Quan tot tremola

Diumenge 19 de maig vam arribar a Nàpols amb aquella il·lusió i excitació de retrobar-nos amb amics i col·legues de l’Osservatorio Vesuviano (OV), i de submergir-nos durant 10 dies en el caos i el bullici de Nàpols i el seu entorn. Aquesta vegada vam establir el nostre camp base a Pozzuoli, una petita ciutat metropolitana de Nàpols d’uns 80.000 habitants. L’apartament que vam llogar era preciós, un tercer pis amb vistes al mar i al costat de la Solfatara, un antic cràter volcànic actiu amb una activitat de fumaroles que causen una olor d’ous podrits molt característica d’aquesta zona (Figura 1).

Figura 1. A) Temple de Serapis a Pozzuoli. B) Dàrsena de Rione Alto (Pozzuoli) C) Panoràmica de Lungomare a Pozzuoli (Font: Wikimedia Commons). D) La Solfatara (Font: Wikimedia Commons)

La matinada de dilluns, un parell de terratrèmols de magnitud (Md) 2,0 i 2,2 ens van sacsejar lleugerament, però això no és cap novetat a Pozzuoli. Aquesta localitat se situa en una zona volcànica activa que pateix un fenomen associat al vulcanisme anomenat bradisisme; i just feia uns dies, ja semblava que els terratrèmols anaven en augment. Dilluns al matí, va ser el retrobament a l’Osservatorio, les primeres reunions i l’organització del treball per a aquests dies. La tarda la vam dedicar a treballar a l’apartament. I aquí comença l’inici de la fi de la nostra estada. A les 19.51, un terratrèmol de Md 3,5 ens sacseja. Érem dins l’apartament i més enllà de la sotragada i algun objecte caigut no vam notar res més. El web oficial de l’OV indicava que el terratrèmol s’havia produït a 3 km de profunditat. Una experiència més, vam comentar.

Era ja una mica tard, i volíem anar a passejar pel port de Pozzuoli, qui sap si tornaríem a casa a sopar o ens n’aniríem a algun dels nombrosos locals on es menja de meravella. A les 20.10, quan ja baixàvem per les escales, ens vam trobar amb una nova sotragada molt més forta que l’anterior, de magnitud 4,4. No van ser més de 20 segons, però se’ns van fer eterns. Crits, plors, vidres trencats, pols, el guix de les parets que queia... Correm! Correm! Correm! I la inèrcia ens va portar al bell mig de la plaça més propera, lluny d’edificis, i on s’agrupaven els veïns de Pozzuoli. És complicat descriure les nostres emocions i les de la gent, però ben segur que la por, l’angoixa i el desconcert expliquen els primers moments. Una bona estona després de l’ensurt inicial, a poc a poc semblava que tot tornava a la calma. La mainada, vestits ja en pijama i amb les sabates d’estar per casa, corria per la plaça i jugava a pilota sota la mirada dels adults, els quals, tot i aparentar una forçosa serenitat, amagaven una certa preocupació. I la gent gran... probablement eren els més resignats.

Podeu pensar que un terratrèmol de magnitud 4,4 tampoc és tant. Estem acostumats a sentir notícies de terratrèmols de magnituds molt més grans i que malauradament solen provocar moltes destrosses personals i materials. A diferència dels sismes lligats al moviment de les plaques tectòniques, com per exemple els de l’any 2023 a Turquia, Síria i el Marroc, els terratrèmols que ocorren a la zona de Pozzuoli es relacionen amb el magmatisme i el sistema hidrotermal associat que existeix en aquesta àrea. I és que Pozzuoli està construïda sobre una gran caldera volcànica d’entre 12 i 15 km d’amplada, coneguda com a Campi Flegrei. A diferència del seu veí, el Vesuvi, la caldera dels Campi Flegrei no té un con volcànic visible, cosa que afavoreix que passi desapercebuda a la gent (Figura 2) i això ha propiciat una alta densitat de població, fet que fa que sigui un dels volcans més perillosos de tot Europa.

