Les onades de calor a l'Antàrtida, més intenses degut al canvi climàtic

La variabilitat atmosfèrica

El clima és l’estat mitjà de les condicions meteorològiques d’un determinat moment (posem un dia qualsevol de l’any) al llarg del temps. Però si agafem un dia d’un any qualsevol veurem que les condicions poques vegades són “les que tocarien”. A això se l’anomena variabilitat atmosfèrica, i és ben habitual. A causa d'aquesta variabilitat atmosfèrica hi ha dies que tenim onades de calor i d’altres que tenim onades de fred, o dies d’estiu amb molta pluja o dies primaverals secs. La variabilitat atmosfèrica és un fenomen que es dona a escala global i, per tant, també ocorre a l’Antàrtida on en uns determinats dies podem tenir onades de calor.

El rècord del 2020

Això ocorregué entre el 6 i l'11 de febrer de 2020, on una forta onada de calor va fer caure el rècord de temperatura màxima mai registrat al continent, arribant-se als 18,3°C a l’estació meteorològica de la base antàrtica argentina d'Esperanza. En aquest article ja us vaig parlar d’aquest rècord, de com l’efecte fogony va causar aquesta temperatura tan alta a la regió i de com s’havia posteriorment de validar aquesta mesura, així com un altre que afirmava que s’havien superat els 20°C. Per cert, ja va sortir el veredicte i aquest últim valor es va descartar, demostrant per què s’ha de tenir cautela en parlar de rècords climàtics.

Efecte fogony a l’Antàrtida. Adaptat de @aemet_antartida

Tanmateix, va quedar en l’aire quin efecte va tenir el canvi climàtic en l’assoliment d’aquest rècord a l’Antàrtida. Molts mitjans es van afanyar a responsabilitzar-ne el canvi climàtic com a culpable d’aquestes altes temperatures, cosa que és totalment lògica, ja que sabem que actua augmentant la probabilitat que les temperatures siguin més càlides. Però era necessari demostrar-ho amb dades, perquè l’atribució d’una onada de calor antàrtica no és trivial. La gran variabilitat atmosfèrica de la zona així com les poques i curtes sèries meteorològiques dificulten aquesta atribució. Finalment, gràcies als nous avenços tecnològics, en especial pel que fa al rescat i homogeneïtzació de dades en el que s’anomenen reanàlisis, hem pogut demostrar que aquesta onada de calor va ser amplificada pel canvi climàtic.

Temperatures màximes a cada estació durant l’onada de calor del 2020. Crèdit: González-Herrero et al. (2020)

Per fer-ho, primer hem caracteritzat l’episodi i hem mostrat que aquesta onada de calor de sis dies no té precedents similars des del 1950. La temperatura mitjana a tota la regió va ser 4,5°C més alta que les condicions habituals, quan el registre més alt en sis dies consecutius fins aleshores no superaven els 4°C. Per verificar que aquest registre no és producte de la variabilitat atmosfèrica hem recreat 5.000 onades de calor amb les dades dels dies més similars als de la nostra onada de calor combinats aleatòriament i els hem separat en dos períodes, un que va des del 1950 al 1984 (passat) i l’altre que va des del 1985 al 2019 (recent). En comparar tots dos períodes observem que les onades de calor són en el període recent un 25% més intenses que en el període passat i que la probabilitat de superar una anomalia de 2°C és deu cops més probable avui dia, amb la qual cosa hem pogut concloure que el canvi climàtic és un dels factors responsables de la magnitud de l'onada de calor del 2020.

Referències:

Francelino, M.R., Schaefer, C., Skansi, M.D.L.M. et al. "WMO evaluation of two extreme high temperatures occurring in February 2020 for the Antarctic Peninsula Region". Bulletin of the American Meteorological Society, 102(11), E2053-E2061. https://doi.org/10.1175/BAMS-D-21-0040.1

González-Herrero, S., Barriopedro, D., Trigo, R.M. et al. "Climate warming amplified the 2020 record-breaking heatwave in the Antarctic Peninsula". Commun Earth Environ 3, 122 (2022). https://doi.org/10.1038/s43247-022-00450-5

Xu, M., Yu, L., Liang, K. et al. "Dominant role of vertical air flows in the unprecedented warming on the Antarctic Peninsula in February 2020". Commun Earth Environ 2, 133 (2021). https://doi.org/10.1038/s43247-021-00203-w