La reina Cassiopea

Després d'unes setmanes en què les notícies d’actualitat han girat de forma persistent al voltant de les monarquies internacionals, és un bon moment per preguntar-nos si en el firmament tenim representacions reials, en particular cercarem si hi ha alguna reina.

Com ja sabem, al voltant de l’observació del cel nocturn, ja des dels humans més primitius, es van articular molts mites i llegendes lligats a creences que veien reflectides en formes aparents que els diversos estels tracen en el cel. Això va donar lloc a la distribució del cel en el que anomenem constel·lacions, de les quals la majoria que coneixem ara tenen el seu origen en la tradició grecoromana sustentada en la mitologia clàssica grega.

Des del punt de vista científic no és res més que una divisió arbitrària, però que la Unió Astronòmica Internacional va oficialitzar per dividir el cel en 88 parcel·les. Doncs, entre totes aquestes trobem una reina, es tracta de la reina Cassiopea.

La constel·lació de Cassiopea es troba molt propera a l’estel polar, que marca la posició del pol nord celeste; per tant, és pràcticament visible durant tot l’any, malgrat que els millors moments d'observació són a la tardor. Presenta una forma molt evident de la lletra W o d’una M segons es vulgui mirar i, per la seva ubicació al pla de la galàxia, és una constel·lació densament poblada d’estels, amb més de 150 estels dintre els seus límits que serien visibles a simple vista en un cel no contaminat lumínicament. També presenta una notable presència de cúmuls d’estrelles dels més vistosos del cel i, fins i tot, el romanent de la supernova que Tycho Brahe va observar l’any 1572 a ull nu.

La mitologia al voltant d’aquesta constel·lació està lligada al mite de Perseu i Andròmeda. Segons la tradició grega la reina d’Etiòpia, anomenada Cassiopea, era extremadament vanitosa i com a càstig Posidó va enviar al seu regne el monstre marí Cetus. Per salvar el regne, Cassiopea i el rei Cefeu van consultar l’oracle que els va dir que havien de sacrificar la seva filla Andròmeda perquè fos devorada per Cetus i la van lligar a unes roques. El final del mite no va ser tràgic perquè l’heroi Perseu va rescatar-la del monstre marí. Malgrat tot, i per mantenir un càstig a Cassiopea, Posidó va situat la reina al cel lligada al seu tron de manera que amb el moviment del cel es passa part del temps de cap per baix.

Reproducció de la constel·lació de Cassiopea, que apareix en el volum tercer (Firmamentum Sobiescianum, sive uranographia) de l'obra Prodromus Astronomia, de Johannes Hevelius (1690)

Sabies que...?

Un dels objectes més curiosos i divertits que podem observar a Cassiopea és el cúmul d’estels NGC 457. Està format per uns 80 estels situats a 9.000 anys llum de la Terra i va ser observat per primer cop per Herschel el 1787. El que el fa divertit és, que en la visió amb telescopi, ens recorda el personatge d’ET, i per això se’l coneix com a cúmul de l’extraterrestre o del mussol, ja que també s’assembla a la forma d’aquesta au.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (25 de setembre de 2022): https://www.segre.com/noticies/lectura/seccions/univers/2022/09/25/la_reina_cassiopea_184819_2626.html