogués tenir sobre els vescomtats de Bearn i de Marsan i altres terres en litigi, bé que l’acord definitiu no tingué lloc fins el…

Se situa aigua avall de la vall de la Bolzana, que rep aquí la petita vall afluent del torrent de Faussibre i que es troba encerclada per una sèrie d’elevacions pic d’Estable, 1495 m a ponent puig de los Escaravatets, 1342 m a llevant, cobertes en una bona part de bosc boscos d’en Mala, de Faussibre Hi ha pedreres de feldespat, petites extensions de vinya i nombroses fonts, i a més hi té tradició l’apicultura El poble 500 m d’altitud es troba a l’esquerra de la Bolzana, al voltant de l’església parroquial, dels segles XVII-XVIII, amb un campanar d’espadanya Al veïnat de lo Conilh, vers el N,…