Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fundà la revista “Hèlix” i fou director del setmanari “Abril” i del periòdic “La Terra”. Secretari de la Unió de Rabassaires i capità d’infanteria, s’exilià el 1939, i residí a França, a Mèxic i a Veneçuela, on es distingí com a promotor del Centre Català (El Centre Català en les seves noces d’or, Caracas 1970). Publicà La ben nascuda (1937), rèplica de La ben plantada d’Eugeni d’Ors, Com han estat i com som els catalans (1968), assaig polèmic, Josep Robreño. El nou concepte de la Renaixença (1981) i altres opuscles polítics.