Galileu dibuixà Neptú

Ben segur que el títol podria semblar una innocentada pròpia del dia 28 de desembre, ja que com és ben conegut el planeta Neptú no va ser descobert fins al 1846, 200 anys després de la mort de Galileo Galilei. Però no és cap broma, perquè podem remuntar-nos al 28 de desembre de 1612 i mirar en els diaris i dibuixos de l’astrònom de Pisa.

Anotació de Galileu de Júpiter i Neptú

A començaments del segle XVII, l’astronomia telescòpica tot just feia els primers passos, i Galileu ja havia revolucionat el coneixement de l’Univers amb el descobriment dels satèl·lits de Júpiter, de les fases de Venus o de l’orografia de la Lluna. A finals del 1612 Galileu estava centrat en l’observació de Júpiter i les seves llunes, amb el seu modest telescopi, i dibuixant les seves posicions. Però, com va arribar a dibuixar Neptú? En aquelles dates el desconegut Neptú es trobava en una posició en el cel extremadament propera a Júpiter, i tots dos objectes entraven en el mateix camp de visió del seu telescopi.

Galileu el dia 28 de desembre, i també en dies posteriors, va dibuixar en els seus quaderns junt amb Júpiter un objecte que, com que no es movia com les llunes, el va catalogar com un estel “fix”. Galileu, sense saber-ho, acabava de deixar el primer registre de Neptú dos segles abans de la seva descoberta.  

El fet que estigués a prop de Júpiter i les seves llunes, va fer que aparegués en el dibuix, però el lent moviment de Neptú al cel no va resultar detectable per Galileu i no es va adonar que allò no era un estel sinó una altra cosa. Així i tot, hi ha investigadors, com l’australià David Jamieson, que han pogut confirmar que Galileu va anotar que aquell punt no estava exactament a la mateixa posició en les diverses observacions i, fins i tot, el va marcar amb una tinta diferent dels altres punts fixos en les seves notes. Malauradament, no el va observar més i va quedar sense ser descobert oficialment.

La situació va canviar radicalment al segle XIX. L’estudi precís de l’òrbita d’Urà va revelar petites anomalies que no es podien explicar només amb la gravetat dels planetes coneguts. A partir d’aquí, matemàtics com Le Verrier i Adams van calcular, de manera independent, la possible posició d’un planeta desconegut que pertorbava el moviment d’Urà. El 23 de setembre de 1846, Johann Gottfried Galle va observar el cel en el punt indicat pels càlculs i va identificar Neptú de manera inequívoca.

Sabies que…?

Galileu no va ser l’únic a observar Neptú abans del seu descobriment oficial. L’any 1795 Jerome Lalande havia observat en dos dies un objecte que el va marcar com dos punts, fet que volia dir que, o s’havia mogut, o tenia la certesa de la posició; era de nou Neptú que es resistia a ser identificat. El 1830 també John Herschel, fill del descobridor d’Urà, el va observar, però el va confondre de nou amb un estel.
 

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 28 de desembre de 2025.