Henderson i la distància a Alfa Centauri

El dia dels Innocents, el 28 de desembre, va fer 225 anys del naixement de Thomas James Henderson, un astrònom que, malgrat el seu potencial i les seves descobertes, és un dels grans desconeguts per diversos motius, però que podem resumir en una combinació d’autoestima baixa i mala sort.

Nascut a Dundee (Escòcia) el 1798, va començar els seus estudis orientant-se cap a temes legals, però la seva gran passió i afició eren les matemàtiques i l’astronomia. De fet, va desenvolupar un mètode per calcular la longitud geogràfica a partir d’ocultacions d’objectes per la Lluna, que fou una gran fita tenint en compte que saber la longitud era un gran repte dels navegants de l’època. Per aquest motiu el responsable de l’almanac nàutic de l’època el va apadrinar i, fins i tot, va intentar que el succeís. Però finalment no va ser així.

Henderson va haver de fer les maletes i fou destinat a l’Observatori Reial del Cap de Bona Esperança, a Sud-àfrica. Allà es va dedicar a l’observació d’estels i va ser advertit que l’estel més brillant de la constel·lació del Centaure (Alfa Centauri) tenia un moviment destacat entre les estrelles, la qual cosa feia sospitar que havia de ser proper a la Terra. 

En la dècada dels anys trenta del segle XIX hi havia una cursa per ser el primer a mesurar la distància d’una estrella pel mètode de paral·laxi, que, a grans trets, es basa a mesurar el canvi aparent de la posició de l’estel respecte als del voltant en moments diferents de l’any, i a partir d’aquesta mesura estimar-ne la distància. Matemàticament, era clar el mètode, però no s’havia aconseguit aplicar. Aquí Henderson es va posar a mesurar i va determinar aquesta paral·laxi i, per tant, va ser el primer de la història a fer-ho.

Si feu cerques a internet sobre el tema, us dirà que el primer fou Friedrich Bessel l’any 1838, i certament va ser el primer a publicar la mesura de l’estrella 61 del Cigne, i com a resultat es va endur la glòria. Per la seva banda, Henderson havia mesurat el grup d’estels més propers al sistema solar, però no ho havia publicat per un simple motiu: la por que no fos correcte el mesurament i que rebés crítiques. De fet, des de llavors Alfa Centauri va ser considerada l’estrella més propera fins al segle XX, que es va identificar la seva companya Pròxima Centauri. Almenys, el resultat va servir a Henderson per ser nomenat el primer astrònom reial d’Escòcia i per tornar al seu país, on es va casar amb la filla d’Alexander Adie, un famós inventor. Malauradament Henderson va morir jove, amb només 45 anys.

Sabies que...? 

Thomas J. Henderson va passar desapercebut fins i tot després de mort, ja que va ser enterrat a la tomba familiar de la família Adie. Uns anys després morí el seu sogre, Alexander Adie, i en ser enterrat la làpida que presideix la tomba familiar parla d’Adie i no surt cap menció al malaurat Henderson. I per si no fos prou, la placa de record amb el seu nom a casa seva el cita incorrectament com Thomas J.A. Henderson.
 

Nota: Una versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (24 de desembre de 2023).

Imatge de capçalera: Observatori de la ciutat d'Edimburg (Escòcia) - (CC BY-SA 4.0) Andrew Shiva / Wikipedia