La geologia, una ciència en perill d’extinció en el sistema educatiu?

En els últims anys, la geologia viu un cert auge pel que fa al seu reconeixement social. El canvi climàtic, les erupcions volcàniques, els terratrèmols o la sequera d’enguany i les conseqüències econòmiques i socials que se’n deriven han posat de manifest la importància de la geologia en la nostra societat. Després de dècades de conviure amb una societat on la geologia estava encotillada a la mineria i a poca cosa més, ha estat el mateix planeta i els reptes de futur de la humanitat els que l’han posat en un primer pla. Les Nacions Unides treballen per assolir l’Agenda 2030 amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb la fita mundial de l’erradicació de la pobresa, el rescat del planeta i la construcció d’un món més just, i aquí, la geologia hi té un paper clau. El coneixement sobre la formació de la Terra i els processos geològics ens permet comprendre i interpretar els impactes del canvi climàtic i els riscos naturals, proporcionant informació crucial per a la presa de decisions i la planificació d’accions preventives. L’expertesa en geologia és essencial per a l’exploració, avaluació i extracció de minerals, optimitzant-ne l’ús, minimitzant-ne els impactes ambientals i promocionar l’economia circular. A més, la geologia és també rellevant en el desenvolupament d’estratègies de gestió de l’aigua, garantint-ne l’ús eficient, la protecció dels ecosistemes aquàtics i la prevenció de problemes relacionats amb l’escassetat i la qualitat de l’aigua.

Però l’augment de la demanda social de la geologia, evidenciada en la baixa taxa d’atur dels titulats, no es reflecteix en el sistema educatiu. Les nombroses reformes educatives que s’han encadenat amb els diferents governs han anat minimitzant progressivament el paper de la geologia i el medi ambient dins les anomenades “ciències bàsiques”. Tant és així que, per exemple, en el currículum de primària, els continguts de geologia i medi ambient no formen part de l’àrea de medi natural sinó que s’inclouen dins l’àrea de medi social.

En l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat, la cosa no millora. Les reformes educatives han passat a prioritzar el “com ensenyem” per sobre el “què ensenyem”. I això és preocupant en tant que els “sabers” (anomenats continguts fins a aquesta última reforma) semblen quedar en un segon pla. Posant la mirada en la geologia en aquesta etapa educativa, preocupa seriosament la seva continuïtat, a 4t de l’ESO i, sobretot, al Batxillerat. En ambdós cursos, la geologia i el medi ambient s’inclouen en les matèries de Biologia i Geologia, Geologia i Medi Ambient, i en la de Reptes en Biologia i Geologia. Certament no hi ha un únic factor per justificar aquest perill d’extinció. Clàssicament s’ha apuntat al professorat de secundària com a responsable del poc interès que desperta la geologia i el medi ambient tant a l’ESO com al Batxillerat. Poc coneixement d’aquesta ciència, poca formació i poca motivació ens ha permès justificar la deterioració i la invisibilització de la geologia en l’ensenyament secundari. I si bé en alguns casos és atribuïble a aquest factor, el cert és que l’arrel d’aquest problema és molt més profunda i recau directament en el sistema educatiu.

Si parleu amb professorat de l’ESO o del Batxillerat, us dirà que una de les raons de per què la geologia i el medi ambient desperten tan poc interès entre l’alumnat, són les famoses ponderacions a les proves d’accés a la universitat (PAU). La frase més repetida sol ser: “La Geologia i el Medi Ambient no pondera en molts dels graus universitaris”. I no els falta pas raó!

Fins a aquest darrer curs, l’accés als estudis de grau universitari per part de l’alumnat de 2n curs de Batxillerat requereix la realització de les proves d’accés a la universitat. La qualificació d’accés a la universitat es calcula com a ponderació de l’expedient acadèmic de l’estudiant durant el Batxillerat (60% de la qualificació) i la qualificació obtinguda als diversos exàmens de la fase obligatòria de les proves d’accés (40% restant). L’alumnat té l’oportunitat d’incrementar aquesta qualificació fent fins a dos exàmens optatius (fase específica de les proves), les qualificacions dels quals són ponderades d’acord amb una taula de ponderacions establerta amb caràcter previ a les proves i que cada comunitat autònoma estableix de forma pròpia i, moltes vegades, diferent de la resta de comunitats. Recentment ha començat a circular una proposta d’harmonització estatal de les ponderacions per a l’admissió a la universitat amb l’objectiu de revertir la disparitat de ponderacions de les matèries de les PAU en un mateix ensenyament universitari que serà aplicable a partir del curs 2025-2026.

