Calor, calor i més calor

Aquests dies s’ha fet viral un mem que compara la predicció d’una onada de calor fictícia per a un suposat 18 d’agost de 2050 amb la onada de calor actual a França. De fet, no és encara ni l’agost. El passat mes de juny del 2026  França va batre rècords de calor, amb temperatures per sobre els 43º C. La predicció fictícia es va fer el 2014 i formava part d’una iniciativa de l’organització meteorològica mundial per alertar del canvi climàtic. Televisions publiques de tota Europa es van sumar a la iniciativa. Però no hem necessitat esperar al 2050 per a que una d’elles s’hagi fet realitat.

Piulada amb el mem comparant la predicció fictícia per al 2050 i la real al 2026

En paral·lel, en una estació meteorològica a la península Antàrtica situada a a 60º S, on ara és ple hivern i quasi no hi ha llum solar, s’han arribat als 15.4º C positius. Noteu que he recalcat que són positius, ja que en aquesta època de l’any, seria normal que a qualsevol lloc de l’Antàrtida, fins i tot el més càlid, les temperatures estiguessin en negatiu.

Per a un blog que es diu Meteorologia, de la Mediterrània a l’Antàrtida, aquesta onada de calor és un bon enllaç. O millor dit, ho seria si no hi hagués ara mateix una onada de calor històrica a la Sibèria o si uns dies abans, al maig, no haguessin fregat els 50º C a l’Índia.

Fa uns anys em vaig començar a especialitzar en atribució climàtica, és a dir, en investigar quan i com el clima actual afecta a esdeveniments en particular. Aquesta ciència va aparèixer fa una vintena d’anys, degut a la necessitat de respondre a la pregunta “Ha intensificat el canvi climàtic aquest esdeveniment en concret”? Aquesta ciència s’ha popularitzat en els últims deu anys i s’ha utilitzat per informar a la societat de com el canvi climàtic ens afecta en el dia a dia. Avui en dia hi han grups de recerca especialitzats en proveir d’informació ràpida, és a dir, donen resultats gairebé immediats, i per tant no cal esperar uns mesos per tenir resultats, el temps que normalment necessita la ciència, quan el cas ja no és rellevant per la societat.

Tot aquest seguit de casos en menys d’un mes em fan reflexionar si és realment encara necessària aquesta ciència. Els resultats són tant evidents que ja no necessitem informar de que tal o qual onada de calor està relacionada amb el canvi climàtic (noteu que en casos de pluges extremes o ventades no és tant evident). La majoria de la societat ja està convençuda, i qui no ho està, és per convicció i cap episodi ja no el convencerà. Per tant, potser és hora de enfocar la recerca en els impactes que aquests mateixos esdeveniments tindran en el futur.

Per ara, i tornant a casa, el que em preocupa ja no és la onada de calor en sí, sinó el seu timing, és a dir, el moment en quan ha ocorregut. Diverses investigacions, i destaco aquí la recerca del Dr. Lemus-Canovas, mostren que les sequeres prèvies a les onades de calor són capaces d’amplificar aquestes mateixes, ja que part de la calor s’utilitza per a consumir (evaporar) l’aigua del sòl. És exactament el mateix mecanisme que utilitzem intuïtivament a l’estiu al mullar-nos amb aigua. Mentre l’aigua sobre la nostra pell es va evaporant està extraient calor del nostre cos i un cop totalment seca tornem a sentir calor. Doncs bé, la sèrie d’onades de calor patides aquesta primavera tardana i inici d’estiu poden haver assecat ja el terra, condicionant les següents onades de calor. Podem dir doncs que s’ha consumit el “combustible” per amortiguar les onades de calor, i les properes poden acabar més intensificades.

’Esquema mostrant com la humitat del sòl atenua la calor

Fotode capçalera: © Magnific | haziaahmad346