Alenush Terian

En aquesta secció anem descobrint tot sovint noms de dones pioneres i també de personatges que no formen part del món occidental, de manera que avui farem una combinació i descobrirem la gran pionera de l’astronomia a l’Iran, Alenush Terian.

Terian va néixer a Teheran un 9 de novembre, el que no està del tot clar si del 1920 o del 1921, en una família d’origen armeni que valorava profundament l’educació i la cultura, i que estava vinculada al món del teatre i la poesia. Des de jove es va sentir fascinada per la física i l’astronomia, en un moment en què molt poques dones a l’Iran podien accedir a estudis superiors. Va obtenir la seva llicenciatura en física a la Universitat de Teheran el 1947 i aviat va començar a treballar-hi com a ajudant de laboratori fins a ser-ne la cap d’operacions en menys d’un any. 

El seu talent i constància la van convertir en una figura destacada en un entorn dominat pels homes, fins al punt que va aconseguir una beca del govern iranià per estudiar a França, però va ser vetada pels homes del seu temps i finalment la família va pagar els costos de poder anar a estudiar a la Sorbona de París. Allí es va doctorar en física atmosfèrica i es va especialitzar en física solar fent estades a Alemanya. A la tornada a Teheran va haver de superar nombrosos obstacles burocràtics i culturals, però va aconseguir finalment incorporar-se la Universitat fent tant docència com recerca.

El 1964 va ser nomenada professora de física, la primera a l’Iran i també la primera en el Comitè de Geofísica de la Universitat de Teheran. L’any 1969 va ser designada com a responsable dels estudis de física solar i així va impulsar la creació dels primers grups d’astrofísica de l’Iran, obrint camí a una nova generació d’estudiants.

Terian era coneguda per la seva metodologia rigorosa i pel seu entusiasme en transmetre coneixements. Sovint insistia que la ciència havia de ser una via d’alliberament personal i col·lectiu, especialment per a les dones del seu país. Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos reconeixements, i la seva figura ha esdevingut símbol de perseverança i inspiració. L’any 2010 va rebre un homenatge amb presència de parlamentaris iranians, i a la seva mort el 4 de març de 2011, l’Acadèmia d’Astronomia de l’Iran va retre-li homenatge com a “mare de l’astronomia moderna iraniana”. 

Sabies que…?
Quan va tornar de França, Alenush Terian va impulsar l’interès per l’astrofísica i la radiació solar entre els seus estudiants a la Universitat de Teheran. Diverses fonts indiquen que va tenir un paper clau en la formació dels primers grups de recerca dedicats a l’estudi del Sol a l’Iran, un camp que aleshores tot just començava a desenvolupar-se. Fins i tot se li atribueix un paper destacat en la creació del primer observatori solar de l'Iran a les muntanyes d’Amirabad.
 

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 2 de novembre de 2025