El sistema de ponderacions actuals a Catalunya, així com el de la proposta d’harmonització estatal dona més importància a determinades matèries per damunt d’altres sense una justificació clara. Un dels casos més flagrants d’infravaloració sistemàtica és la matèria de Ciències de la Terra i Medi Ambient (ara la coneixerem com a Geologia i Medi Ambient). Aquesta subestimació que s’arrossega des de fa anys ha contribuït a la desaparició progressiva de la geologia i el medi ambient del sistema educatiu català. I és que en molts centres educatius l’alumnat ha d’escollir entre aquesta matèria i una altra, molt sovint altament complementària com és la física. Fins i tot ens trobem amb centres que ja no ofereixen aquesta matèria per manca d’alumnat interessat. Això es reflecteix, per exemple, en el nombre d’alumnes que realitzen la prova de Ciències de la Terra i Medi Ambient (CTMA) a les PAU. Enguany, a la convocatòria de juny, menys de 700 alumnes han realitzat la prova de CTMA enfront dels més de 7.000 alumnes que s’han examinat de Física, Química o Biologia (però això no és una novetat).  Les ponderacions d’aquesta matèria a Catalunya són probablement de les més desfavorables a escala estatal. Per exemple, a la comunitat autònoma de Madrid, ja fa alguns anys que van arribar al consens de ponderar les ciències bàsiques de batxillerat per igual (2 punts) en els graus corresponents (graus de Biologia, Geologia, Matemàtiques, Física i Química), així com una ponderació d’1 o 2 punts tant a Arquitectura com a gran part de les enginyeries. Això, a Catalunya, encara no s’ha plantejat. El sistema arriba a tal incongruència que fins i tot en algunes de les titulacions universitàries que permeten ensenyar geologia a l’Educació Secundària, la matèria de Geologia i Medi Ambient no pondera o pondera mínimament a les PAU.

De les ponderacions de CTMA se’n desprèn que els responsables de determinar-les donen inexplicablement un rol totalment secundari a la geologia i el medi ambient en totes les branques de coneixement (ciències, enginyeria i arquitectura, arts i humanitats, ciències de la salut, i ciències socials i jurídiques).

El sistema de ponderacions actual és incoherent amb els objectius del nou Batxillerat del recent Decret 171/2022. El nou decret de Batxillerat estableix vuit competències bàsiques que han d’assolir tots els alumnes. En una d’aquestes, la Competència Ciutadana (CC), s’afirma que “en acabar el Batxillerat l’alumne o alumna analitza les relacions d’interdependència i ecodependència entre les nostres formes de vida i l’entorn, fent una anàlisi crítica de la petjada ecològica de les accions humanes, i demostrant un compromís ètic i ecosocial responsable amb activitats i hàbits que condueixin a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible i la lluita contra el canvi climàtic”. Frases com aquesta són habituals en els nous currículums, però la realitat és que les matèries com la Geologia i el Medi Ambient de Batxillerat, on es treballa molt aquesta competència, no estan ben valorades en les ponderacions de molts estudis universitaris.

El responsable de les ponderacions és el sistema universitari. Són les mateixes universitats les que proposen i consensuen els paràmetres de ponderació de cadascuna de les matèries de modalitat de les PAU en els nombrosos graus universitaris. En aquests consensos, la geologia sempre té les de perdre davant de la resta de ciències bàsiques. Només cal consultar la taula de ponderacions que cada any publica la Generalitat per adonar-se d’aquesta realitat. Cal que les universitats dediquin temps a fer una revisió molt profunda sobre les ponderacions (i els seus criteris) que s’estableixen actualment perquè aquestes acabin sent justes i adequades a les necessitats reals. I aquí cal la intervenció de tots els agents, coordinadors de graus, vicerectorats corresponents i Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

I mai millor dit, continuarem picant pedra perquè la geologia no sigui definitivament una ciència en perill d’extinció sinó una aposta de present i de futur.

NOTA:

Aquest és un article escrit per l’equip de coordinació de la prova de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de les PAU (CTMA): Meritxell Aulinas (UB),  Lluís Casas (UAB), Cristina Domènech (UB), Eulàlia Duran (IES Francisco de Goya), Ana Guarinos (IES Vicenç Plantada), José Manuel Pérez (IES Alcarràs), Irene Royo (IES Baix Camp) i Montserrat Vehí (IES Santa Coloma de Farners).

La mala salut de la geologia en el sistema educatiu i la problemàtica de les ponderacions de la CTMA no és una novetat. Així ho han anat detectant els equips de coordinació anteriors, els responsables dels quals han estat: Joan Bach (UAB), Joan Antoni Conesa (UdL), Maria Gispert (UdG), Manel Zamorano (UdG) i Antoni Calafat (UB). Cal esmentar la gran feina feta per tots aquests equips per al desenvolupament i consolidació d’un model de prova altament competencial.