La vigència de Darwin

Cada 12 de febrer se celebra el Dia de Darwin per commemorar l’aniversari del naixement de Charles Darwin, autor del llibre L’origen de les espècies. Han passat molts anys, però sens dubte, la validesa de la seva visió sobre l’evolució és indiscutible i la selecció natural continua sent l’espina dorsal de la teoria de l’evolució.

Els seus estudis en aquest àmbit han tingut una gran transcendència perquè Darwin va explicar l’engranatge fonamental de l’evolució i ho va resumir en la més important teoria científica que encara serveix de base a totes les concepcions evolucionistes.

Però què és la selecció natural? De manera resumida, és la base del canvi evolutiu dels organismes vius. A través de la selecció natural, els espècimens més adaptats substitueixen els menys eficients, de manera que l’acumulació de lents canvis genètics beneficiosos al llarg de generacions produeix l’èxit d’una espècie. És, per tant, un mecanisme de transformació capaç de facilitar el naixement de noves espècies.

La influència de Darwin en el coneixement de l’evolució de la humanitat des de la publicació del llibre L’origen de les espècies ha estat creixent, tant en els àmbits científics com en els socials. Des d’aleshores hi ha hagut importants noves formulacions sobre la teoria de l’evolució, sobretot de la mà de Stephen Jay Gould, que amb la seva teoria de l’equilibri puntuat admet que l’evolució té moments d’estasi o de pocs canvis, i que en altres ocasions aquests canvis s’acceleren i produeixen transformacions en curts períodes de temps; així, les noves espècies apareixen de forma gradual i a partir d’altres preexistents.

Una aplicació social de les teories biològiques de l’evolució ens va portar al darwinisme social, interpretació que ha servit durant molt de temps per justificar formacions socials com la que vivim. És obvi que Darwin no va construir aquella teoria per ser adaptada de forma poc eloqüent a les diferències socials, per justificar-les; consegüentment, si es fa servir així, és una manipulació grollera i de baix perfil científic.

L’evolucionisme, segons el nostre punt de vista, té un paper molt important en la concepció del futur de l’espècie. La consciència crítica i la intel·ligència operativa són fruit de la selecció natural, però ara la consciència ha de servir per desplaçar l’atzar evolutiu i substituir-lo per la lògica del coneixement i del pensament humà.

Actualment, amb la socialització de la ciència i de la tecnologia, la selecció tècnica, iniciada fa 1,5 milions d’anys amb la construcció de les primeres eines de pedra, pot modificar la selecció natural, perquè s’usa de manera conscient, no està determinada exclusivament per factors naturals i intervé modificant les espècies, cosa que tractarem més detalladament en un pròxim post.

En tot cas, un dels mèrits de Darwin va ser demostrar que l’ésser humà, com la resta de les espècies, evoluciona i, a més, procedeix d’un animal i no d’una entitat divina, situant al mateix temps les arrels dels nostres orígens a l’Àfrica.

La seva visió ha anat agafant cada vegada més força i moltes idees de la seva teoria de l’evolució es poden apreciar també —com hem constatat— en el comportament de les persones i en les estructures socials. Fem, doncs, un esforç per conèixer més i evolucionar com humans cap a la posthumanitat a través del coneixement d’aquesta teoria.