Resultats de la cerca

Fou descobert l’any 1789 per NHKlaproth, i fou aïllat, en forma relativament pura, per JJBerzelius l’any 1824 És el quinzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,015% en pes D’altra banda, és abundant en els estels del tipus S i a la Lluna Els seus minerals més importants són la baddeleyita ZrO 2 i el zircó ZrSiO 4 , i els principals productors són els EUA, el Brasil i Austràlia El zirconi natural és constituït per una mescla de cinc isòtops, amb masses de 90 51,46%, 91 11,23%, 92 17,11%, 94 17,40% i 96 2,80%, que determinen un pes atòmic de 91,…

Ocorre en la natura com a baddeleyita, i té aplicació com a refractari d’una gran resistència tèrmica, com a pigment, en les indústries de la ceràmica i el vidre i com a abrasiu

Fou el primer catedràtic de química a la Universitat de Berlín Creà l’anàlisi mineral quantitativa i descobrí nous elements urani, titani, zirconi, ceri

Són molt nombrosos i no es troben en estat natural, llevat del nitrur de titani, que ha estat detectat en els meteorits Quan l’element té més d’una valència, es presenten els distints nitrurs possibles, com és el cas de PN i P 3 N 5 Hom obté els nitrurs per unió directa del metall i el nitrogen o per la reacció d’obtenció Al 2 O 3 + 3C + H 2 →2AlN + 3CO, anomenada procés industrial Serpek , que empra el nitrogen de l’aire Un altre procés d’obtenció és a partir del seu carbur, segons la reacció Be 2 C + 2N 2 →2Be 3 N 2 + C L’estabilitat i la reactivitat dels nitrurs són molt variables així,…

De fórmules generals M I 2 ZrO 3 , M 2 I I ZrO 4 i M 2 I Zr 2 O 5 , que hom obté per reaccions, a temperatures elevades, d’òxids, hidròxids o nitrats de zirconi i els corresponents compostos d’un altre metall, en els quals no existeixen ions de zirconat discrets

A més, solen presentar propietats tals com resistència a l’abrasió, a la corrosió, a la pressió i als canvis ràpids de temperatura Els materials refractaris solen ésser composts d’una part infusible, el refractari pròpiament dit, i una petita quantitat d’un agent lligant Poden ésser classificats en àcids, bàsics o amfòters, d’acord amb el caràcter dels òxids presents en major proporció en llur constitució, i cadascun és emprat tenint en compte l’ús al qual és destinat Els refractaris àcids són composts fonamentalment per sílice i alúmina en proporcions variables, però quan la proporció d’…

El més conegut i més emprat és obtingut per interacció del trietilalumini, CH 3 CH 2 3 Al, amb el tetraclorur de titani, TiCl 4 , en un solvent apolar La polimerització té lloc a la superfície del catalitzador per mecanismes iònics que impliquen la formació simultània d’intermedis del tipus σ i π El trialquilalumini actua com a reductor i agent alquilant, i produeix derivats alquilats del metall de transició en un estat de valència baixa, que s’esdevenen en els llocs actius de la polimerització A més del titani, tenen aplicació com a components de catalitzadors de Ziegler-Natta alguns…