Resultats de la cerca

Abasta una regió triangular del firmament, la qual és situada a la zona del Zodíac, té el vèrtex sobre l’eclíptica i és a una distància del Sol compresa entre els 90° i els 100° A mesura que el Sol surt o es pon, la lluminositat zodiacal s’enfonsa sota l’horitzó fins a desaparèixer del tot A l’hemisferi nord, les èpoques més favorables per a observar la llum zodiacal són els mesos de març i abril després de la posta del Sol, i els mesos de setembre i octubre abans de l’alba L’origen del fenomen és la llum del Sol dispersada i reflectida durant el seu camí cap a la…

Permeté l’observació d’estels i planetes, i fins i tot les diferències de longitud i latitud celestes entre els planetes i els estels

En temps d’Hiparc contenia la constellació zodiacal del mateix nom, però actualment, com a conseqüència de la precessió dels equinoccis, conté la constellació d’Aquari

Només és visible en nits molt clares És anomenada també claror antisolar o llum antisolar , forma part de la llum zodiacal, i té, per tant, el mateix origen que aquesta

Fou professor d’astronomia a la Universitat de Bolonya El 1667 fou cridat per Colberty com a director de l’observatori de París En 1671-84 descobrí quatre satèllits de Saturn, així com la divisió de l’anell d’aquest planeta que duu el seu nom divisió de Cassini Estudià el moviment dels satèllits de Júpiter i en publicà unes taules aplicables a la navegació Féu una determinació força acurada de la parallaxi solar Fou el primer a considerar científicament el fenomen de la llum zodiacal Les Éléments d’astronomie vérifiés , 1693

El tipus més primitiu i elemental, que substituí el gnòmon, era format per un o dos cercles i només podia ésser usat per a observar el moviment del Sol fou usat per Eratòstenes s III aC per a calcular l’altura meridiana del Sol, la inclinació del pla de l’eclíptica, els punts equinoccials i la durada de l’any tròpic Hiparc s II aC usà armilles més perfeccionades, amb més anells, un dels quals fix en el pla del meridià i un altre en el pla de l’eclíptica, i aparegué així un altre tipus d’aparell l’esfera armillar zodiacal Ptolemeu s II dC anomenà un tipus d’armilla portàtil…

Els seus estels més brillants són de tercera magnitud

Els estels més brillants d’aquesta constellació dibuixen al firmament una figura que recorda la forma d’un escorpí L’astre més brillant de la constellació és Antares, α Sco, que és un estel binari visual situat a una distància de 423 anys llum L’astre principal del sistema és un supergegant vermell de diàmetre 300 vegades més gran que el del Sol L’astre secundari té un diàmetre que únicament és dues vegades més gran que el del Sol, però 300 vegades més brillant La magnitud visual del sistema binari és lleugerament variable, i el seu valor visual aparent és 1,0 La Via Làctia travessa la regió…

Els seus estels principals són Zubenelgenubi α, que és binari òptic, i Zubenelschemali β

És la que té els estels de més feble lluminositat entre totes les del zodíac, cosa que en dificulta la identificació Té 102 estels visibles a ull nu Entre els seus components són remarcables l’α-Cancri, estel doble, a una distància de 99 anys llum de la Terra, i els cúmuls M 44 el Pessebre, que a ull nu és com una taca nebulosa, i M 67 la Gorra Frígia, considerat un dels més antics de la Galàxia