30 anys de SOHO

En un any en què l’activitat solar ha estat especialment elevada, és el moment de recordar la gran missió espacial per l’estudi del Sol, la missió SOHO. El 2 de desembre de 1995 es va enlairar des de Cap Canaveral el Solar and Heliospheric Observatory, conegut com SOHO, amb l’objectiu d’estudiar el Sol durant dos anys, pocs imaginaven que continuaria actiu tres dècades després. Fruit d’una col·laboració entre l’Agència Espacial Europea (ESA) i la NASA, el seu èxit científic la ha convertit en una de les plataformes més longeves i productives de la recerca en astronomia des de l’espai.

SOHO orbita al voltant del punt de Lagrange L1, a uns 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, on la gravetat del nostre planeta i del Sol es compensen. Des d’allà ha ofert una visió constant de l’activitat solar, observant erupcions, taques i tempestes magnètiques que modifiquen el vent solar i, per tant, podrien afectar la tecnologia terrestre. Gràcies a les seves dades, els físics solars han millorat notablement la predicció del clima espacial, essencial per protegir satèl·lits, xarxes elèctriques i missions tripulades.

La seva instrumentació combina dotze sensors i telescopis capaços d’analitzar el Sol en diferents longituds d’ona, des de la llum visible fins als raigs ultraviolats. SOHO ha revelat detalls sobre les capes internes de l’estrella, el moviment de les ones acústiques i els mecanismes que originen el vent solar. També ha ajudat a comprendre millor el cicle magnètic i d’activitat solar, que segueix una periodicitat aproximada d’onze anys.

Tot i el seu objectiu principal, la missió ha fet descobriments inesperats. El més sorprenent és que SOHO s’ha convertit en el caçador de cometes més prolífic de la història: n’ha identificat més de quatre mil, molts dels quals pertanyen a la família de cometes Kreutz, cometes que s’apropen extraordinàriament al Sol. Aquesta fita el situa com una autèntica joia científica, capaç d’aportar coneixement sobre fenòmens que van molt més enllà del nostre Sol.

Trenta anys després, el satèl·lit continua actiu i enviant dades valuoses. Malgrat l’edat dels seus instruments, SOHO segueix sent una peça clau de la vigilància solar, i el seu llegat es reflecteix en missions posteriors com la Solar Orbiter o la Parker Solar Probe, que en molts aspectes continuen la seva tasca pionera d’observar el nostre estel, el Sol.

Sabies que…?

El 1998, una fallada de programari durant una fase de calibració va fer que SOHO perdés contacte amb la Terra durant més de tres mesos. Es va poder recuperar gràcies a una amplia col·laboració internacional per localitzar-la a l’espai i recuperar la seva orientació. Quan es va recuperar es va descobrir que havia sobreviscut gràcies a l’orientació fortuïta dels seus panells solars, que li van permetre mantenir l’energia mínima per reactivar-se. 
 

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 30 de novembre de 2025.