El primer bípede humà

Durant la recessió de boscos i selves de fa més de 10 milions d’anys van sorgir dues alternatives evolutives entre els primats sense cua: els bípedes i els d’artells (o finals de les falanges).

D’una banda, l’evolució va conservar el ja existent bipedisme arborícola en orangutans, i el va derivar en el bipedisme marxador cap a altres espècies (com l’Homo sapiens), però de l’altra, el va eliminar en la resta de simis. Els actuals goril·les, ximpanzés i bonobos van sorgir d’aquesta darrera branca, que va desenvolupar el desplaçament sobre artells, i que té com a possibles parents fòssils el Sahelanthropus tchadiensis.

Davant d’aquesta diversificació evolutiva, cal preguntar-se què va impulsar aquesta variabilitat d’estratègies locomotores, i la resposta la trobem en la teoria sintètica de l’evolució.

La teoria sintètica de l’evolució ens proposa que quan l’entorn canvia, la pressió evolutiva exerceix el seu efecte sobre els organismes. És a dir, quan es produeixen importants transformacions en els ecosistemes, les espècies en manifesten els efectes amb extincions, migracions o canvis evolutius. I justament entre fa 12 i 6 milions d’anys la immensa selva que comunicava l’Àfrica amb Euràsia s’estava reduint i dividint. Això va implicar escenaris evolutius diferents així com l’aïllament de molts tàxons. En definitiva, l’evolució de noves varietats, la migració d’unes altres i l’extinció de moltes.

Com he apuntat, les grans extensions de bosc es van anar trossejant, tot deixant-ne tots els recursos i aliments més dispersos i variats. En aquest context, en els encara existents boscos frondosos i espessos, concentrats sobretot a l’oest africà, els recursos es mantenien molt pròxims sense la necessitat de llargs desplaçaments. Per això, sembla que aquestes masses forestals van permetre que es mantinguessin primats grimpadors (Sivapithecus, orangutan), amb o sense bipedisme arborícola, alhora que van fer evolucionar el caminar amb artells de goril·les, ximpanzés i bonobos.

© Imatge generada amb el programa ChatGPT amb instruccions de Marga Pradas

En canvi, especialment a l’est d’Àfrica, l’actual Rift, les masses arbòries que s’anaven mantenint entre grans extensions de clarianes, creant el que anomenem boscos en mosaic, van resultar ser uns ecosistemes que propiciaven una dispersió major dels aliments i, per tant, una menor necessitat grimpadora i una major capacitat marxadora dels primats. A més, les grans clarianes van impulsar la velocitat per fugir dels depredadors entre els primats quadrúpedes (com els actuals babuïns).

Les teories apunten que és en aquest període quan sembla que va preservar-se el bipedisme arbori, que amb el pas del temps va esdevenir el bipedisme de camp obert, el nostre.

Al final, i durant aquesta etapa, un gran nombre de simis van diversificar-se. Però no només els simis, ja que al voltant de fa 6 milions d’anys el nombre d’espècies diferents d’elefants, hipopòtams i bòvids era el triple que l’actual, signe inequívoc que aquestes sabanes humides eren diverses i productives i propiciaven aquesta diversificació biològica. D’altra banda, també moltes faunes arcaiques de mamífers s’havien extingit deixant pas a les noves.

Posteriorment, al voltant de fa 4 milions d’anys, un nou retrocés dels boscos va dispersar encara més els aliments impulsant de nou el bipedisme marxador com una possible estratègia per a la cerca i el transport d’aliments. Si fou així, el bipedisme va permetre augmentar l’obtenció de recursos, la taxa de cooperació i, per tant, la de reproducció. Pel que sembla, els nostres avantpassats bípedes van haver d’organitzar-se millor per poder sobreviure fora dels densos boscos en retrocés.

Una cosa semblant ens la mostra el ximpanzé actual. Quan aquest simi ocupa selves i boscos amb recursos abundants, els seus individus s’organitzen poc, mengen bàsicament fruites i no cacen en grup. En canvi, quan s’estableixen en la sabana i boscos oberts on els aliments es dispersen, els individus es coordinen a la cerca d’una gran varietat gastronòmica entre insectes, fruites i llavors. Sota aquest context, i quan ho necessiten, organitzen incursions de caça per menjar carn. La seva cohesió social resulta fonamental per plantar cara a competidors i depredadors. Fins i tot usen palets per menjar tèrmits, tècnica que s’ensenya de pares a fills.

Finalment, prop de fa 3 milions d’anys el bipedisme de camp obert ja estava plenament estès entre diverses espècies, tot i que fa uns 2,2 milions d’anys els nostres ancestres encara preservaven una certa capacitat prènsil als peus, malgrat que aquesta capacitat ja estava canviant i, en un futur proper, el dit gros del peu deixaria de ser prènsil, fent que el bipedisme obrís noves possibilitats en aquesta evolució humana.