51 Pegasi b

Ara fa 30 anys, l’octubre del 1995, els astrònoms suïssos Michel Mayor i Didier Queloz van anunciar una descoberta que canviaria per sempre la manera com entenem l’univers: l’existència d’un planeta orbitant al voltant d’una estrella semblant al Sol. El planeta, que va rebre el nom de 51 Pegasi b en ser la “segona component” de l’estel 51 Pegasi, es trobava a 50 anys llum de la Terra, dins la constel·lació de Pegàs, i esdevenia el primer detectat al voltant d’una estrella de tipus solar.

La tècnica que va permetre el descobriment era la de la velocitat radial, que mesura petits desplaçaments en l’espectre de l’estrella causats per la influència gravitacional del planeta. Aquesta tècnica es basa en el fet que si tenim un objecte orbitant un altre, malgrat que el central sigui molt més gran també es mou lleugerament al voltant de centre de masses de tot el conjunt. Per tant, en cada òrbita del planeta hi ha també una miniòrbita de l’estel i es provoca una petita oscil·lació de la llum procedent de l’estel fruit d’aquest moviment. La confirmació va sorprendre la comunitat científica, ja que el planeta es trobava extraordinàriament a prop de la seva estrella. 

51 Pegasi b és un planeta gasós amb la meitat de la massa de Júpiter, però orbita la seva estrella en només quatre dies. Aquesta proximitat extrema fa que la seva temperatura sigui molt elevada, situant-lo dins d’una nova categoria batejada com a “Júpiters calents”. La seva existència demostrava que els sistemes planetaris podien ser molt més diversos del que s’havia imaginat.

El descobriment va motivar que es revisessin dades preexistents i es descobrissin més casos per la mateixa tècnica. Posteriorment, les tècniques i mètodes de detecció han millorat, fins i tot amb missions espacials com Kepler i TESS, cosa que ha permès detectar milers d’exoplanetes i de tota mena: rocosos, gasosos, solitaris o en sistemes múltiples. Mostrant que tenir l’existència de planetes no és un cas particular del sistema solar sinó molt freqüent.

El 2019, Michel Mayor i Didier Queloz van rebre el Premi Nobel de Física pel descobriment de 51 Pegasi b, un reconeixement no només al descobriment en si mateix, sinó a l’obertura d’un nou camp d’investigació que continua avançant amb l’objectiu de trobar mons semblants al nostre i, potser algun dia, vida fora de la Terra.

Sabies que…?

Quan es descobreix un objecte en l’òrbita d’un estel, rep el nom de l’estel seguit d’una lletra minúscula (b, c, d, e...). Ara bé, alguns exoplanetes tenen nom propi, i el de 51 Pegasi b no es va decidir fins al 2015, quan la Unió Astronòmica Internacional va obrir una votació pública. El nom escollit va ser Dimidium, que en llatí vol dir “meitat”, fent referència al fet que té aproximadament la meitat de la massa de Júpiter, però la majoria d’astrònoms el seguim anomenant amb el nom inicial.

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 5 d’octubre de 2025