TEMES

Ciència i tecnologia en l'obra de Joan Fuster

joan_fuster_0.jpg

Retrat de Joan Fuster per Josep Pla-Narbona

Aprofitant que el 23 de novembre se celebrava el centenari del naixement de Joan Fuster, vull parlar de la ciència i la tecnologia en la seva obra. Dubto que es comenti gaire aquest aspecte de la seva obra.

Ja ho escrivia ell mateix l’11 de juliol de 1952: “M’he convençut que els avenços de la tècnica tenen una importància en la història de les idees que rarament solem apreciar”.

El 30 d'octubre de 1960 afirmava que contra l’“Inventes ellos” d’Unamuno, l’economia industrial catalana “...necessitava tècnics i obrers qualificats que en sabessin i diferenciava l’obra cultural de Prat de la Riba dels punts de vista de Maura o Romanones...”. Pel que fa als avenços, “...les contrapartides amargues —la bomba atòmica o el que es vulgui— també hi són: ningú no podrà dissimular-les. De tota manera, els avantatges no admeten cap discussió...”.

I potser perquè els avenços científics també comporten maldecaps, Fuster triava repetidament l’aspirina com a símbol discursiu del progrés. Afirmava que “...en última instància, tot és tècnica: fer un nus, encendre foc fregant dues estelles o filar amb filosa, tant com la feina del més subtil cervell electrònic...”. (L’home, mesura de totes les coses, 1967).

Per als que diuen que la ciència va massa lluny, Fuster afirma que si es quedés en les seves possibilitats, no seria més moral sinó “una ciència —o una tècnica— desvalorada”. Però a Babels i babilònies (1972) admet que “...l’home no és només biologia...”, però que “...a una societat nova haurà de correspondre una ètica nova: una 'cultura' nova...”.

fuster2.jpg fuster3.jpg

Un llibre bàsic per entendre tot això és La utopia de la ciència. Joan Fuster i la mesura de les coses, de Joan Borja (Bromera, 2004). En tenim un petit tast a l’article que Borja va publicar a la revista Mètode el 2002: “La ciència segons Joan Fuster”.

fuster4.jpg

Com ell diu, “...una de les dimensions més desconegudes de la monumental obra de Joan Fuster és la constituïda per reflexions i divagacions a propòsit de la ciència, la tecnologia i el progrés. Sorprèn, certament, que la crítica a penes hi haja parat esment...”. Fuster, afegeix, “...per més que sospesa els arguments en un sentit i l’altre amb metòdica suspicàcia, fa la personal guerra ideològica en el segon d’aquests bàndols, com a progressista compromès i insubornable sempre concedeix un ampli crèdit —o, si més no, el benefici del dubte— a la ciència i la tecnologia com a motors de positiva evolució social...”. I també diu que Fuster considera la revolució tecnològica i científica “...com un potent motor polític que condiciona, paral·lelament, una commoció en les estructures de poder i d’ordenació social...”.

A més, Fuster mostra la seva amplitud de mires i la seva clarividència tractant conseqüències inadvertides: què passarà quan les màquines alliberin la humanitat de les obligacions laborals?

Una altra aportació interessant és la d’Isidre Crespo, “Joan Fuster, amb perspectiva científica”, publicada dos anys abans, el 10 de gener de 2022, també a Mètode. Fuster mateix, explica Crespo, a Babels i babilònies advertia: “...De fet, cultura ho és tot: la ciència, les lletres i les arts, les lleis, les creences i les malalties...”.

I en un aforisme reiterava: “Som paràsits del ‘progrés’, és a dir de l’aspirina, dels motors d’explosió, de les ibeemes”.

Segons explicava Jordi Solbes a l’article “Joan Fuster, la tècnica i la ciència”, publicat a Saó el 1997, l’autor de Sueca deia que “...la ciència i la tècnica són humanitats del nostre temps...”, i, per això, afegia, “...un humanista, en les seues anàlisis de la realitat humana, té en compte els seus nivells econòmics, socials, polítics i culturals, sense ignorar el tècnic i científic...”.

No podíem deixar de recordar tot això el dia que es compleixen cent anys d’aquest humanista integral que va tractar gairebé tots els temes i que va donar a la ciència i la tecnologia la dimensió que es mereix.

Contacta amb Divulcat