Blog conjunt d’Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt.
Eudald Carbonell i Roura
Prehistoriador. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona (1976), es doctorà en Geologia del Quaternari a la Universitat Pierre et Marie Curie Paris VI (1986) i en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona (1988). Col·laborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), el 1988 s’incorporà com a professor a la delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona, actualment Universitat Rovira i Virgili, on el 1999 guanyà la càtedra de Prehistòria, i des del setembre del 2023 és catedràtic emèrit. A Tarragona va impulsar un equip de recerca transdisciplinari que es materialitzà amb la creació de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) el 2005 i que dirigí fins el 2015.
Ha dut a terme nombroses excavacions en jaciments europeus i africans, entre les quals destaquen les d’Atapuerca, des del 1978, primer sota la direcció d’Emiliano Aguirre, i després, des del 1991, codirigint aquest projecte conjuntament amb José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga fins el 2024. És patró fundador i vicepresident de la Fundació Atapuerca i director del Centro de Investigación Emiliano Aguirre (CIEA), inaugurat el desembre del 2024.
També dirigí des del 1983 fins al 2023 l’excavació de l’Abric Romaní, a Capellades (Barcelona), referent mundial per estudiar la complexitat de les societats neandertals.
És autor d’un gran nombre de treballs. En destaca l’article ”A Hominid from the Lower Pleistocene of Atapuerca, Spain: Possible Ancestor to Neanderthals and Modern Humans” (1997), publicat a la revista Science conjuntament amb altres membres de l’equip d’Atapuerca, en què es donava a conèixer l’Homo antecessor, una nova espècie que ha revolucionat l’estudi de l’evolució humana.
És autor o coautor de nombrosos llibres per a tots els públics com, per exemple, L’arqueòleg i el futur, L’evolució sense sentit, El catalanisme evolutiu, El sexe social, La consciència que crema, El naixement d’una nova consciència, Pàleo receptes, Perduts al turó, Els somnis de l’evolució, Encara no som humans, Atapuerca. Un millón de años de història, L’aventura de la vida, Atapuerca. 40 años inmersos en el pasado, El futur de la humanitat, Homo antecessor. El nacimiento de una especie, Teoria de la evolución social humana i, més recentment, De la caverna al cosmos. Nous horitzons per a l’espècie humana.
Nomenat professor distingit de la Universitat Rovira i Virgili (2003), és membre del Capítol Espanyol del Club de Roma i de l’Acadèmia de Ciències de Nova York. Ha estat guardonat amb el premi Príncep d’Astúries de Recerca Científica i Tècnica (1997) com a part de l’equip de recerca d’Atapuerca, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic (2000), el Premi Nacional de Cultura (2009) i la Creu de Sant Jordi (2024).
>Molt present als mitjans de comunicació, protagonitzà el programa d’èxit de TV3 Sota terra durant dues temporades i fou dels primers científics de l’Estat espanyol a tenir un blog adreçat a tots els públics el febrer del 2007.
Cinta S. Bellmunt
Llicenciada en Ciències de la Informació secció Periodisme (1992) per la Universitat Autònoma de Barcelona, postgraduada de la primera promoció del postgrau en Periodisme Digital de la Universitat Oberta de Catalunya (2000) i màster Erasmus Mundus d’Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana (2008) per la Universitat Rovira i Virgili (2008). Actualment elabora la tesi doctoral com estudiant també de la URV sota la direcció d’Eudald Carbonell.
La seva carrera professional l’ha desenvolupat des de Tarragona, on arribà el 1986 per fer pràctiques durant un mes al Diari de Tarragona. Des de llavors ha dut a terme nombroses feines relacionades amb el periodisme, ha treballat en diversos mitjans de comunicació de diferents àmbits: premsa escrita (El Correo Catalán, El Noticiero Universal, Avui, El País, Diari de Barcelona...), ràdio (Cadena 13, Ràdio Fòrum —ara Tarragona Ràdio), televisió (TVE, TV3 i Tarraco Visió), agències de notícies (EFE), revistes (El temps, El Món...) i ha fet col·laboracions en empreses de comunicació com Atrevia. Des del 1997 la seva activitat professional principal s’ha centrat en gabinets de comunicació.
Col·labora amb l’arqueòleg Eudald Carbonell des del 1988 en la socialització i comunicació de l’evolució humana, formant tàndem com a científica i periodista evolutiva. Des del 2006 fins al 2021 fou responsable de comunicació de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social).
Ha publicat una dotzena de llibres, com a autora o coautora, d’àmbits molts diferents, com l’evolució humana, els mitjans de comunicació o la música, i biografies. Tres d’aquestes publicacions les ha escrites a quatre mans amb Eudald Carbonell: Els somnis de l’evolució, El catalanisme evolutiu i Pàleo receptes (publicades en cinc idiomes). També destaquen: Lluís Llach, el noi de cal Vall, Petjades tarragonines a Catalunya, Gitanes i gitanos catalans; Sicus, 20 anys amb sabor de rumba, TINETHistòria i Darrere el micro, 69 anys de ràdio a Tarragona.
