Entre records i nous horitzons: l’aula dels fills únics

Un professor de secundària amb anys d’experiència observa la seva aula. Pensant, torna a la seva infància, quan les famílies amb dos, tres i més fills eren la norma. Entre germans, cosins i amics de la infància, compartir, negociar i aprendre a conviure eren part essencial del dia a dia. Avui, quan mira la classe, descobreix que més de la meitat de l’alumnat del grup-classe són fills únics. Aquest canvi li desperta una nostàlgia per un passat que ja no existeix, i també el fa reflexionar sobre l’evolució de la societat. El procés d’individualització ha transformat profundament les societats occidentals, també Catalunya, cosa que es manifesta en diversos àmbits, com ara les famílies i els centres educatius. Aquest fenomen ha comportat una major autonomia personal i una diversificació d’estructures socials (i familiars) i ha modificat les relacions socials, afegint-hi complexitat i superant les pedagogies tradicionals.  

La nova realitat dels fills únics

No tenir germans actualment és la norma, gairebé el 50% de les famílies amb fills solament en tenen un, dos fills aproximadament el 40% i la resta tres o més. En general ser fill únic o filla única té avantatges i desavantatges. D’una banda, el fet de no haver de compartir l’atenció dels pares i mares pot afavorir un millor desenvolupament intel·lectual. Molts destaquen en el seu rendiment escolar, per una major inversió de recursos i la participació en més activitats extraescolars i de més qualitat que li estimulen la creativitat i el pensament crític. Tanmateix, també hi pot haver alguna dificultat. Sense la convivència amb germans, poden tenir menys habilitats socials per negociar, compartir i gestionar conflictes entre iguals. A més a més, la responsabilitat en un sol fill o filla pot generar una pressió emocional addicional. No tenir germans amb qui repartir la càrrega de les expectatives familiars pot conduir a sentiments d’aïllament o d’ansietat, especialment en moments de dificultat.

Així, mentre els avantatges acadèmics són evidents, els aspectes relacionats amb el benestar emocional i la socialització requereixen atenció per part dels pares/mares i dels docents. També s’haurien de tenir en compte altres variables, com l’edat dels pares/mares, ser nen o nena, viure en un entorn rural o urbà, el capital cultural i econòmic de la família, tenir germans però amb gran diferència d’edat, cosa que comporta que visquin com a fills únics... Cada família és un món i té unes dinàmiques socials molt concretes.

La tasca dels docents en aquesta nova normalitat

Sabem que actualment ser docent no és senzill, però, alhora, té un funció social fonamental i més necessària que mai. Davant d’aquest panorama, el professorat transcendeix la simple transmissió de coneixements acadèmics per provocar i crear un entorn ric en experiències. L’aula s’hauria de convertir en un espai per al desenvolupament d’habilitats socials que, en altres circumstàncies, es faria amb germans, altres membres de la família o amics al carrer, en espais més informals. Els docents han de ser guies, orientadors i facilitadors, impulsant activitats col·laboratives, debats i projectes en grup per fomentar el treball en equip i la resolució de conflictes. Aquestes dinàmiques han de compensar les possibles interaccions limitades entre iguals de la convivència familiar, enriquint la formació dels joves i preparant-los per afrontar els reptes d’una societat complexa, canviant i del coneixement. A més a més, la col·laboració entre els centres educatius (tutories) i les famílies és indispensable per millorar l’èxit acadèmic i també, molt important, les competències emocionals i socials; per desenvolupar les soft skills o competències genèriques de l’alumnat, habilitats necessàries en la quotidianitat i a totes les professions.

Mirant cap al futur

S’hauria de trobar un equilibri entre l’individualisme imperant en la nostra societat i la necessària convivència col·lectiva. El sistema educatiu i les famílies han d’adaptar-se a aquest nou paradigma i preparar els joves per als reptes d’un món cada vegada més complex, interconnectat i individualista. En aquest context, els fills únics constitueixen una variable addicional a considerar, ja que suposen una oportunitat per redefinir els valors col·lectius, aprofundir en la dimensió vital i oferir referents adequats que facilitin la definició de projectes personals sòlids —cal tenir en compte que sovint els joves experimenten dificultats per integrar-se en el món adult degut a la manca de projectes vitals meditats, reflexionats i interioritzats que donin significat a la seva vida. D’aquesta manera, es fomentarà un desenvolupament personal més complet i una major cohesió social.

Bibliografia:

• Tahull, J. (2024). “Orientación educativa en la Sociedad postmoderna: estrategias para navegar en la complejidad y la incertidumbre”. Revista Internacional de Desarrollo Humano y Sostenibilidad, 2(1), 117-133.
• Tahull, J. (2024). “¿Importa algo ser hijo único?”. The Conversation. 
• Tahull, J. (2022). “¿Jóvenes y adultos buscando el sentido de la vida? El deficiente proceso de emancipación hacia la madurez”. Cauriensia, 17, 585-608.
• Tahull, J. & Montero, I. (2019). “La transformación de las familias. La irrupción del hijo único”. Revista de Ciencias Humanas y Sociales, 77 (151), 317-340.

NOTA:

S’han fet servir diversos recursos per evitar un ús sexista del llenguatge. En alguna ocasió, però, s’ha mantingut el masculí genèric, especialment en plural, per garantir una bona llegibilitat i claredat de l’article.