Cecilia Payne-Gaposchkin

Cecilia Payne-Gaposchkin al Harvard College Observatory - Imatge: © National Air and Space Museum online gallery, Smithsonian Institution

En el nostre viatge per la història de les grans astrònomes fem una parada avui per recordar que fa just 100 anys de la defensa i publicació d’una tesi doctoral crucial per a la física estel·lar, però també per al reconeixement de les dones com a científiques de referència. Ens referim als treballs de Cecilia Payne-Gaposchkin.

Nascuda l’any 1900 a Anglaterra, va destacar de seguida pels seus interessos en la ciència i va guanyar beques de la Universitat de Cambridge per tal de seguir estudis superiors. Un moment cabdal va ser l’any 1919, en què va escoltar Arthur Eddington en una conferència explicant el projecte de confirmar la teoria de la relativitat mitjançant l’observació d’un eclipsi solar. Malgrat que va completar els seus estudis, no es va graduar oficialment perquè Cambridge no va graduar dones fins l’any 1948. 

Vista la impossibilitat de prosperar a Anglaterra i després de conèixer Harlow Shapley, director de l’Observatori de Harvard, va ser la segona dona a guanyar una beca per estudiar en aquest observatori i va marxar als Estats Units, on acabaria adoptant la nacionalitat estatunidenca. Va escriure una tesi doctoral sota el títol d’Stellar Atmospheres: A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Star, que va completar el gener del 1925, ara ha fet just 100 anys, i en paraules dels seus contemporanis era “una tesi extremadament brillant”.

Payne va ser capaç de relacionar la classificació espectral de les estrelles, desenvolupada per la pionera Annie Jump Cannon, amb la temperatura superficial d’aquestes gràcies a l’ús de la teoria d’ionització de Maghnad Saha. Les línies espectrals que veien corresponien a ionitzacions a diferents temperatures i va poder identificar la composició dels estels indicant que hi havia una gran abundància d’hidrogen i heli en comparació amb la Terra. De fet, afirmava que l’hidrogen era l’element més abundant de l’univers, malgrat que un dels seus revisors, Henry Norris Russell, va aconsellar-li que no fos taxativa en aquest punt per no contradir els coneixements llavors acceptats. Finalment, Russell, pare del diagrama més famós de l’astrofísica que relaciona brillantor i tipus espectral dels estels, va acabar donant-li la raó, però sovint es va associar la descoberta a Russell i no a Payne.

Posteriorment acabaria aconseguint una plaça d’astrònoma permanent a Harvard, i seria la primera dona a dirigir un departament i a obtenir una càtedra en aquesta universitat.

 
Sabies que...?

Cecilia Payne-Gaposchkin és una gran referent no només per la seva tasca científica, sinó també per la seva preocupació i acció social. D’una banda, la seva tesi doctoral va obrir el camí a la recerca en majúscules a les dones i, de l’altra, va ser ella qui va aconseguir que l’astrònom rus Sergei Gaposchkin, que acabaria essent el seu marit, pogués l’any 1933 sortir d’Alemanya cap als Estats Units. També va supervisar els treballs de Frank Kameny, gran referent de la lluita pels drets homosexuals en l’àmbit universitari. 

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 26 de gener de 2024.