Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
carta ordre de crèdit
Economia
Dret mercantil
Carta que un comerciant lliura a favor d’un altre a fi que aquest pugui obtenir del destinatari fins a l’import màxim que hi consta, per atendre operacions de comerç.
És un precedent dels actualment més usats xecs i targetes de crèdit
dèbit bancari
Total de deutes del sistema bancari en un període determinat.
Es deriva dels xecs que els clients del banc emeten contra llurs dipòsits, primaris o derivats
cambra de compensació
Economia
Dret
Entitat a través de la qual els organismes públics i les empreses financeres o subministradores de béns i serveis compensen els comptes creditors i deutors existents entre si.
Les cambres de compensació bancàries són associacions de bancs d’una plaça destinades a cancellar ràpidament els saldos recíprocs produïts per l’activitat bancària normal xecs, lletres de canvi, pagarés, etc mitjançant liquidacions diàries
avançament
Economia
Préstec o pòlissa de crèdit d’un banc comercial a un client a un terme indefinit que modernament tendeix a ésser fixat, cosa que no lleva que gairebé sigui renovat automàticament.
Com a prèstec, és donat en compensació d’uns valors lingots, divises, crèdits a tercers, etc dipositats en un banc pagant interessos per la quantitat prestada Com a pòlissa de crèdit és permès al client de girar xecs fins a una quantitat determinada pagant interessos només per la quantitat retirada La pòlissa depèn de la valoració global del client per part del banquer
Michel Roux-Spitz
Arquitectura
Arquitecte francès.
Deixeble de TGarnier, fou Premi Roma 1920 i esdevingué un dels arquitectes oficials del moment pel seu eclecticisme, encobert d’aparences modernes, com el Centre de xecs postals a la rue des Favorites, a París 1932, o l’annex a la Bibliothèque Nationale, a Versalles 1933, o l’immoble que construí a la rue Guynemer, a París 1925, que esdevingué el prototip dels seus posteriors Cap de la reconstrucció de Nantes —a partir del 1945—, hi edificà l’hospital de la ciutat
crèdit
Economia
Intercanvi no simultani entre la prestació i contraprestació de béns, diners o serveis.
En l’acompliment de qualsevol acte creditici intervé el temps com a element constitutiu, i la confiança com a condició La principal funció del crèdit és de finançament de la producció abans de la demanda, és a dir, la unió de la propietat dels recursos productius amb les demandes dels seus productors El mecanisme de crèdit estalvia l’ús del diner, permet una planificació més flexible de les despeses i canalitza els petits estalvis de la societat Una superexpansió de crèdit pot produir inflació, i per a evitar-ho hi ha mesures econòmiques, com és ara l’elevació dels costs i la reducció de la…
bo
Economia
Títol de crèdit, emès per l’estat o per una entitat bancària i lliurat com a contrapartida d’un préstec, que és adquirit pel públic o pels bancs.
Poden ésser a terme curt, llarg o mitjà, segons els tipus i segons els països Els bons de caixa són els emesos pels bancs, generalment a terme mitjà Particularment, els bancs industrials obtenen d’aquesta forma una part de llurs fons de finançament L’estat emet els bons del tresor a llarg terme o bé a curt terme per tal de finançar el deute públic De fet, constitueixen una forma de diner creada pel govern, bé que menys líquida que els xecs i que les lletres de canvi per aquest motiu formen part de l’anomenada segona línia de liquiditat Els bons del tresor experimenten…
obertura de crèdit
Economia
Dret mercantil
Operació bancària en la qual el banc (acreditant) es compromet a tenir a disposició del client (acreditat) una suma de diners perquè en faci ús mitjançant lletres, xecs, retirada d’efectiu, etc, d’una sola vegada o de forma successiva.
La suma podrà ésser disponible una altra vegada si l’acreditat en reintegra l’import
Els comerciants banquers
Els comerciants banquers 1897 El sistema financer català del segle XIX estava format fonamentalment per empreses que tenien la naturalesa jurídica de societat anònima, l’empresa emblemàtica del segle del progrés, l’única que permetia l’acumulació d’un gran capital al servei d’un objectiu comú Però a més de les societats anònimes i d’algunes comanditàries, estudiades en el volum III, hi hauríem d’afegir les nombroses figures dels comerciants banquers, tal com s’anomenaven ells mateixos, que actuaven com a empresa individual o com a societat regular collectiva Per definició, aquestes empreses…
Els banquers Descaus i Olivella
Llibre major del banc de P Descaus i A Olivella, 1381 ACA / RM Molt probablement, la banca barcelonina va néixer, com d’altres banques mediterrànies, de la prolongació de les activitats dels primitius canvistes de moneda, els quals, de lliurar-se al canvi manual, passaren a acceptar i administrar dipòsits i a crear crèdit amb capital propi i capital dipositat El procés es completà en la darreria del segle XIII, quan aparegué una tipologia d’operacions, un sistema comptable i una terminologia precisa La reglamentació bàsica de les taules de canvi, nom que mantingueren al llarg de segles i que…