Societats trencaclosques: l’orientació educativa com a peça clau per encaixar-hi

La societat actual es caracteritza per la incertesa, la complexitat, l’individualisme i els canvis vertiginosos que qüestionen els models tradicionals de desenvolupament personal, acadèmic i professional. A moltes famílies (pares, mares, avis i àvies) se’ls fa difícil comprendre i acompanyar adequadament els seus fills i nets, fet que sovint genera angoixa i frustració. Davant aquesta realitat, els docents han de convertir-se en referents per als seus alumnes, acompanyant-los i orientant-los per tal que puguin descobrir i seguir el seu itinerari vital i professional. La realitat socioeconòmica actual evidencia desigualtats que limiten les possibilitats de desenvolupament de molts joves i el seu encaix a la societat. Moltes famílies no disposen dels recursos econòmics, socials i culturals necessaris per oferir als seus fills ni una formació de qualitat ni acompanyament, fet que afavoreix l’exclusió i la marginalitat. Aquesta situació perpetua desigualtats estructurals i afavoreix que se segueixin models obsolets i caducs, incapaços d’abordar els reptes de les societats complexes. Les administracions educatives han d’assumir un rol proactiu, dissenyant estratègies i programes d’orientació personalitzada que garanteixin una igualtat d’oportunitats real des de les etapes educatives més primerenques fins a la universitat.

Els centres educatius, també la universitat, estan incrementant l’oferta formativa i la flexibilitat dels diferents itineraris, per tal d’adaptar-se als canvis socials, tecnològics, econòmics i culturals actuals. Resulta indispensable que els estudiants tinguin l’assessorament adequat per tal que puguin seguir l’itinerari formatiu més adequat a les seves característiques. L’orientació educativa no s’ha de limitar a oferir informació sobre opcions acadèmiques o professionals, també ha de formar-los de manera integral, millorant el seu autoconeixement, planificació i empoderament. Els orientadors han d’actuar com a mentors, guies i referents dins dels centres educatius. La seva intervenció és multidimensional, integrant elements acadèmics, emocionals, socials i personals. L’orientador ha d’acompanyar els estudiants en la definició de la seva identitat i en les decisions que condicionaran el seu futur, ajuntant-los i acompanyant-los en l’adolescència, etapa difícil de transició a la vida adulta. A més, la col·laboració entre els centres educatius (professorat i tutories) i les famílies és fonamental, ja que permet establir vincles de confiança que afavoreixen el desenvolupament integral de l’alumnat.

La implementació de programes d’orientació educativa ha de ser transversal a tots els nivells del sistema educatiu. Des de l’educació primària, es poden dur a terme activitats que fomentin l’autoconeixement i la curiositat mitjançant jocs d’exploració, projectes col·laboratius i dinàmiques interactives. Aquestes iniciatives serveixen per ajudar els alumnes a reconèixer les seves capacitats i interessos, establint els fonaments de la seva evolució acadèmica i personal. En l’educació secundària, obligatòria i postobligatòria, ha d’orientar els estudiants cap a una presa de decisions acadèmiques i professionals informada i reflexionada. Per assolir això, es poden fer tallers d’orientació vocacional i sessions d’autoavaluació, en què els alumnes analitzin les seves aptituds i passions (vocacions). Aquestes activitats poden incloure xerrades amb professionals, debats en grup i simulacions de situacions reals per estimular el pensament crític i l’autonomia, ajudant-los a concretar els estudis superiors que s’ajusten més al seu perfil, com cicles formatius de grau mitjà i superior, i graus universitaris. En la universitat, l’orientació pren una dimensió més especialitzada per consolidar un perfil professional coherent entre els interessos de l’alumne i el mercat laboral. Les universitats han de promoure programes de tutoria i acompanyament que els ajudin a planificar el seu futur. La col·laboració amb entitats empresarials, la participació en fires de treball i els programes de pràctiques professionals són algunes accions que faciliten aquesta transició perquè proporcionen una visió real del món laboral i estimulen la presa de decisions de manera informada i reflexionada. Així, des de primària fins a la universitat, el procés educatiu ha d’abordar, de manera progressiva, el desenvolupament integral dels alumnes. Mentre que en les primeres etapes consisteix en l’exploració personal i el descobriment d’interessos, en etapes posteriors cal donar suport i assessorar en les decisions que definiran l’itinerari acadèmic, personal i professional de l’alumnat.

Per acabar, la complexitat del món actual exigeix que l’orientació educativa superi el seu rol tradicional, de caràcter marginal, i sigui transversal en la intervenció pedagògica. Els beneficis d’una orientació educativa de qualitat es reflecteixen en l’àmbit individual, familiar i col·lectiu, fent societats més inclusives, justes i igualitàries. En dotar els joves d’eines per viure en entorns socials líquids i canviants, s’aconsegueix reduir les bretxes socials, democratitzar les oportunitats de desenvolupament i fomentar la mobilitat social ascendent. Així, les societats són més cohesionades, i cada individu té més possibilitats de desenvolupar el seu potencial i talent, superant les limitacions d’origen socioeconòmic i cultural.

Bibliografia:

• Tahull, J. (2024). “¿No escuchan los adolescentes o no nos sabemos comunicar?”. The Conversation.
• Tahull, J. (2024). “Orientación educativa en la sociedad postmoderna: estrategias para navegar en la complejidad y la incertidumbre”. Revista Internacional de Desarrollo Humano y Sostenibilidad, 2(1), 117-133.
• Tahull, J., Montero, I. & Vernet, C. (2021). “Limitaciones de la orientación educativa hacia el bachillerato y la universidad. ¿Y si la solución fuese la formación profesional?”. Revista de la Asociación de Inspectores de Educación de España. Avances en Supervisión Educativa, 35, 1-30.
• Tahull, J. (2016). “La compleja transición de los adolescentes hacia la vida adulta”. Revista de Antropología Experimental, 16, 27-44.

NOTA:

S’han fet servir diversos recursos per evitar un ús sexista del llenguatge. En alguna ocasió, però, s’ha mantingut el masculí genèric, especialment en plural, per garantir una bona llegibilitat i claredat de l’article.