Alcanar sota les aigües

Quan, des de fa dècades, el 50% d’un municipi està urbanitzat sobre zones inundables, les conseqüències del nostre clima en el territori són devastadores.

I en són un exemple les freqüents inundacions que han afectat la comarca del Montsià els anys 2018, 2021, 2023 i 2025, entre d’altres. Les inundacions han estat provocades pels barrancs que neixen entre les calcàries del Cretaci de la serra de Montsià (pic de Montsià, 764 m), els quals han estat els captadors de les aigües que, torrentera avall, han inundat les Cases d’Alcanar, el càmping dels Alfacs i Sant Carles de la Ràpita. En concret, han estat els barrancs de Sant Jaume, el Llop i el Codonyol, respectivament, els protagonistes d’aquestes inundacions. I la culpa no cal donar-la en exclusiva al canvi climàtic, com molts mitjans i ideòlegs pregonen, sinó a un seguit de causes naturals abonades per les pràctiques maldestres en el territori.

Entre les causes naturals i singulars de la nostra geografia i clima podem mencionar: torrenteres molt curtes que de seguida aboquen les seves crescudes a les valls; conques hidrològiques ínfimes que molt ràpidament s’omplen d’escorrentia; vegetació escassa que potencia poc la infiltració i l’amortiment de les torrentades; pendents elevats des del pic de Montsià que promouen l’alta velocitat dels corrents; terrenys argilosos a peu dels barrancs que originen una intensa escorrentia superficial; lleres poc encaixades a la plana litoral, i, finalment, unes pluges convectives i freqüents amb llevantades que fan créixer tempestes davant el mur de la serra de Montsià.

En fi, un polvorí natural que es va convertir en bomba nuclear quan els plans urbanístics dels anys seixanta i setanta van colonitzar les planes verges al peu de l’esmentada serralada i van establir lleres rectilínies i emmurallades que han augmentat la velocitat de l’aigua i el risc de desbordament. Cal afegir aquí dos factors més. En primer lloc, la supressió de moltes barrancades per a l’extensió i el manteniment dels terrenys agrícoles, que finalment incrementen els cabals en la llera principal, i, en segon lloc, la construcció de ponts i carreteres que tallen aquestes lleres i provoquen preses inoportunes sobreeixides sovint per les crescudes —posem el cas de la carretera N-340 barrant el pas del barranc del Llop.

En un context així, sols calen pluges properes als 200 litres per metre quadrat i l’espectacle wagnerià es posa en escena, sobretot si les condicions meteorològiques antecedents han saturat d’aigua els sòls fent que les pluges posteriors no trobin infiltració possible. N’han estat exemples les crescudes del 2021, amb una pluja antecedent de 85 litres/m², i la del 2025, amb 12 litres/m². La prova de tot això la tenim en els pocs minuts transcorreguts entre els màxims d’intensitat de pluja i els del cabal conseqüent, és a dir, tenim una resposta tan ràpida que qualsevol intent d’avís a la població d’aigües avall és una quimera. En això els models i les cartografies de zones inundables coincideixen tant que els pronòstics són decebedors, ja que continuarem patint grans crescudes catastròfiques en el futur.

Per sort, i de manera pionera, l’any 2025 l’Ajuntament d’Alcanar va convocar una mesa tècnica que va comptar tant amb experts, com amb representants locals i afectats, i de la qual sorgiren bones propostes que s’han d’anar materialitzant durant el 2026 i els anys següents. Entre les idees que es van proposar hi ha la construcció de barreres de sediments, basses de laminació d’aigua, l’obertura d’un major desaiguat en els Alfacs i l’expropiació d’habitatges que sempre pateixen inundació catastròfica.

Òbviament, dur a terme aquestes mesures requereix grans pressupostos, i per això les institucions i els polítics hi han de posar voluntat i recursos. Afortunadament, en aquest cas tenim bones directives europees per tal d’avaluar riscos, i un bon acord de Govern per tal de regularitzar les mesures adients. A més, i segons el Pla Hidrològic Nacional, gran part de la competència en aquests temes la posseeixen els municipis on hi ha els habitatges, una administració que legalment pot expropiar i “moure de lloc”. Al Montsià, també es poden desdoblar les lleres dels principals cursos fluvials per tal de repartir els cabals de crescuda, tal com vam fer a França en el riu Garona l’any 2013.

Però algunes de les propostes s’han d’anar duent a terme, perquè aquí no val a pensar equivocadament que un desastre tardarà molt a repetir-se i que, per tant, sols cal restaurar la destrossa i deixar-ho com abans.

En definitiva, l’assumpte de les inundacions a les Cases d’Alcanar i de les localitats veïnes no ha estat exclusivament un tema de canvi climàtic, ans al contrari, ha estat infinitament més, degut a un augment en l’exposició al risc per causes humanes. Molts parlen que hi ha indicis que la intensitat de les precipitacions està creixent i amb aquesta el risc de més crescudes futures, però pel que s’ha publicat sols es parla amb expressions com “sembla que”, “hi ha certa tendència” o “no es pot assegurar”. Per tant, la solució immediata a aquest “Alcanar sota les aigües” és un vestit a mida per a cada territori. En definitiva, cal una solució de gestió local immediata sobre el territori per fer front al canvi climàtic global.