Construir el futur des de la ciència

Encetem amb molta il·lusió aquest blog en un moment clau per al futur de la humanitat, perquè considerem que en un món en transformació com l’actual, cal pensar en l’espècie. És per això que volem contribuir a il·luminar el futur des de la ciència, i més concretament des de l’estudi de l’evolució humana, ja que per ajudar a construir aquest futur és necessari esbrinar quins escenaris són possibles i com ens hem de repensar com a espècie.

En aquesta línia, aprofitarem aquest espai per anar mostrant conceptes que ens ajudin a reflexionar de manera planera i amb tranquil·litat sobre qüestions aparentment complexes. Ho farem prenent com a base el pensament d’Eudald Carbonell, molt centrat en el futur a partir de l’estudi del passat, cosa que ha quedat especialment evidenciada en els seus darrers llibres El futur de la humanitat. Decàleg per a la supervivència de la nostra espècie (2022) i De la caverna al cosmos. Nous horitzons per a l'espècie humana (2024).

Portades dels llibres El futur de la humanitat. Decàleg per a la supervivència de la nostra espècie (2022) i De la caverna al cosmos. Nous horitzons per a l'espècie humana (2024), d'Eudald Carbonell

Mirarem cap al futur dels futurs partint de la recerca científica sobre evolució humana que Carbonell ha dut a terme al llarg de la seva vida. Aplicarem la prospectiva, que en alguns moments pot semblar ciència-ficció, però que no ho és, perquè hi ha moltes coses que ja es deixen entreveure en la nostra quotidianitat, tot i que no sabem ben bé com evolucionaran. En aquest sentit, l’estudi del passat i la interpretació del present poden ajudar-nos a dibuixar escenaris de cap a on anem.

De fet, la prospectiva ha estat la raó de ser de la feina que Eudald Carbonell ha desenvolupat a jaciments tan importants com Atapuerca (Burgos) o l’Abric Romaní (Capellades, Anoia). Precisament el seu interès pel passat li ve de voler entendre cap a on ens dirigim i millorar el futur de la nostra espècie, perquè entendre com ens hem fet humans ens ofereix moltes pistes sobre com ens hem de pensar i repensar com a espècie, o espècies, en el futur; sense projectar-nos en el futur, no tindrem present conscient.

Excavacions a Atapuerca - Imatge: © C. Bellmunt

Cal constatar que tot això no s’esbrina amb una bola de vidre, sinó que és fruit de l’aplicació de moltes disciplines. És un estudi transdisciplinari en el qual intervenen ciències que podríem dir clàssiques, com l’arqueologia, la paleontologia, la genètica, la botànica, la geologia, etc., a les quals actualment s’hi sumen amb força la mecànica quàntica, la biotecnologia, el big data, la internet de les coses, etc. Totes aquestes disciplines són eines clau per aprendre a desenvolupar-nos en aquesta nova fase evolutiva que estem iniciant i que pot avançar més ràpid del que potser ara podem imaginar.