Figura 2. Mapa de dos dels volcans napolitans: Campi Flegrei i el Vesuvi

Per entendre com va ser aquest terratrèmol i per què el vam notar tant, hem de tenir en compte el punt d’origen del sisme en profunditat (hipocentre) i la seva projecció en superfície (epicentre) (Figura 3). Si l’hipocentre es localitza a poca profunditat, com va ser el cas (2,6 km), les ones sísmiques, que es propaguen en totes direccions, triguen menys a arribar a la superfície, i per tant hauran perdut poca energia. Si, a més a més, ens trobem prop de l’epicentre (nosaltres érem a només 1 km de distància), tenim el còctel perfecte per patir una bona sacsejada. Aquest terratrèmol es va sentir de forma més atenuada en molts municipis al voltant de Pozzuoli, incloent-hi alguns barris de la ciutat de Nàpols localitzats a uns 15 km de distància en línia recta, cosa que també va alertar els seus habitants.

Figura 3. Anatomia d’un terratrèmol. Vegeu la diferència entre l’hipocentre i l’epicentre. Figura modificada de The Geographer Online (https://www.thegeographeronline.net/1-geophysical-systems.html)

Quan ja feia més d’una hora de certa calma (els terratrèmols se succeïen però gairebé no es notaven), vam decidir pujar a l’apartament amb els propietaris, que molt amablement van venir a ajudar-nos. Volíem recuperar els documents, els ordinadors i alguna peça de roba per endur-nos. Va ser xocant veure els danys que el terratrèmol havia provocat tant a l’escala com dins l’apartament: objectes per terra, trossos de guix caiguts i força esquerdes. L’adrenalina que ja teníem pels núvols va augmentar de cop quan va començar una nova sacsejada, molt forta. Correm! Correm! Correm! La situació ja ens havia sobrepassat feia estona, però aquest últim terratrèmol ens va deixar molt tocades. Aquest va ser un sisme de magnitud 3,9, localitzat a uns 3 km de profunditat i més o menys amb un epicentre similar a l’anterior (1 km).

Nosaltres vam ser afortunades perquè aquella nit no vam dormir a Pozzuoli (de fet, no hi hem tornat). Tampoc ho van fer alguns dels habitants d’aquesta ciutat fantàstica, però molts d’altres van acabar dormint a les places o dins els cotxes. Passar una nit a la intempèrie no és nou per a ells, però sí que ha estat la primera vegada que han experimentat una seqüència de terratrèmols com aquesta. I és que es tracta de l’eixam sísmic més potent dels últims 15 anys, i el terratrèmol de major magnitud (Md 4,4) ha estat el més gran dels últims 40 anys. Nosaltres vam marxar, però la crisi sísmica no es va aturar, tot i que la majoria de terratrèmols van ser de baixa magnitud. De fet, l’eixam sísmic es va donar per finalitzat el dia 21 de maig a les 22.23. En tot aquest episodi, iniciat el 20 de maig a les 19.51, es van registrar fins a 170 terratrèmols. Que la sismicitat s’hagi calmat no vol dir que s’aturi, tot al contrari.

Aquest últim eixam sísmic ha deixat un present i un futur preocupant per a la gent de Pozzuoli. 1.150 avisos d’edificis danyats, 37 edificis desallotjats i desenes de famílies que dormen en tendes de campanya. Una bona gestió de la postcrisi sísmica per part de les institucions és complexa però molt urgent. Transmetre seguretat en les accions i les decisions que es prenen és imprescindible per a una població estressada degut a la imprevisibilitat d’aquest fenomen. L’alfabetització geològica d’una societat que viu en un entorn natural tan bell però alhora tan perillós com aquest hauria de ser de compliment obligatori per a tothom, començant per les institucions governamentals.

Però, què és el bradisisme? El bradisisme és un fenomen volcànic que consisteix en la deformació lenta del sòl provocant tant l’aixecament com la subsidència de la zona afectada. Aquest fenomen també és ben conegut en altres calderes volcàniques del món amb el nom de ressurgència caldèrica. Al llarg de la història, tota aquesta zona de Pozzuoli ha patit diverses crisis bradisísmiques associades a l’elevació del sòl. En aquesta última crisi, iniciada el 2005 i que s’allarga fins a l’abril del 2024, la deformació ha arribat als 125 cm aproximadament. I no oblidem que gran part d’aquesta deformació (més d’un metre) s’ha donat en els últims 8 anys!

Els Campi Flegrei i el bradisisme bé es mereixen una nova entrada al blog, no us ho sembla?