Sandra Faber, la gran samurai

Sandra Faber durant l’acte en el qual Barack Obama li atorga la Medalla Nacional de la Ciència (2013) - Imatge: Domini públic. U.S. White House / U.S. government

En aquesta secció ens agrada molt parlar de grans científiques de la història i tot sovint ens trobem amb personatges del passat i poc coneguts. Avui, en canvi, ens centrarem en un personatge viu —i que justament el dia 28 de desembre de 2024 va complir 80 anys—, però que possiblement no és conegut pel gran públic, tot i que sí es coneixen força alguns dels seus grans resultats científics. Es tracta de la líder dels samurais Sandra Faber.

Es tracta d’una autèntica figura en el camp de l’astrofísica extragalàctica —és a dir, l’astrofísica més enllà de la Via Làctia— i la cosmologia. Costa molt de trobar científics amb un nivell tan alt de descobertes rellevants com Sandra Faber i potser per a molts dels lectors és el primer cop que en llegeixen el nom.

Nascuda a Boston el 1944, es va llicenciar en Física amb molt bones qualificacions (with high honors) i va poder fer un doctorat a Harvard, que li va obrir la porta a una feina permanent a la Universitat Califòrnia Santa Cruz. Allí va treballar a l’observatori Lick, on va descobrir l’any 1976, juntament amb el seu alumne Robert Earl Jackson, una relació entre la grandària de les galàxies el·líptiques i la velocitat orbital dels estels que en formen part. És la relació Faber-Jackson, vital en el camp extragalàctic.

A partir d’aquí va participar decisivament, en poc més d’una dècada, en el disseny i impuls dels observatoris Keck a Hawaii i el disseny de la càmera de camp ample (WFC), que tants grans resultats ha donat en el telescopi espacial Hubble, i va ser una de les persones que va identificar i va ajudar a solucionar el famós defecte òptic inicial de Hubble, que va obligar a posar-li “ulleres”. 

Només amb això ja es mereixeria ser a la llista dels noms més grans de l’astronomia, però encara va fer moltes més descobertes. A més, els anys 80 va escriure, amb John Gallaher, l’article que exposava que les galàxies estaven envoltades de núvols de matèria sense llum, cosa que va ser determinant per a l’acceptació de l’existència de la matèria fosca, a la qual va dedicar diversos treballs.

I això dels samurais? Doncs Faber va encapçalar un projecte de set científics, anomenats els set samurais, que durant els anys 80 van estudiar paràmetres de nombroses galàxies i van descobrir que la nostra galàxia i moltes altres viatgen cap a una zona d’alta concentració de galàxies, el Gran Atractor. Una descoberta cabdal per a l’estudi de l’Univers a gran escala.
 

Sabies que...?

Sandra Faber va escriure la tesi doctoral sota la supervisió de Vera Rubin, que va ser la pionera en l’estudi de la distribució de galàxies a l’Univers i va mostrar el controvertit, però cert, resultat que no estaven distribuïdes homogèniament. Les dues científiques, amb pràcticament 20 anys de diferència (Rubin, el 1993, i Faber, el 2012) van ser guardonades amb el màxim distintiu científic dels Estats Units, la Medalla Nacional de la Ciència. En el cas de Faber, la va rebre a la Casa Blanca de mans del president Obama l'any 2013.

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre el 29 de desembre de 2024.